Que es complisquen en mi les teues paraules (Lluc 1,26-38)

[Evangeli del diumenge, 4 Advent – Cicle B]

Lluc 1,26-38:

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una donzella, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la donzella era Maria.
L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:
—Alegra’t, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.
Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué:
—No tingues por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran “Fill de l’Altíssim”. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.
Maria preguntà a l’àngel:
—¿Com pot ser això, si jo no tinc marit?
L’àngel li respongué:
—L’Esperit Sant vindrà sobre tu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seua ombra; per això, el fruit sant que naixerà, l’anomenaran Fill de Déu. També la teua parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seua edat; ella, que era tinguda per estèril, ja es troba al sisè mes, perquè, a Déu, res no li és impossible.
Maria va respondre:
—Sóc l’esclava del Senyor: que es complisquen en mi les teues paraules.
I l’àngel es va retirar.

La Lectio Divina sempre és una proposta de lectura i oració «implicant», és a dir, per a què busquen en el relat reflexos de la nostra pròpia vida i ens deixem il·luminar des d’ell. Este és també el suggeriment que fem hui.
El text de l’evangeli d’este diumenge, molt conegut, el solem anomenar «anunciació a Maria», però també podria ser «vocació de Maria». L’experiència de Maria no està escrita per a nosaltres com anècdota ni com curiositat, sinó per a què ens servisca de model amb el que confrontar la nostra pròpia vocació.
Comença el text de forma clara, des de Déu. L’origen de tota vocació, de tota crida, està en Déu. Ell té la iniciativa en amor, en perdó, en reconciliació, en cridar-nos al servici dels altres. Déu ve, a més, a la nostra realitat quotidiana; el poblet de Galilea representa la humilitat de la vida. Ningú esperava que el Messies nasquera en Galilea, però els plans de Déu trenquen els nostres prejudicis constantment.
L’arribada del Senyor a la nostra vida vol omplir-nos d’alegria; esta és la primera paraula de l’àngel: «Alegra’t». Maria, per la seua part, sent i reflexiona («es torbà i pensava»), ella està atenta a Déu, es capaç d’escoltar-lo i per això, quan Déu es creua en la seua vida, tot el seu ser (sentiment i raó) es deixa impactar per ell. Podríem reflexionar i preguntar-nos si nosaltres estem tan oberts a Déu, si ens adonem dels centenars de vegades que passa al nostre costat cada dia, si sabem escoltar allò que ens demana.
A continuació, l’àngel li transmet un anunci increïble. A partir de la humilitat de Maria Déu serà capaç de fer coses inaudites; Maria donarà a llum al Messies, a l’Esperat, a aquell que va a donar-li la volta a este món injust com a un calcetí, al que va a posar potes enlaire el sistema d’opressió en el que vivim per a instaurar la justícia autèntica.
Maria expressa també el seu dubte; no perquè desconfie, com tants altres, davant la crida de Déu, sinó perquè comprén l’enormitat d’allò que l’àngel li està anunciant. La resposta de l’àngel, en el fons, és senzilla: «No et preocupes, Déu s’encarrega de tot, per a ell no hi ha res impossible». I fins i tot li dóna un signe del poder i l’amor de Déu que Maria no havia demanat: La seua parenta Elisabet ha concebut en la seua vellesa. També a nosaltres Déu ens dóna multitud de signes en la nostra vida quotidiana; segurament no seran miraculosos, però certament són expressió del seu immens amor per cada un de nosaltres. Allò difícil és estar atents per a captar-los.
La frase final de Maria, breu i concisa, murmurada en la intimitat d’una diminuta aldea d’un racó perdut de l’Imperi Romà, fa milers d’anys, partix la Història de la humanitat en dos, brillant amb un esclat de llum pròpia.
Lluc, a més de contar-nos, amb el seu estil, quina va ser l’experiència interior de Maria, també vol que ens acostem a ella, que siguem capaços d’escoltar, com Maria, la crida de Déu que per a cada u és diferent, que puguem sentir-nos interpel·lats en els nostres sentiments i en la nostra raó, en tot el nostre ser, que albirem els signes de l’amor de Déu que ens rodegen constantment i que, per fi, siguem capaços de dir sí a la seua petició, amb la confiança de què el món sencer serà diferent, Déu el farà diferent, gràcies al nostre humil «que es complisquen en mi les teues paraules».

(Diumenge 4 Advent – Cicle B)

Deixa un comentari