[Evangeli del diumenge, 1 de Quaresma – Cicle B]

Marc 1,12-15:

En aquell temps, l’Esperit va impulsar Jesús cap al desert, on passà quaranta dies, temptat per Satanàs. Vivia entre els animals feréstecs i l’alimentaven els àngels.
Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la Bona Nova de Déu; deia:
—Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.

Anem amb compte, que l’evangeli de hui és tan breu que quasi se’ns acaba abans de començar.
Jesús acaba de ser batejat al riu Jordà, i la Paraula del cel ha sonat damunt d’ell amb una expressió transformadora: «Tu eres el meu fill estimat». Paraules profundes que tot cor humà necessita sentir: «T’estime».
Després d’esta experiència, Jesús és portat per l’Esperit de Déu, el mateix que ha baixat sobre ell, al desert, on passa quaranta dies, recordant els quaranta anys que el poble d’Israel va passar travessant el desert, buscant la seua terra promesa, desitjant tindre una identitat pròpia. El poble va ser temptat d’abandonar el Senyor, i va sucumbir al mal. Jesús compartix les mateixes experiències dels hòmens i dones del món, està unit intensament al seu poble, però és capaç de superar la temptació i de viure entre els animals feréstecs. Esta imatge recorda al profeta Isaïes, que anunciava un futur en què la pau de Déu seria tan potent que fins i tot les bèsties del camp viurien juntes sense fer-se cap mal.
La segona escena de la lectura de hui ens situa en una terra verda i fèrtil, Galilea. La notícia, com de passada, de l’empresonament de Joan Baptista, projecta una ombra estranya sobre el principi de la predicació de Jesús. Molt més endavant, a mitat de l’evangeli de Marc, Jesús parlarà de la seua mort i resurrecció, i llavors recordarem que Joan, el precursor, ha patit abans tot el que després patirà ell. I se’ns suggerirà, també, que els seguidors, si som autèntics, avançarem pel mateix camí.
De totes formes, l’anunci inicial de Jesús és clar: Déu ja està a les portes, la vostra vida està en joc. Ha arribat l’hora de les grans decisions perquè ha arribat Jesús. Ell és «l’hora», ell és la presència de Déu en el món, i ha vingut, com presentava l’escena anterior, per alliberar-nos del mal… si volem. Per això el crit urgent a convertir-nos, a canviar de mentalitat, a fer-nos un altre plantejament de vida basat en la confiança en la Bona Nova. Jesús és també la Bona Nova que arriba de part de Déu.
La urgència no pot ser més gran. L’ocasió és clara. És ara o mai, perquè, en realitat, les persones només tenim «l’ara», és l’únic temps en el què podem prendre decisions. El passat ja o està, i el futur pot ser un camp sembrat de promeses mai complides. Per això Jesús ens llança directament al cor un missatge contundent: Ha arribat l’hora; convertix-te ara.

(Diumenge 1 de Quaresma – Cicle B)