[Evangeli del diumenge, 5 de Quaresma – Cicle B]
Joan 12,20-33:
En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaven a trobar Felip, que era de Bet-Saida de Galilea, i li pregaven:
—Senyor, voldríem veure Jesús.
Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué:
—Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Vos ho dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda sol; però, si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seua pròpia vida, la perden; els qui no l’estimen en aquest món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em seguisca, i s’estarà on jo m’estic. El Pare honrarà els qui es fan servidors meus.
»En aquests moments, em sent torbat. ¿Què he de dir? ¿Pare, salveu-me d’aquesta hora? No. És per arribar en aquesta hora que jo he vingut. Pare, glorifiqueu el vostre nom.
Una veu va dir des del cel:
—Ja l’he glorificat, però encara el glorificaré.
La gent que ho sentí deia que havia estat un tro; d’altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué:
—No és per mi que s’ha sentit aquesta veu, és per vosaltres. Ara és el moment que aquest món serà condemnat. Ara, el sobirà d’aquest món serà expulsat, i jo, quan seré enlairat damunt la terra, atrauré tothom cap a mi.
Deia això indicant com havia de ser la seua mort.
L’evangeli de Joan es pot dividir en dos grans parts. Dels capítols 1 al 12, Jesús es dedica a anunciar el seu missatge a la gent, a fer signes que conviden a la fe, a dialogar i discutir amb els adversaris i a presentar-se davant del món com l’enviat de Déu que porta la salvació. A partir del capítol 13, fins al 21, tot canvia; es dedica durant quatre capítols a l’ensenyament dels seus deixebles i després se’ns narrarà la passió, la mort i la resurrecció. Així, es pot resumir dient que la primera part està dedicada als signes, que mostren la missió de Jesús, i la segona al compliment d’esta missió.
El fragment que es llig este diumenge està tret del capítol 12, és a dir, cap al final de la primera part. En les paraules de Jesús es nota que ja està tot el peix venut. Ell ja ha fet tot el que havia de fer davant del món, ja s’ha manifestat com l’amor de Déu que ha vingut al món per salvar-lo, ja ha fet els signes que, qui ha volgut, ha entés, i ha pronunciat els discursos que han mostrat qui és ell. Aquells que han volgut escoltar, l’han pogut entendre, els qui s’han tancat al seu missatge, l’han rebutjat. Així s’ha fet el juí entre uns i altres, tal com la lectura de la setmana passada ens deia. No és que Jesús haja fet de jutge, sinó que ell és la llum que posa al descobert tot el que hi ha.
Ara ens diu Jesús que «ha arribat l’hora». Esta frase és molt important en l’evangeli de Joan. «L’hora» es referix a la seua mort, però també a la seua glorificació. És a dir, per a Joan, la creu de Jesús és el lloc on el veiem regnant, dominant contra el mal. Perquè la creu no és la mort d’un fracassat, sinó l’entrega lliure i voluntària d’un home-Déu que ens estima tant que es capaç de donar-nos tota la seua vida, fins l’última gota de sang.
El passatge de hui comença amb uns «grecs» que volien vore Jesús. Era la festa de la Pasqua, i molts jueus havien acudit a Jerusalem, com cada any. Una gran part eren de prop, de la mateixa Palestina, però també venien jueus que vivien lluny, en ambient de cultura grega, i estos són els que apareixen ací com «grecs». Anys després, quan s’escampe amb força el cristianisme, seran estos jueus «grecs» els que més fàcilment acceptaran el missatge universal de salvació de Jesús. Nosaltres, con els grecs, si desitgem vore Jesús, hem d’acudir primer als qui el coneixen, als apòstols, que ens conduïxen cap a ell.
Jesús els dedica paraules que semblen enigmàtiques, però que, amb imatges, estan parlant de l’aspecte més difícil d’assumir: la creu. La mort de Jesús no és un absurd, és com el gra de blat que es sembrat a la terra. El signe és ben suggeridor, perquè la llavor sempre és expressió de vida, anhel de creixement futur, esperança de fecunditat. Així, allò que semblava el final, la mort en creu, es convertirà en un nou principi, en una renovació total de la vida humana, en una verdadera nova creació.
Per això el text de hui està ple d’expressions paradoxals: la mort i la glòria van juntes en Jesús, i aniran juntes en nosaltres si estem disposats a seguir-lo. Donar la vida, donar-la gratuïtament, totalment, pels altres, és un missatge tan revolucionari que costa d’acceptar. Però, segons Jesús, ací està la glòria, la vida, el fruit del futur: la vida donada sempre retorna perquè Déu la farà retornar, la ressuscitarà.
(Diumenge 5 de Quaresma – Cicle B)