[Evangeli dg. 13 des. 2015. 3r Advent – Cicle C]
Joan Baptista, el profeta de la força de Déu, torna a ser el protagonista en la lectura del tercer diumenge d’Advent.
La gent preguntava a Joan:
—Per tant, què hem de fer?
Ell els responia:
—Qui tinga dos vestits, que en done un al qui no en té, i qui tinga menjar, que també el compartisca.
Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia fins i tot uns publicans, que li deien:
—Mestre, què hem de fer?
Ell els respongué:
—No exigiu més del que està establit.
Igualment uns soldats li preguntaven:
—I nosaltres, què hem de fer?
Els va respondre:
—No feu servir la violència ni presenteu falses denúncies per traure diners de ningú, i acontenteu-vos amb la vostra paga.
El poble vivia en l’expectació, i tots es preguntaven si Joan no fóra potser el Messies. Joan respongué dient a tots:
—Jo vos batege amb aigua, però ve el qui és més fort que jo, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies: ell vos batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar el gra de l’era i per arreplegar el blat i entrar-lo al seu graner; però cremarà la palla en un foc que no s’apaga.
Amb estes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
Estem en un temps de preparació espiritual per a celebrar el Nadal; és un temps per a pregar, meditar la Paraula de Déu i demanar-li l’Esperit Sant que ens il·lumine… però també per a concretar en accions este creixement espiritual. La lectura de hui insistix molt en açò amb la pregunta «què hem de fer?», repetida tres vegades.
No hi ha prou amb un Advent de pregària i interioritat, encara que això també siga necessari. Cal preguntar-nos en què afecta l’evangeli a la nostra conducta quotidiana. Si els cristians no ens comportem amb honestedat, caritat i justícia, de poc ens servirà portar una creueta al coll i una estampeta de la Mare de Déu en la cartera.
Les respostes de Joan Baptista són molt concretes: qui tinga dos vestits que en done al qui no en té, qui tinga menjar que compartisca. També és capaç d’adaptar-se als qui pregunten: Els cobradors d’impostos tenien la gran temptació d’inflar les xifres de les seues comissions, els soldats podien abusar del seu poder. A estos dos grups els demana honestedat i, de nou, justícia.
Amb quatre pinzellades, l’evangelista Lluc ha fet una proposta de societat molt profunda, basada en l’honradesa, en la fraternitat, en compartir amb el qui no té, en la generositat. Una societat sense injustícia, sense ànsia de posseir i acumular, sense avarícia ni desitjos de poder. Una societat on tots col·laboren el millor que poden, on ningú es sent desplaçat, oprimit ni esclavitzat.
La primera faena que la lectura de hui ens demana és plantejar-nos la mateixa pregunta: què hem de fer? Cada u, des de la seua situació, activitat, professió i vocació, podem ser honrats, justos, fraterns, generosos. Cada u, segons allò que tenim, allò que fem, allò que podem aportar, rebrem de Déu la resposta a través de la seua Paraula, de les necessitats que se’ns presenten al nostre voltant, de les persones amb què treballem i compartim la vida. Ningú no pot oblidar que ser autènticament cristià implica no sols allò que creu, sinó també allò que fa.
La segona escena de l’evangeli de hui ja no parla dels fets sinó dels sentiments. La gent vivia en expectació, anhelant un salvador, un alliberador que Déu enviaria. Joan reconeix el desig profund de la seua societat i li dóna resposta amb molta senzillesa. Ell era tan admirat que podia fer-se passar pel Messies, però va saber obeir Déu fins al final. Sabia que el seu baptisme era només un signe de neteja, era una preparació per a l’autèntic Messies, Jesús, que purificaria amb Esperit Sant i foc. Joan Baptista és l’últim gran profeta de l’Antic Testament. Ell pensa que Déu jutjarà amb el foc purificador. Jesús, en canvi, quan arribarà, ens parlarà d’un foc de misericòrdia que el portarà a donar la vida en la creu.
Les nostres societats actuals també tenen grans desitjos i expectatives. Nosaltres hem de saber descobrir-los, com va fer Joan Baptista, per poder oferir l’evangeli de Jesús, que és sempre el mateix i sempre nou, amb llenguatge actual i el testimoni de les nostres vides. Això és el més difícil!
(Diumenge 3r d’Advent – Cicle C)
(Dibuix: fano)
(Text bíblic de laparaula.com/biblia)