2
Visita d’uns savis
1 Després que Jesús va nàixer a Betlem de Judea,tLc 2,1-7. en temps del rei Herodes,u* Herodes el Gran va regnar a *Judea de l’any 37 a l’any 4 aC. El naixement de Jesús s’ha de situar probablement entre l’any 7 i el 5 aC. vingueren uns savis d’OrientvNo és clar quins personatges volen ser designats ací. Potser es tracta d’uns astròlegs de Babilònia o de Pèrsia. L’evangeli no diu que foren reis, però els presents que oferixen són reials: Jesús és el Rei-Messies (v. 11). i, en arribar a Jerusalem, 2 preguntaven:
—On és el rei dels jueusw27,11+. que ha nascut? Hem vist eixir a l’OrientxO bé: Hem vist a l’Orient. la seua estrelayProbable al·lusió a Nm 24,17, on Balaam anuncia l’aparició d’una estrela de Jacob. En temps de Jesús, este text era interpretat en sentit messiànic. i venim a adorar-lo.zEl terme grec indica alhora l’homenatge oferit al rei que acaba de nàixer i l’adoració que es mereix pel fet de ser Fill de Déu (14,33): Jesús és l’Emmanuel (1,23), adorat com a ressuscitat (28,9) i Senyor (28,17).
3 Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. 4 Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la LleiaVegeu Vocabulari: grans sacerdots i mestre de la Llei. que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de nàixer el Messies. 5 Ells li respongueren:
—A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:b1,22 nota p.
6 »I tu Betlem, terra de Judà,
no eres de cap manera la més menuda
de les principals viles de Judà,
perquè de tu eixirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble.c Mi 5,1.3. Vegeu també 2Sa 5,2; 1Cr 11,2.
7 Llavors Herodes cridà en secret els savis i va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrela; 8 després els encaminà a Betlem dient-los:
—Aneu i informeu-vos amb exactitud d’eixe xiquet; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també puga anar a adorar-lo.
9 Després de sentir eixes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrela que havien vist eixir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt del lloc on era el xiquet. 10 L’alegria que tingueren en veure l’estrela va ser immensa. 11 Van entrar a la casa, veieren el xiquet amb Maria, sa mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seues arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.dLes ofrenes recorden Is 60,6, on es descriu l’anada de pobles estrangers a Jerusalem per oferir tota classe de dons. Vegeu també Sl 72,10-11.15. De manera indirecta, els savis d’Orient representen totes les nacions de la terra.
12 I, advertits en somnise1,20+. que no anaren a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.
Fugida a Egipte
13 Quan els savis se n’hagueren anat, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué:
—Alça’t, pren el xiquet i sa mare, fuig cap a Egipte i queda-t’hi fins que jo t’ho diga, perquè Herodes buscarà el xiquet per matar-lo.
14 Josep s’alçà, prengué de nit el xiquet i sa mare, se’n va anar cap a EgiptefL’estada de Jesús a Egipte evoca els orígens de la història del poble d’Israel. El poble hagué de residir-hi durant molts anys, fins que Déu el va alliberar (vegeu el llibre de l’Èxode). 15 i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:g1,22+. D’Egipte he cridat el meu fill.h Os 11,1. En el llibre d’Osees, el fill és el poble d’Israel. Mateu aplica el text de l’AT a Jesús, accentuant així la relació entre la sort d’Israel i la del seu Messies. Però alhora la citació introduïx en l’evangeli el tema de Jesús com a Fill de Déu. En 3,17 i 17,5, Déu revela que Jesús és el seu Fill, i Jesús mateix proclama que ell és el Fill estimat del Pare (11,25-27 nota s). Davant de Caifàs (26,63-64) manifesta el poder que té com a Fill. El reconeixen els diables (4,3.5; 8,29) i els adversaris (27,40.43), i també un centurió (27,54). Els deixebles també el reconeixen, i això els porta a creure en ell (14,33). Pere ho proclamarà solemnement (16,15). Vegeu també Mc 1,1 nota b; Lc 3,15 nota q.
Matança dels xiquets de Betlem
16 Quan Herodes es veié burlat pels savis, es va enfurismar, i ordenà que a Betlem i a la seua rodalia mataren tots els xiquets de dos anys en avall, l’edat que calculava pel que li havien dit els savis.iVegeu v. 7. 17 Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies:j1,22 nota p.
18  A Ramà se sent un crit,
plors i grans planys:
és Raquel que plora els seus fills,kEl plany de Raquel, vinculat originàriament amb Ramà de Benjamí i els israelites deportats pels assiris (Jr 31,15), és referit ací als xiquets morts per Herodes a Betlem, població vora la qual Raquel va ser enterrada (Gn 35,19-20; 48,7). El lloc es coneix amb el nom de Ramat-Raquel.
i no vol que la consolen, perquè ja no hi són.l Jr 31,15, citat combinant el text hebreu i l’antiga versió grega.
Retorn d’Egipte
19 Després de la mort d’Herodes,mVegeu Vocabulari: Herodes. un àngel del Senyor es va aparèixer en somnisn1,20+. a Josep, a Egipte, 20 i li digué:
—Alça’t, pren el xiquet i sa mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui volien matar el xiquet.oCompareu-ho amb Ex 4,19.
21 Josep s’alçà, prengué el xiquet i sa mare i va tornar al país d’Israel.
22 Però quan va sentir a dir que Arquelau regnava a Judea en lloc de son pare Herodes,p Arquelau, un dels fills d’Herodes, va regnar a Judea de l’any 4 aC a l’any 6 dC. tingué por d’anar-hi. Advertit en somnis, es retirà a la regió de Galilea 23 i se n’anà a viure a un poble anomenat Natzaret.qLc 1,26; 2,39.51; Jn 1,46. Així es va complir allò que havien anunciat els profetes:r1,22 nota p. «Li diran Natzarè.»sMateu no es referix directament a cap text de l’Escriptura, sinó al seu conjunt: tot l’AT dóna testimoni de Jesús. Tanmateix, es pot pensar en els *nazireus (Nm 6) o en Is 11,1: hi ha una assonància entre el mot hebreu que significa ‘plançó’ i Natzarè. Este terme serà aplicat a Jesús (26,71) i més tard també als seus seguidors (Ac 24,5).

t2,1 Lc 2,1-7.

u2,1 * Herodes el Gran va regnar a *Judea de l’any 37 a l’any 4 aC. El naixement de Jesús s’ha de situar probablement entre l’any 7 i el 5 aC.

v2,1 No és clar quins personatges volen ser designats ací. Potser es tracta d’uns astròlegs de Babilònia o de Pèrsia. L’evangeli no diu que foren reis, però els presents que oferixen són reials: Jesús és el Rei-Messies (v. 11).

w2,2 27,11+.

x2,2 O bé: Hem vist a l’Orient.

y2,2 Probable al·lusió a Nm 24,17, on Balaam anuncia l’aparició d’una estrela de Jacob. En temps de Jesús, este text era interpretat en sentit messiànic.

z2,2 El terme grec indica alhora l’homenatge oferit al rei que acaba de nàixer i l’adoració que es mereix pel fet de ser Fill de Déu (14,33): Jesús és l’Emmanuel (1,23), adorat com a ressuscitat (28,9) i Senyor (28,17).

a2,4 Vegeu Vocabulari: grans sacerdots i mestre de la Llei.

b2,5 1,22 nota p.

c2,6 Mi 5,1.3. Vegeu també 2Sa 5,2; 1Cr 11,2.

d2,11 Les ofrenes recorden Is 60,6, on es descriu l’anada de pobles estrangers a Jerusalem per oferir tota classe de dons. Vegeu també Sl 72,10-11.15. De manera indirecta, els savis d’Orient representen totes les nacions de la terra.

e2,12 1,20+.

f2,14 L’estada de Jesús a Egipte evoca els orígens de la història del poble d’Israel. El poble hagué de residir-hi durant molts anys, fins que Déu el va alliberar (vegeu el llibre de l’Èxode).

g2,15 1,22+.

h2,15 Os 11,1. En el llibre d’Osees, el fill és el poble d’Israel. Mateu aplica el text de l’AT a Jesús, accentuant així la relació entre la sort d’Israel i la del seu Messies. Però alhora la citació introduïx en l’evangeli el tema de Jesús com a Fill de Déu. En 3,17 i 17,5, Déu revela que Jesús és el seu Fill, i Jesús mateix proclama que ell és el Fill estimat del Pare (11,25-27 nota s). Davant de Caifàs (26,63-64) manifesta el poder que té com a Fill. El reconeixen els diables (4,3.5; 8,29) i els adversaris (27,40.43), i també un centurió (27,54). Els deixebles també el reconeixen, i això els porta a creure en ell (14,33). Pere ho proclamarà solemnement (16,15). Vegeu també Mc 1,1 nota b; Lc 3,15 nota q.

i2,16 Vegeu v. 7.

j2,17 1,22 nota p.

k2,18 El plany de Raquel, vinculat originàriament amb Ramà de Benjamí i els israelites deportats pels assiris (Jr 31,15), és referit ací als xiquets morts per Herodes a Betlem, població vora la qual Raquel va ser enterrada (Gn 35,19-20; 48,7). El lloc es coneix amb el nom de Ramat-Raquel.

l2,18 Jr 31,15, citat combinant el text hebreu i l’antiga versió grega.

m2,19 Vegeu Vocabulari: Herodes.

n2,19 1,20+.

o2,20 Compareu-ho amb Ex 4,19.

p2,22 Arquelau, un dels fills d’Herodes, va regnar a Judea de l’any 4 aC a l’any 6 dC.

q2,23 Lc 1,26; 2,39.51; Jn 1,46.

r2,23 1,22 nota p.

s2,23 Mateu no es referix directament a cap text de l’Escriptura, sinó al seu conjunt: tot l’AT dóna testimoni de Jesús. Tanmateix, es pot pensar en els *nazireus (Nm 6) o en Is 11,1: hi ha una assonància entre el mot hebreu que significa ‘plançó’ i Natzarè. Este terme serà aplicat a Jesús (26,71) i més tard també als seus seguidors (Ac 24,5).

Bíblia en Valencià - Una iniciativa de laparaula.com
Com puc col·laborar?

©