El bon pastor dona la vida per les ovelles (Joan 10,11-18)

[Evangeli del diumenge, 4 de Pasqua – Cicle B]

Joan 10,11-18:

En aquell temps, Jesús parlà així:
—Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seues ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu vindre el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seues. És que ell només treballa pel jornal, i tant se li’n dóna de les ovelles. Llavors, el llop les destrossa o les dispersa.
»Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meues ovelles, i elles em reconeixen a mi, i done la vida per elles.
»Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meua veu. Llavors, hi haurà un sol ramat amb un sol pastor.
»El Pare m’estima perquè done la vida i després la recobre. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la done lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare.

La imatge del pastor ens resulta llunyana a la majoria. No tenim massa possibilitats de conéixer en persona cap pastor, ni d’observar el seu treball dedicat amb el ramat, ni d’experimentar les seues dificultats, la seua soledat, el seu afany per les ovelles. Sabem que Jesús utilitza símbols molt pròxims al seu auditori, que feien part de la seua quotidianitat, i per això, la força d’una imatge de fa dos mil anys es convertix en feblesa ara.
Fem l’esforç, doncs, d’imaginar. Estem en el camp, entre muntanyes verdes, prop d’un bosc espés. Un gran ramat és cuidat per diversa gent. Es sent udolar un llop entre l’espessor. Alguns dels pastors miren esglaiats cap els arbres. No es veu res, però s’imaginen un parell de puntets brillants que els miren des de les ombres. Mamprenen a córrer. Quina necessitat tenen de jugar-se la vida només per un jornal?
Però un pastor queda al costat del ramat, un només, que es posa entre les ovelles i el bosc, amb el bastó ben agarrat a les mans, mirant fixament la boscúria…
Deia el gran biblista Luis Alonso Schökel que s’ha de llegir amb imaginació allò que està escrit amb imaginació, amb fantasia el que està escrit amb fantasia. Les imatges tretes de la vida no només ens il·lustren sobre algun fet, sinó que ens fan assaborir una experiència, ens toquen la ment i el cor… i les vísceres, ens transmeten una vivència fonda que no està tant en les paraules, sinó en la nostra pròpia vida, en el nostre interior.
En l’escena que hem descrit, faltava afegir el sentiment d’intranquil·litat de les ovelles, que també han sentit la bèstia amenaçar-les, la inquietud, la por, el terror…
Jesús es presenta com el bon pastor, el que dóna confiança a les ovelles atemorides, el que dóna la vida per elles, el que planta cara quan arriben les dificultats, perquè, a ell, sí li importen les ovelles.

Este text ens explica la mort de Jesús en la creu i la seua importància per a nosaltres. Jesús no va morir perquè li van prendre la vida, sinó perquè ell la va oferir per amor. Esta és la missió que havia rebut del Pare, i també la missió que després ens traspassa a nosaltres. Ell ens coneix, a cada un i a cada una, de forma personal, i dóna la vida, com el bon pastor, per les ovelles. Estem convidats també a escoltar la seua veu, a reconéixer-la com la veu coneguda i familiar del qui ens cuida, a seguir-lo i fer-li cas.
Amb un poc d’imaginació, la figura del bon pastor pot ser molt intensa i parlar-nos profundament al cor. Davant d’un amor tan immens que se’ns regala no és possible romandre indiferents.

(Diumenge 4 de Pasqua – Cicle B)

Deixa un comentari