10
La paràbola del pastor
1 »En veritat, en veritat vos ho dic: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre lloc, és un lladre i un bandoler.
2 El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles:
3 a ell, el guarda li obri, i les ovelles escolten la seua veu; crida les que són seues, cada una pel seu nom, i les fa eixir.
l 4 Quan les té totes fora, camina davant d’elles, i elles el seguixen, perquè reconeixen la seua veu.
5 Però si és un estrany, en compte de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys.
6 Jesús els va proposar esta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.
7 Per això Jesús va continuar:
—En veritat, en veritat vos ho dic: jo sóc la porta de les ovelles.
8 Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no els escoltaven.
m 9 Jo sóc la porta: els qui entren per mi se salvaran, podran entrar i eixir lliurement i trobaran pasturatges.
10 El lladre només ve per furtar, matar i fer destrosses; jo he vingut perquè les ovelles tinguen vida, i en tinguen a voler.
n 11 »Jo sóc el bon pastor.
o El bon pastor dóna la vida per les ovelles.
p 12 El mercenari, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu vindre el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n’apodera i les dispersa.
13 Com que és un mercenari, tant se li’n dóna de les ovelles.
14 »Jo sóc el bon pastor: conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi,
15 tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare.
q I done la vida per les ovelles.
16 Encara tinc altres ovelles que no són d’este ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meua veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
r 17 »El Pare m’estima,
s perquè done la vida i després la recobre.
t 18 Ningú no me la pren, sóc jo qui la done lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; este és el manament que he rebut de mon Pare.
19 Estes paraules van provocar que els jueus tornaren a dividir-se.
u 20 Molts d’ells començaren a dir:
—Està endimoniat,
v és boig. Per què l’escolteu?
21 Però altres replicaven:
—Un endimoniat no es comporta així. Quin dimoni seria capaç d’obrir els ulls dels cecs?
Jesús i el Pare
22 Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació.
w Era l’hivern.
23 Jesús es passejava pel recinte del temple davall del pòrtic de Salomó.
x 24 Llavors els jueus l’envoltaren i li digueren:
—Fins quan ens tindràs en la incertesa? Si eres el Messies, dis-nos-ho obertament.
y 25 Jesús els respongué:
—Vos ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom de mon Pare donen testimoni a favor meu,
26 però vosaltres no creieu, perquè no sou de les meues ovelles.
27 Les meues ovelles escolten la meua veu. Jo les conec, i elles em seguixen.
28 I jo els done vida eterna: mai no es perdran, i ningú no me les arrancarà de les mans.
29 Allò que mon Pare m’ha donat val més que tot, i ningú no podrà arrancar res de les mans del Pare.
30 Jo i el Pare som u.
z 31 Els jueus tornaren a agarrar pedres per apedregar-lo.
a 32 Jesús els va dir:
—Jo he fet davant de vosaltres moltes obres bones, que venien de mon Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar?
33 Els jueus li respongueren:
—No et volem apedregar per cap obra bona, sinó per blasfèmia, perquè tu, que eres un home, et fas Déu.
b 34 Jesús els replicà:
—¿En la vostra Llei no hi ha escrit:
Jo declare que sou déus?
c 35 Per tant, si l’Escriptura, que no es pot anul·lar, anomena déus els qui van rebre la paraula de Déu,
36 per què a mi, a qui el Pare ha consagrat i enviat al món, m’acuseu de blasfèmia quan declare que sóc Fill de Déu?
37 Si no faig les obres de mon Pare,
d no em cregueu,
38 però si les faig, i a mi no em creieu, creieu almenys estes obres. Així sabreu i coneixereu que el Pare està en mi, i jo, en el Pare.
e 39 Llavors van intentar novament agarrar-lo, però se’ls escapà de les mans.
40 Després se’n tornà a l’altra banda del Jordà, al lloc on Joan havia començat a batejar,
f i va s’hi quedar.
41 Molts anaren a trobar-lo, i deien:
—Joan no va fer cap senyal, però tot el que va dir d’ell era veritat.
g 42 I, en aquell lloc, molts van creure en ell.