Salm 77
1
Per al mestre de cor: a la tonada de «Jedutun». Del recull d’Assaf. Salm.
2 Que puge a Déu el meu clam,
que puge a Déu i que ell m’escolte.
3 Et busque, Senyor, en dies de perill,
i a les nits no em canso d’alçar les mans,
però la meua ànima no troba consol.
4 Quan em recorde de Déu, sospire,
em sent flaquejar sempre que hi pense.
Pausa
5 Ell aparta la son dels meus ulls,
i em torbe tant, que ni gose parlar.
6 Pense en les èpoques llunyanes,
recorde els temps antics;
7 de nit cavil·le dins de mi
reglexione i em pregunte a mi mateix:
8 «¿És que el Senyor ens ha abandonat per sempre,
ja no ens serà propici mai més?
9 ¿Ha deixat per sempre d’estimar-nos,
s’ha desdit de la seua paraula?
10 ¿Pot oblidar-se Déu de compadir,
la indignació pot tancar-li les entranyes?»
Pausa
11 I exclame: «És per això que patisc:
la mà de l’Altíssim ja no actua com abans!»
12 Recorde de nou les gestes del Senyor,
tinc presents els prodigis d’altre temps.
13 Repasse dins de mi les teues obres
i pense en les teues proeses.
14 Déu meu, és sant el teu obrar;
quin déu és gran com ho és el nostre?
15 Tu, el Déu que obra meravelles,
revelaves als pobles el teu poder.
16 Amb el teu braç vas rescatar el teu poble,
la fillada de Jacob i de Josep.
Pausa
17 En veure’t, Déu nostre, les aigües,
en veure’t, les aigües s’arremolinaren,
fins i tot tremolaren les aigües abismals.
18 Els núvols es desferen en aiguats,
van bramar les nuvolades
i brunzien les teues fletxes.
19 Rodolava l’esclafit del teu tro,
els llamps il·luminaven l’univers,
la terra tremolava i se somovia.
20 Pel mig de la mar et vas obrir camí,
i l’oceà es convertí en lloc de pas
de les teues petjades invisibles.
21 Vas conduir com un ramat el teu poble
sota el guiatge de Moisés i d’Aaron.
Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?