[Evangeli del diumenge, 3 Pasqua – Cicle B]
Lluc 24,35-48:
En aquell temps, els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué:
—La pau siga amb vosaltres.
Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué:
—¿Per què vos alarmeu? ¿Per què vos vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus: sóc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.
I, mentre deia això, els ensenyava les mans i el costat. Veient-los sorpresos i que, de tanta alegria, encara no acabaven de creure-ho, els digué:
—¿No teniu ací res per menjar?
Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. Després, els digué:
—Quan encara era amb vosaltres vos havia dit que s’havia de complir tot allò que hi ha escrit de mi en el Llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms.
Llavors, els obrí els ulls perquè comprengueren el sentit de les Escriptures, i els digué:
—Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar el tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosaltres en sou testimonis.
Els relats de la resurrecció ens fascinen i ens sorprenen. Són tan concrets, tan pròxims, tan reals… i alhora, provenen d’una cultura tan diferent, tan llunyana. És fàcil que ens perdem buscant en ells allò que els autors no volgueren dir, i que se’ns despiste allò que realment volien transmetre’ns. Són textos molt pensats, amb una riquesa de detalls i d’idees importants que ens obliguen a llegir-los poc a poc. Anem a comentar alguns dels seus missatges, sense desig d’esgotar-los.
Només començar, el relat ens recorda als deixebles d’Emmaús, que tornen corrents a Jerusalem i «conten el que els havia passat pel camí», i també, «com l’havien reconegut quan partia el pa». La primera cosa que ens diu el text de hui és que els deixebles «conten» allò que han viscut, i la última, que Jesús ens nomena «testimonis»; les dos coses signifiquen el mateix: no som cristians per a nosaltres mateixos, no llegim la Bíblia per a quedar-nos-la, no preguem Déu per a sentir-nos millor en la nostra intimitat. Hem sigut escollits per Déu com a treballadors, i no com a privilegiats. Tenim l’encàrrec d’anunciar al món allò que hem viscut. El testimoni no prové d’allò aprés en els llibres, sinó d’allò que la vida ens ha regalat. Igualment nosaltres, hem d’expressar als altres el que vivim en el fons del cor. Amb la màxima humilitat del qui sap que mai arriba a ser plenament coherent amb el missatge que Déu li encomana. Els mateixos profetes ja ho vivien amb molta lucidesa: la Paraula de Déu els cremava els llavis, eren indignes de proclamar-la, però no tenien més remei perquè Déu els havia seduït, els havia vençut amb el seu amor, els havia encomanat una missió, com a nosaltres.
Jesús mateix es presenta enmig de la comunitat reunida i els fa el regal de la pau. Era la salutació normal entre els jueus: Shalom, pau; significa la pau total, externa i interna, la vivència d’una pau profunda, viscuda en el fons de l’ànima, que es manifesta en obres i paraules de pau. En boca de Jesús ressuscitat té un significat totalment nou: És la vida de Jesús, la Vida nova que Déu li ha regalat al ressuscitar-lo, l’única que ens pot portar a una pau autèntica. Només l’entrega total per amor, que Jesús ens ha ensenyat amb la seua vida, podrà construir la societat en pau que tots desitgem.
La por dels deixebles és expressió de la dificultat que tots tenim per a creure. Ens resulta fàcil pensar en la resurrecció de forma purament simbòlica, com si fos un somni, un record o una reflexió; però els evangelis ens diuen que és molt més, i s’esforcen per explicar-nos un misteri inexplicable. Jesús ressuscitat està, al mateix temps, en el món i més enllà del món; és el mateix que va ser crucificat, per això els evangelistes insistixen tant en les ferides de la creu; però té una Vida nova, per això és capaç d’aparéixer en una habitació tancada, de desaparéixer quan partix el pa amb els d’Emmaús, de no ser reconegut per la Magdalena, que tant el coneixia.
Lluc subratlla molt un altre aspecte: necessitem les Escriptures, necessitem la Llei de Moisés, els profetes i els Salms. És interessant que ens ho diga, perquè sembla que Lluc estava escrivint per a una comunitat cristiana principalment grega, que no coneixia massa les Escriptures jueves. És a dir, que Lluc està escrivint per a nosaltres, i ens està dient que hem de fer l’esforç d’entrar en el món bíblic, de llegir la Bíblia, també l’Antic Testament, per acostumar-nos a la seua forma d’expressió, tan diferent a la nostra, però tan plena de Déu i tan humana. Jesús, a més, ens dóna la capacitat d’entendre-la, ens obri els ulls i l’enteniment per a què comprenguem que tot el que està escrit es referix a ell i a la salvació que ens regala.
El ressuscitat provoca en els deixebles molts sentiments: estan esglaiats i sorpresos, però també plens d’alegria. El goig i la joia són característiques de la Pasqua; Déu ens estima tant que és capaç de donar la vida per nosaltres. Davant d’un amor tan gran només ens cap respondre amb alegria i amor. Déu ha fet la seua proposta de vida, i ens ha donat l’encàrrec d’anunciar-la per tot el món. Ara ens toca a nosaltres respondre.
(Diumenge 3 Pasqua – Cicle B)