[Evangeli del diumenge, 7 durant l’any – Cicle B]

Marc 2,1-12:

Al cap d’uns dies, Jesús tornà a Cafar-Naüm. La gent sentí dir que era a casa, i n’hi anaren tants que no cabien ni davant l’entrada. Jesús els predicava.
Mentrestant, vingueren uns hòmens a dur-li un paralític. El portaven entre quatre. Veient que amb tanta gent no podien portar-lo dins, alçaren el terrat sobre el lloc on era Jesús i, una vegada obert el sostre, baixaren la llitera. Jesús, en veure aquella fe, digué al paralític:
—Fill, els teus pecats et queden perdonats.
Uns mestres de la llei que eren allà asseguts pensaven dins d’ells:
«¿Com pot dir això aquest home? Això és blasfem. ¿És que algú, fora de Déu, pot perdonar pecats?»
A l’instant, Jesús conegué dins d’ell que pensaven això i els digué:
—¿Per què penseu així dins de vosaltres? ¿Què és més fàcil, dir al paralític que els seus pecats li queden perdonats o dir-li que s’alce, es carregue la llitera i camine? Bé, ara sabreu que el Fill de l’home té el poder de perdonar els pecats ací a la terra.
I, tot seguit, diu al paralític:
—Alça’t, carrega’t la llitera i vés-te’n a casa.
Ell s’alçà immediatament, es carregà la llitera i se n’anà en presència de tots. Tots glorificaven Déu i no se’n sabien avenir. Deien:
—No havíem vist mai res de semblant.

Poc a poc, Marc ens va mostrant millor qui és Jesús. Ja sabem que la seua fama creix i s’estén, i que molta gent acudix a ell; però ¿entenien el seu missatge?, ¿o només el buscaven per interés? El passatge del paralític ens dóna un parell de claus per entendre’l.
La primera escena, on els quatre hòmens que porten el paralític superen totes les dificultats per arribar a Jesús, ens ha de donar un primer avís molt personal. Hui en dia, possiblement nosaltres tenim especials facilitats per atansar-nos a ell, per conéixer-lo de prop, per gaudir de la seua Paraula, de la seua proximitat intensa en l’Eucaristia, del seu consol en el perdó… i potser, com més facilitats tenim, menys ens esforcem per buscar-lo. Els quatre hòmens del relat evangèlic arribaren a destrossar-li la casa a Pere per portar-li el seu amic paralític. El text ja no en diu res més, però després alguna cosa haurien de fer per reparar-ho. Estaven disposats a córrer riscos, a carregar amb les conseqüències, desitjaven amb tot el cor la curació del seu amic o familiar. Esta actitud decidida i valenta, Jesús l’observa i la qualifica de «fe». D’esta manera, l’evangelista ens convida a compartir la fe d’eixos hòmens, i a comprendre que la fe no és una actitud que es queda només en el cor, o en la intel·ligència, sinó que es demostra amb obres, posant-se en camí, arriscant-se per amor.
La segona escena és també sorprenent. Ja em assistit en l’evangeli de Marc a diverses curacions, que eren relatades amb la forma habitual de fa dos mil anys. Però ara Jesús no comença curant la malaltia, sinó perdonant els pecats. Si Jesús fóra només un mag, un miracler, podria curar les persones per fora; però la missió de Jesús és posar remei al desajustament que la humanitat portem per dins, i que es diu «pecat». Nosaltres, sers creats per amor i per a l’amor, imatge de Déu i regal seu a l’univers, ens hem deixat véncer per l’egoisme, per l’odi, pel desig de ser el centre de tot, i hem arraconat Déu mateix. Jesús ve per a reparar tot això, per a sanar des de dins, des de l’arrel, tota la maldat que ens domina. Per això, la millor notícia per al paralític, l’autèntica Bona Notícia que ell podia escoltar, era el perdó dels seus pecats.
Alguns dels presents, els més entesos en la Llei de Moisès, fan una reflexió encertada: Només Déu pot perdonar els pecats; si Jesús perdona pecats està afirmant que ell té el poder de Déu en la terra. Els mestres de la Llei no podien acceptar-ho, i el critiquen. Jesús fa la demostració de la seua autoritat curant també la paràlisi i presentant-se, així, com aquell que sana al ser humà en la seua totalitat.
Al final, la multitud s’admira i lloa Déu. Seguim sense saber, perquè Marc vol que quede ambigu, si la gent entén o no entén Jesús. El que sí sabem és que nosaltres estem convidats a rellegir este passatge posant-lo en primera persona. Som el paralític que, pel nostre pecat, tenim paralitzades les immenses possibilitats humanes que Déu ens ha regalat, especialment la d’estimar amb la profunditat de Déu. Som els quatre hòmens que trobem dificultats per a arribar fins a Jesús que ens poden desanimar. Som els mestres de la Llei que de vegades li busquem les cosconelles a Déu, demanant-li que ens demostre el seu poder. Som la gentada anònima i ambigua que acudix a Jesús, però que no sempre posa tot de la seua part per entendre’l.
Com sempre, l’Evangeli ens dóna més faena de la que teníem abans de llegir-lo: portar la fe a les obres. Només així tindrà sentit seguir Jesús.

(Diumenge 7 durant l’any – Cicle B)