[Evangeli dg. 6 des. 2015. 2n Advent – Cicle C]
Després dels relats de la infància de Jesús, Lluc inaugura la vida pública de Jesús amb un solemne encapçalament històric: emperador, governador, tetrarques i grans sacerdots desfilen davant del lector ben ordenadets, tal com Déu ho ha disposat, encara que ells no ho sàpien.
L’any quinzé del regnat de Tiberi Cèsar, mentre Ponç Pilat era governador de Judea, Herodes, tetrarca de Galilea, Filip, el seu germà, tetrarca d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, tetrarca d’Abilene, durant el pontificat d’Annàs i de Caifàs, Déu va comunicar la seua paraula a Joan, el fill de Zacaries, en el desert.
Joan anà per tota la regió del Jordà predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats, tal com està escrit en el llibre dels oracles del profeta Isaïes:
«És la veu d’un que crida en el desert:
Prepareu el camí del Senyor,
aplaneu les seues rutes.
S’alçaran les valls,
s’abaixaran les muntanyes i els tossals,
s’adreçaran els camins tortuosos
i els escabrosos seran aplanats;
i tots veuran la salvació de Déu.»
Els poderosos de la terra creuen que tenen el control, però la transformació del món començarà ben lluny d’ells, en el desert, quan un boig anomenat Joan Baptista començarà a cridar en nom de Déu.
La força d’este profeta va impressionar tant el judaisme del seu temps que anys després encara es trobaven deixebles seus lluny de Palestina. El seu missatge estava centrat en la conversió i en el perdó dels pecats que Déu anava a concedir. «Conversió» vol dir «canvi de mentalitat» i de plantejament de vida, vol dir fer una reflexió molt fonda sobre els fonaments de la nostra existència: per què vivim?, per què ens alcem cada matí?, per què estimem?, quina és la motivació real de les nostres accions?, quines coses ens alegren?, quines altres ens angoixen i per què?, vivim feliços?, on desitgem trobar la felicitat?, cap on volem caminar?, volem créixer o ens conformem com som?, a qui li demanem ajuda? Estes i moltes altres preguntes ens poden ajudar a traure a la llum dimensions importants de la nostra persona. Tot es resumix en la crida que Déu ens fa a la vida plena i la nostra resposta, confiada o no, al seu amor. L’Advent en què estem és un bon moment per fer-nos este replantejament a què Joan Baptista ens convida. Així és com «preparem el camí del Senyor», i, quan arribe el Nadal, podrem «vore la salvació de Déu».
(Diumenge 2n d’Advent – Cicle C)
(Dibuix: fano)
(Text bíblic de laparaula.com/biblia)