[Evangeli del 24 de juny, Naixement de Joan Baptista]
Lluc 1,57-66.80:
Quan es complí el temps, Elisabet tingué un fill. Els veïns i els parents sentien dir que el Senyor li havia fet aquest favor tan gran, i tots la felicitaven.
El dia vuité es reuniren per circumcidar el xiquet, i proposaven que es digués Zacaries, com son pare. Però la mare s’hi oposava dient:
—No, que s’ha de dir Joan.
Ells li replicaren:
—Però si no hi ha ningú de la família que es diga així!
Llavors feren senyes al pare preguntant-li com volia que es digués. Ell demanà unes tauletes i escriví:
—S’ha de dir Joan.
Tots se’n van meravellar. I a l’instant Zacaries recobrà la paraula i beneïa Déu. Un gran respecte s’apoderà de tots els veïns. La gent en parlava per tota la Muntanya de Judea, i tots els qui ho sentien en guardaven el record i es preguntaven:
«Què serà aquest xiquet?», perquè la mà del Senyor era amb ell.
I el xic creixia i s’enfortia en l’esperit, i va viure al desert fins el dia que es va manifestar a Israel.
Joan Baptista va ser un gran profeta que va remoure les consciències del poble jueu del seu temps. Demanava amb força la conversió, el penediment dels pecats i la recuperació de la fe en Déu, que sempre intervé a favor dels seus escollits. El text de l’evangeli de Lluc que es llig en la solemnitat del naixement de Joan ens presenta algunes característiques de la seua persona i missió.
Poc abans, s’ha narrat l’anunciació del naixement a son pare, Zacaries, que no ha acabat de creure. Ara, el naixement està envoltat d’alegria i felicitacions, un tema molt volgut per l’evangelista Lluc: l’alegria és signe què Déu està intervenint, que arriben els temps finals en els que Déu donarà la seua salvació. Efectivament, Joan tindrà la missió de ser precursor del Messies, de Jesús, que inaugura la salvació.
Posar-li el nom al xiquet era un signe important en l’època, i més en la Bíblia, que sempre dóna sentit als noms dels personatges. Ací, els veïns pensen, amb sentit comú, que el fill s’ha de dir com son pare, però tant Elisabet com Zacaries reconeixen que el seu fill té una missió molt diferent a la d’ells. Este xiquet ha sigut triat per Déu per a anunciar coses grans. Quan Zacaries reconeix que el seu fill s’ha de dir Joan, com l’àngel havia anunciat, no només està acceptant un nom, està posant la confiança i la fe en el missatge que Déu li havia enviat i que ell, al principi, no havia cregut. És per això que recobra la paraula i la primera cosa que fa és beneir Déu.
Els esdeveniments que envolten el naixement de Joan Baptista recorden els naixements de personatges importants de l’Antic Testament, de la història del poble jueu, escollit per Déu. Lluc ho vol transmetre així perquè per a ell, que escrivia a cristians que no eren jueus, és important recordar que som hereus de les grans promeses del passat. Déu sempre complix el que promet, Déu és de fiar, Déu ens transforma i renova la vida amb la seua alegria total.
El text acaba però no acaba, estem només davant de la presentació del precursor, d’un personatge que serà fonamental en la història de la salvació, és a dir, en la història d’amor de Déu amb la humanitat. I esta història té, segons Lluc, dos etapes, una de preparació, de promeses, d’esperança, i altra de compliment, d’arribada de Jesús. Joan Baptista és l’últim gran profeta de l’Antic Testament i el que dóna pas a la radical novetat del Messies Jesús.
(Naixement de Joan Baptista)