[Evangeli del diumenge, 5 durant l’any – Cicle B]

Marc 1,29-39:

En aquell temps, Jesús, eixint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febra i, llavors mateix, ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà, i la va fer alçar; la febra li desaparegué i ella mateixa els serví la taula.
Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia concentrat davant la porta, i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va traure també molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, s’alçà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, isqué a buscar-lo. Quan el trobaren, li digueren:
—Tothom vos està buscant.
Ell els digué:
—Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meua missió.
I anà per tota Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

La setmana passada véiem a Jesús arribar a Cafar-Naüm, predicar en la sinagoga i expulsar un dimoni. El text de hui ens mostra la continuació d’aquell dia, fins al matí següent. En total, Marc ens ha presentat «una jornada a Cafar-Naüm», i en ella, les diverses activitats que vorem que farà Jesús al llarg de l’evangeli: predicar la bona nova, expulsar dimonis, curar malalties, pregar al Pare en solitari i donar instruccions als seus deixebles.
Evidentment, Marc ha volgut construir este dia per mostrar-nos què fa Jesús. És com el programa que seguirà al llarg de la seua vida. El fragment de hui comença amb la retirada de Jesús de la sinagoga a la casa d’uns deixebles. Estos són els dos àmbits en els que Jesús actuarà: en públic, predicant i alliberant del mal a la gent, i en privat, ensenyant de prop a aquells que han volgut quedar-se amb ell. En la casa de Simó i Andreu fa Jesús la primera curació d’una malaltia. L’escena és molt breu, però molt tendra; Jesús s’acosta a la malalta i l’agafa de la mà per fer-la alçar. La febre desapareix de seguida i ella es posa a servir-los. El servici és, doncs, la conclusió lògica de l’agraïment d’haver sigut salvat per Jesús, o al menys hauria de ser-ho, perquè en tot l’evangeli de Marc no tornem a trobar ningú que servisca a Jesús fins al final, quan es parla de les dones que observen la creu i es diu d’elles que l’havien servit des de Galilea. Un poc abans, en l’escena del desert, Marc ens havia dit que els àngels servien Jesús; així, la sogra de Pere acaba sent com un àngel, posat per Déu per a servir-lo. Una idea molt suggeridora.
L’escena següent, al final del dia, ens parla de la gran necessitat de salvació que té el poble. S’ha corregut la veu de què Jesús pot fer curacions, i la població sencera acudix a ell. A l’evangeli de Marc trobarem sovint la multitud al voltant de Jesús, però no sempre quedarà clar si els interessa el seu missatge o només el volen per l’interés de ser curats.
Al dia següent, de bon matí, Jesús se’n va a pregar al Pare. La intensa activitat de Jesús no es sosté per si mateixa. Només la intimitat amb el Pare pot explicar per què ell ens pot salvar. Jesús no ve pel seu compte, ha sigut enviat per Déu Pare per a predicar per tots els pobles. Més endavant serà ell qui envie els seus deixebles, nosaltres, a predicar al món sencer.
D’esta manera, Marc ens ha donat les claus més importants de la figura de Jesús: anuncia un missatge nou amb autoritat, és capaç d’eliminar el mal, és buscat per uns i altres, però només una dona és posa a servir-lo, viu en intensa intimitat amb el Pare, i té la missió d’anunciar la Bona Nova per totes parts.

(Diumenge 5 durant l’any – Cicle B)