[Evangeli del diumenge, 3 Advent – Cicle B]

Joan 1,6-8.19-28:

Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè, per ell, tothom arribara a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Quan els jueus van enviar-li des de Jerusalem sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren:
—¿Qui eres tu?
Ell, sense cap reserva, confessà clarament:
—Jo no sóc el Messies.
Li preguntaren:
—¿I així, qui eres? ¿Elies?
Els diu:
—No ho sóc.
—¿Eres el Profeta que esperem?
Respongué:
—No.
Li digueren:
—Llavors, ¿qui eres? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: ¿què dius de tu mateix?
Digué:
—Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.
Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara:
—¿I per què bateges, si no eres el Messies, ni Elies ni el Profeta?
Joan els respongué:
—Jo batege només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calcer.
Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.

L’evangeli de Joan té un atractiu especial. El seu vocabulari és senzill, però la seua forma de narrar, d’insistir donant-li voltes a les idees, de sorprendre i interpel·lar, resulta fascinant. El fragment de hui ens presenta la mateixa escena que el diumenge passat ens contava Marc, però Joan afegix els seus matisos.
Per començar, el Baptista —no ens confonguem, encara que el Baptista i l’evangelista es diuen Joan, són dues persones diferents—, es presentat com enviat. Déu li ha donat una missió, preparar al poble anunciant la pròxima vinguda del Senyor.
També l’autor de l’evangeli es sent enviat, sent que escriure l’evangeli és una missió molt especial que no només recorda que Jesús va vindre, com si fora una història vella, sinó que fa de nou present el seu missatge entre nosaltres. I també pretén que nosaltres, lectors molts segles després, ens adonem que Déu ens seguix enviant, ens seguix donant esta mateixa missió d’anunciar-lo.
Joan va vindre com testimoni, no sols conta allò que li han dit, ell testimonia allò que viu. És testimoni de la llum que ve al món. La llum —més tard, en l’evangeli, Jesús ens dirà que ell és la llum—, ve al món per posar les coses en el seu lloc, per a què es vegen amb claredat el bé i el mal, que tantes vegades nosaltres som incapaços de distingir amb certesa.
I quina és la finalitat del testimoni de la llum? Que tots vinguen a la fe. Creure en Jesús; creure que ell ve a la nostra vida per renovar-nos i omplir-nos de Vida nova és l’objectiu de tot l’evangeli, i també de la predicació del Baptista.
Però prompte sorgixen els problemes; hi ha qui vol oposar-se a esta llum que està per arribar i que el Baptista anuncia. Broten les preguntes en un món que no vol acceptar la llum perquè els qui l’anuncien incomoden. «Qui eres? Què dius de tu?» La trampa és clara: «Si tu eres el Messies, si pretens ser el Profeta de Déu, llavors haurem de fiscalitzar-te, de ‘domar-te’ per a què el teu missatge s’acomode al nostre sistema d’opressió i egoisme». Però Joan no pica l’am; ell no és el Messies, ell només és una veu que crida en el desert que el Senyor arriba i que hem de convertir-nos a ell. Als enviats de Déu, als autèntics, no se’ls pot manipular perquè són testimonis, perquè abans han viscut en profunditat allò que prediquen.

(Diumenge 3 Advent – Cicle B)