2 És gran el Senyor i digne de tota lloança

a la ciutat del nostre Déu, a la seua santa muntanya,

3 cimal admirable, goig de tota la terra.

La muntanya de Sió és a tocar del cel,

és la ciutat del gran rei;

4 Déu sobreïx com un castell

enmig dels seus merlets.

5 Els reis s’havien aliat per atacar-la tots junts.

6 S’han espantat només de veure-la

i han fugit desconcertats.

7 Els ha agafat allà mateix un tremolor,

un dolor com a la dona quan infanta,

8 igual que les ventades de llevant

quan estavellen els vaixells de Tarsis.

9 Ho havíem sentit dir i ara ho hem vist

a la ciutat del nostre Déu,

a la ciutat del Senyor de l’univers:

Déu la manté ferma per sempre.

10 Déu nostre, revivim el teu amor

enmig del temple.

11 El teu nom i la teua lloança

s’estenen, oh Déu, d’un cap a l’altre de la terra;

la teua mà és plena de salvació.

12 Que s’alegre la muntanya de Sió,

que es posen de festa les viles de Judà

i celebren els teus determinis.

13 Recorreu les muralles de Sió;

compteu les seues torres,

14 fixeu-vos en els seus baluards,

resseguiu-ne els merlets

i podreu dir després als qui vindran:

15 «Este és Déu,

el nostre Déu per sempre més;

ell és el nostre guia.»