[Evangeli del diumenge, 19 durant l’any – Cicle B]
Joan 6,41-51:
En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven:
—Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seua mare ¿i ara diu que ha baixat del cel?
Jesús els digué:
—No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot vindre a mi si no l’atrau el Pare que m’ha enviat. I, els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare i l’han après vénen a mi.
»No vull dir que algú haja vist mai el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Vos ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna. Jo sóc el pa que dóna la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parle és aquell que baixa del cel perquè no muira ningú dels qui en mengen.
»Jo sóc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meua carn: perquè done vida al món.
El discurs del pa de vida (Joan 6,22-59) ens parla de qui és Jesús, a través de la imatge del pa. Així com el pa és el nostre aliment bàsic, també Jesús és qui fa possible la nostra vida espiritual. El pa és també un do de Déu, encara que l’hem de guanyar amb esforç, i així ho recordem quan beneïm la taula; així mateix, Jesús és el regal enviat pel Pare a per a donar-nos la vida en abundància.
La primera dificultat que posen els qui escolten Jesús és el seu origen. Ells pensen que el coneixen perquè el tenen pel fill de Josep i de Maria. No poden entendre que en Jesús hi ha un misteri més profund, que ell ha vingut de part de Déu com a home.
Jesús els respon que només poden acostar-se a ell els qui el Pare atrau. De nou, Joan sembla que ho fa tot complicat. ¿Com pot ser que el Pare atraga només a uns i no a altres? ¿No seria injust? No és això el que Joan ens vol dir; de fet, si Jesús està predicant-los, és perquè vol regalar-los la salvació també a ells, però no pot fer res si ells mateixos no accepten que Jesús és l’enviat del Pare, que el Pare està atraent-los amb les paraules del propi Jesús. Si ells, amb els seus prejudicis, només pensen en Jesús com a fill de Josep i Maria, no podran donar el bot de la fe.
«Tots seran instruïts per Déu», és una frase que recorda Isaïes 54,13 i Jeremies 31,34. En eixos textos, els profetes anuncien un temps futur en què Déu mateix instruirà el seu poble, que no necessitarà buscar-lo en llocs amagats; Déu els donarà la pau, la tranquil·litat, la vida plena. Doncs bé, quan Jesús cita el profetes, no només està recordant un text antic, està actualitzant una promesa de Déu, que està complint-se en eixe mateix moment.
Déu els està instruint a través de Jesús, enviat del Pare. Si volen reconéixer-lo, obtindran la vida plena que Déu ha promés al seu poble des de fa segles.
El text de hui acaba amb l’anunci que fa Jesús de donar a menjar la seua carn, que serà més desenvolupat el diumenge que ve.
Per a nosaltres, l’evangeli ens seguix suggerint que Jesús no només l’hem de vore com un mestre amb idees interessants, sinó que ell mateix se’ns regala com aliment quotidià, com a pa de cada dia, donat per Déu Pare. Done’m gràcies, doncs, perquè Déu ens atrau cap a Jesús, i nosaltres ens deixem atraure. Done’m-li gràcies, finalment, per la vida plena que ell ens fa viure.