[Evangeli del diumenge, 14 durant l’Any – Cicle A]

Mateu 11,25-30:

En aquell temps, Jesús digué:
—Vos enaltisc, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills tot això que heu amagat als savis i als entesos. Sí, Pare, així vos ha plagut a vós.
»El Pare ho ha posat tot a les meues mans; fora del Pare, ningú no coneix vertaderament el Fill; igualment ningú no coneix vertaderament el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.
»Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjàveu, perquè el meu jou és suau, i la meua càrrega lleugera.

Després dels cinquanta dies de la Pasqua i de les celebracions especials que l’acompanyen (la Trinitat i el Cos i Sang de Crist), reprenem en els diumenges la lectura de l’evangeli de Mateu.
El fragment de hui inclou una oració, una revelació i una crida a la confiança.
L’oració està plena de sentiment; Jesús alaba al Pare perquè la seua saviesa és autèntica, i no com la falsa intel·ligència humana, que és capaç de menysprear als altres per «saber menys». Déu, en realitat, vol manifestar-se a tots, però només aquells que senten que «els falta alguna cosa», que estan necessitats d’alguna cosa més, seran capaços de tindre els ulls i els oïts oberts a la seua revelació. Jesús, com sabem, podria haver-se presentat davant de tots els pobles amb poder per a què tots acceptaren el seu missatge, eixa és una de les temptacions en el desert; però es va negar perquè allò que pretén és molt més important: vol proposar-nos el seu amor per a què nosaltres, lliurament, li corresponguem. Ningú pot imposar l’amor. Potser els més xicotets, els senzills, siguen més savis que els savis perquè tenen major capacitat de rebre amor i correspondre a ell.
La revelació que Jesús fa mostra la seua relació especial amb el Pare. Els ser humans podem intuir a Déu, com es veu en quasi totes les cultures de la història, però no podem demostrar-lo. Els cristians creiem que ell mateix ha volgut donar-se a conéixer, primer de forma parcial en la seua Paraula, i per últim en Jesucrist, la seua presència entre nosaltres.
La crida a la confiança s’expressa amb paraules amables. Jesús s’oferix per a donar consol en el patiment, per calmar l’angoixa que la nostra vida enfeinada ens produïx. Quin missatge més adequat per a la nostra societat que sempre té pressa! La vida mai serà un passeig, sempre haurem de carregar amb dificultats. Però Jesús ens presenta el seu cor benèvol i humil per a poder descansar en ell.

(Diumenge 14 durant l’Any – Cicle A)