[Evangeli del diumenge, 6 durant l’any – Cicle B]
Marc 1,40-45:
En aquell temps, es presenta a Jesús un leprós, s’agenolla i li diu, suplicant-lo:
—Si voleu, em podeu purificar.
Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué:
—Sí que ho vull: queda pur.
A l’instant. la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit, Jesús el va fer marxar després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seua purificació el que Moisès havia ordenat, i certificar així que ja era pur.
Però ell, així que se n’anà, començà a proclamar-ho davant la gent i a fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles, i havia de quedar-se a fora en llocs despoblats.
Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.
Davant de Jesús es presenta un leprós per demanar-li la purificació, la neteja. En aquella època, li deien lepra a moltes malalties de la pell, tant les superficials, que es curaven soles, com les més greus i infeccioses. Per por a esta malaltia, els leprosos eren exclosos de la societat; se’ls prohibia entrar en les ciutats i els pobles, eren considerats impurs i vivien aïllats.
Quan Jesús cura el leprós està restablint-lo de nou a la seua dignitat de ser humà, que la situació social li havia negat. És per això que li mana que acudisca als sacerdots, que eren els que havien de certificar la curació i reintegrar-lo socialment i religiosament.
Però al mateix temps, Jesús està afirmant la superioritat del seu missatge respecte a la religiositat jueva tradicional. Els sacerdots no podien fer més que «certificar», ell, en canvi, pot curar realment, pot transformar la vida, pot donar una segona oportunitat a qui la societat li l’havia negada.
Destaquen també al passatge un parell de gestos especialment intensos de Jesús. Al principi, Jesús es compadix, té misericòrdia del leprós. És a dir, que tot el moviment de curació es desencadena a partir de l’amor de Jesús per la humanitat. Açò és el que, especialment en el segle XIX, volgueren subratllar els cristians amb la devoció al «Sagrat Cor de Jesús». En una època en què triomfava una moralitat rígida i estricta, es volgué reaccionar amb la misericòrdia i l’amor com l’autèntic origen de l’evangeli.
El segon gest és profundament tendre. Jesús toca al leprós amb la mà. La Llei prohibia totalment tocar leprosos i, fins i tot, tocar les robes del leprosos i els llocs on havien estat. Jesús, legalment, hauria quedat impur. Però el que passa és el contrari, amb el seu contacte Jesús purifica a l’impur. Si ens situem mentalment dins el leprós, descobrirem una vida aïllada, fora del contacte de ningú, sense un sol abraç, un bes, una carícia, una palmadeta en el muscle. Una vida solitària, abandonada, inhumana. Davant d’esta situació desesperada, Jesús, mogut per la seua misericòrdia, fa un gest profundament humà, ple d’afecte i tendresa: tocar-lo.
(Diumenge 6 durant l’any – Cicle B)