[Evangeli del Diumenge de Rams – Quaresma – Cicle A]

Hui vos convide a que llegiu personalment el text bíblic sense presses, sense idees prèvies, sense «saber» el final. El passatge és llarg, quasi dos capítols dels més extensos de Mateu. El teniu ací baix, però potser vos siga més còmode apagar l’ordenador i llegir-lo sobre el paper; podeu imprimir-lo o, molt millor, si teniu la Bíblia per casa, buscar Mateu 26,14 – 27,66 i llegir-lo directament.
En el passatge trobareu molts personatges, moltes actituds davant la vida, moltes persones que lluiten per fer valer el seu punt de vista. Trobareu injustícies i patiment, il·lusions de futur i mentires descarades, gent malvada i gent senzilla; trobareu gestos d’amor immens i traïcions de suposats amics, pregàries plenes d’angoixa i un Déu que sembla distant, callat, indiferent…
No vos deixeu portar per tot allò que ja coneixeu, feu l’esforç —tan difícil hui en dia— d’oblidar la història i llegir-la amb ulls nets. Poseu-vos, amb la imaginació, en la pell dels deixebles, o d’un observador imparcial que passava per allí. Acompanyeu a Pere quan «el seguia de lluny, esperant el desenllaç», acompanyeu-lo també quan ix fora per «plorar amargament». Sentiu com Jesús vos recrimina també a vosaltres: «no heu estat capaços de vetlar una hora amb mi». Deixeu que la ira de la injustícia vos inunde al sentir que «els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per poder-lo condemnar a mort». I més encara quan veieu la hipocresia de la gent, la mateixa que ha aclamat Jesús a l’entrada a Jerusalem com a Messies i que ara es deixa manipular i demana la seua mort.
Fixeu-vos en què Jesús, que tants discursos ha donat al llarg de l’evangeli, ara parla menys, cada vegada menys. Al principi encara trobareu al mestre que instruïx a les multituds, fins i tot a les que van a ell amb espases i garrots; però poc a poc les paraules van deixant lloc als gestos. Observeu que gran part del text es reduïx a accions sobre el cos de Jesús; accions violentes, burles, assots, bufetades, escopinyades… i accions afectuoses, poques, com les dones que observen de lluny i Josep d’Arimatea.
Feu una pausa, agenolleu-vos si podeu, en el moment de la mort. Deixeu que la vostra imaginació vole per sobre les teulades de Jerusalem, per damunt de les colines i barrancs que l’envolten. Sentiu un vent que assota el rostre apagat de Jesús i remou els cabells del seu cadàver…
Deixeu-vos finalment buidar l’anima amb el final sense final de la lectura. No doneu respostes, no busqueu explicacions, no preteneu saber-ho tot. No caigueu en la temptació que tantes vegades ens venç als cristians, la de tindre totes les respostes. No. No hi ha respostes. Hui no. Davant del misteri de la mort, no.
Obriu després la finestra i mireu el món. Observeu la gent passant pel carrer, caminant amb destinació o sense; sentiu-los riure o plorar, vegeu-los parlar o guardar silenci. ¿No trobem al món allò mateix que hem descobert a l’evangeli? ¿No trobem amistats i traïcions, alegries i desesperances, pregàries i plors, injustícies i morts violentes, afectes i gestos d’amor immens?
I ara, per favor, oblideu les meues paraules. Deixeu que se les enduga el vent. Ara agafeu el text bíblic i deixeu-vos envoltar pels esdeveniments. Ara preneu i llegiu.

Mateu 26,14 – 27,66:

C.– En aquell temps, un dels dotze, l’anomenat Judes Iscariot, se n’anà a trobar els grans sacerdots i els digué:
S. – «Estic disposat a entregar-vos Jesús. ¿Què em voleu donar?»
C.– Ells li pagaren trenta monedes de plata, i, des d’aquell moment, buscava una ocasió per entregar-lo.

¿On voleu que vos preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?

C.– El primer dia dels Àzims, els deixebles preguntaren a Jesús:
S. – «¿On voleu que vos preparem el sopar per menjar l’anyell pasqual?»
C.– Ell respongué:
† – «Aneu a la ciutat, a casa de tal, i digueu-li: “El mestre diu: El meu moment s’acosta: faré el sopar pasqual amb els meus deixebles a ta casa.”»
C.– Els deixebles compliren allò que Jesús els havia manat i prepararen el sopar pasqual.

Un de vosaltres em trairà

C.– A poca nit, es posà a taula amb els dotze. I digué mentre menjava:
† – «Vos ho dic amb tota veritat: Un de vosaltres em trairà.»
C.– Ells començaren a dir-li, un per un, molt entristits:
S. – «¡No seré jo, Senyor!»
C.– Jesús contestà:
† – «El qui posa amb mi la mà al mateix plat per sucar-hi és el qui em trairà. El Fill de l’home fa el camí que les Escriptures havien predit d’ell, però, ai de l’home que li fa traïció: a aquest home més li valdria no haver nascut.»
C.– Judes, el qui el traïa, li preguntà:
S. – «¡No seré jo, rabí!»
C.– Jesús li contestà:
† – «Si que ho eres.»

Açò és el meu cos. Açò és la meua sang.

C.– Mentre menjaven, Jesús prengué el pa, va dir la benedicció, el partí i digué, donant-lo als deixebles:
† – «Preneu i mengeu-ne; açò és el meu cos.»
C.– Després, prengué un calze, digué l’acció de gràcies i els el donà dient:
† – «Beveu-ne tots, que açò és la meua sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els hòmens en remissió dels pecats. Vos assegure que, des d’ara, no beuré d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell amb vosaltres en el Regne del meu Pare.»
C.– Després de cantar l’himne, eixiren cap a la muntanya de les Oliveres.

Mataré el pastor i les ovelles del ramat es dispersaran

C.– Llavors, Jesús els digué:
† – «Aquesta nit, tots tindreu de mi un desengany, perquè l’Escriptura diu: “Mataré el pastor, i les ovelles del ramat es dispersaran”. Però, quan hauré ressuscitat, aniré davant de vosaltres a Galilea.»
C.– Pere li digué:
S. – «Ni que tots es desenganyen de vós, jo, mai!»
C.– Jesús li respon:
† – «T’ho dic amb tota veritat: Aquesta mateixa nit, abans que cante el gall, m’hauràs negat tres vegades.»
C.– Li diu Pere:
S. – «Ni que haja de morir amb vós, no vos negaré!»
C.– I tots els deixebles digueren el mateix.

Es posà trist i abatut.

C.– Llavors, Jesús arribà amb els seus deixebles a una propietat anomenada Getsemaní, i els diu:
† – «Seieu ací mentre vaig allà a pregar.»
C.– Prengué Pere i els dos fills de Zebedeu, i es posà tot trist i abatut. Llavors, els digué:
† – «Sent una tristor a l’ànima com per a morir-ne. Quedeu-vos ací i vetleu juntament amb mi.»
C.– Ell s’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava:
† – «Pare meu, si és possible, que aquest calze s’allunye de mi. Però que no es faça com jo vull, sinó com vós voleu.»
C.– Després, va cap als seus deixebles i els troba adormits. Diu a Pere:
† – «¿Així, no heu estat capaços de vetlar una hora amb mi? Vetleu i pregueu, que no caigueu en la temptació. L’esperit està decidit a tot, però l’home és dèbil.»
C.– Se n’anà per segona vegada i pregà:
† – «Pare meu, si aquest calze no pot passar sense que jo el bega, que es faça la vostra voluntat.»
C.– Després, tornà i els trobà adormits: és que els ulls els pesaven. Els deixà, novament, i se n’anà a pregar per tercera vegada, repetint la mateixa súplica. Se’n va després cap als deixebles i els diu:
† – «Ja podeu dormir tranquils. Ha arribat l’hora. El Fill de l’home és entregat en mans dels pecadors. Alceu-vos, anem, que el qui em fa traïció ja és ací.»

Llavors, agafaren Jesús i el detingueren

C.– Encara parlava Jesús quan arribà Judes, un dels dotze, amb molta gent armada d’espases i garrots. Venien de part dels grans sacerdots i dels notables del poble. El qui el traïa els havia donat aquest senyal:
S. – «És aquell que jo besaré: deteniu-lo.»
C.– Immediatament, s’acostà a Jesús i li digué:
S. – «Déu vos guard, rabí.»
C.– I el besà. Però Jesús li contestà:
† – «Company, estigues per allò que has vingut a fer.»
C.– Llavors, detingueren Jesús, i un dels qui anaven amb ell desembeinà l’espasa i, d’un colp, tallà l’orella del criat del gran sacerdot. Jesús li digué:
† – «Torna a embeinar l’espasa: tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran. ¿Et penses que no puc demanar ajuda al meu Pare? Ara mateix, m’enviaria més de dotze legions d’àngels. Però llavors, ¿com es compliria allò que anuncien les Escriptures afirmant que ha de ser així?»
C.– Llavors, Jesús s’adreçà a la gent i els digué:
† – «Heu vingut a agafar-me, armats amb espases i garrots, com si fóra un bandoler. Cada dia em teníeu assegut al temple ensenyant, i mai no em detinguéreu. Però tot ha passat així, perquè es complira allò que havien escrit els profetes.»
C.– Llavors, tots els deixebles el deixaren sol i fugiren.

Vos assegure que des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós

C.– Els qui havien detingut Jesús se l’endugueren al palau del gran sacerdot Caifàs, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables. Pere el seguia de lluny fins que arribà al palau del gran sacerdot. Entrà al pati, i s’assegué entre els guardes, esperant el desenllaç. Els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per poder-lo condemnar a mort, però no en trobaven cap, tot i que s’havien presentat molts testimonis que declaraven en fals. Finalment, se’n presentaren dos amb aquesta acusació:
S. – «Aquest ha dit: “Jo podria destruir el santuari de Déu i reconstruir-lo en tres dies.”»
C.– El gran sacerdot s’alçà i preguntà a Jesús:
S. – «¿No et vols defensar de res? ¿Què en dius de les acusacions que et fan aquests testimonis?»
C.– Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué:
S. – «Et conjure pel Déu viu que ens digues si tu eres el Messies, el Fill de Déu.»
C.– Jesús li respon:
† – «Sí, teniu raó. Vos assegure que, des d’ara, veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint enmig dels núvols del cel.»
C.– Llavors, el gran sacerdot s’esquinçà els vestits cridant:
S. – «¡Ha blasfemat! ¿Quina falta ens fan els testimonis? Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. ¿Què vos pareix?»
C.– Ells respongueren:
S. – «Mereix pena de mort.»
C.– Llavors, li escopien a la cara i li pegaven; altres el bufetejaven i li deien:
S. – «Profetitza, Messies; endevina qui t’ha pegat.»

Abans que cante el gall em negaràs tres vegades

C.– Mentrestant, Pere s’estava assegut fora, al pati. Una criada se li acostà per dir-li:
S. – «Tu també anaves amb Jesús, el Galileu.»
C.– Però ell ho negà davant de tothom i li digué:
S. – «No sé de què em parles.»
C.– Quan Pere eixia cap al portal, una altra criada es fixà en ell i digué als qui estaven allí:
S. – «Aquest anava amb Jesús, el Natzarè.»
C.– Pere ho tornà a negar i jurava que no coneixia aquell home. Al cap de poc, els qui estaven allà s’acostaren i digueren a Pere:
S. – «És veritat que anaves amb ells: se’t nota fins i tot en el parlar.»
C.– Ell es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home. En aquell moment, cantà el gall i Pere es recordà que Jesús li havia dit: «Abans que cante el gall, em negaràs tres vegades», i, així que va ser fora, va plorar amargament.

L’entregaren a Pilat, el governador

C.– Quan s’hagué fet de dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble tingueren sessió contra Jesús per decretar la seua mort. Se l’endugueren encadenat i l’entregaren a Pilat, el governador romà.

No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida

C.– Quan Judes, el qui l’havia traït, veié que l’havien condemnat, es penedí d’allò que havia fet. Retornà les trenta monedes als grans sacerdots i als notables i els digué:
S. – «He pecat entregant a la mort un home innocent.»
C.– Ells, per tota resposta, li digueren:
S. – «¿A nosaltres ens véns amb això? Ja t’apanyaràs tu.»
C.– Ell llançà els diners al santuari, isqué fora, se’n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren els diners, però es deien:
S. – «No podem posar-los amb el diner de les ofrenes, perquè són el preu d’una vida.»
C.– Després de discutir-ho, van comprar amb aquells diners el camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. Per això, encara avui, s’anomena camp de Sang. Així es complí allò que diu el profeta Jeremies: «Prengueren les trenta monedes, el preu d’un esclau, tal com l’avaluaven els israelites, i les donaren a canvi del camp del Terrisser, tal com el Senyor m’havia indicat.»

¿Eres tu el rei dels jueus?

C.– Jesús comparegué davant Ponç Pilat, el governador romà; i aquest l’interrogà:
S. – «¿Eres tu el rei dels jueus?»
C.– Jesús li digué:
† – «Sí, teniu raó.»
C.– Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables del poble. Llavors, Pilat li diu:
S. – «¿No sents quantes acusacions presenten contra tu?»
C.– Però Jesús no li respongué ni una paraula, tant, que el governador n’estava tot sorprès. Cada any, per la festa, el governador tenia el costum d’indultar un pres, el que la gent volia. Llavors, hi havia un pres famós, un tal Barrabàs. Quan la gent es reuní, Pilat els digué:
S. – «¿Qui voleu que indulte, Barrabàs o Jesús, tingut per Messies?»
C.– Perquè s’adonava que li havien entregat Jesús per enveja. Mentre Pilat seia al tribunal, la seua esposa li féu arribar aquest encàrrec:
S. – «No vullgues saber res d’aquest innocent; aquesta nit, en somni, he sofert molt per ell.»
C.– Mentrestant, els grans sacerdots i els notables havien convençut la gent que demanaren l’indult de Barrabàs i la mort de Jesús. Quan Pilat els pregunta quin dels dos volien que indultara, ells li respongueren:
S. – «Barrabàs!»
C.– Pilat els diu:
S. – «I de Jesús tingut per Messies, ¿què n’he de fer?»
C.– Tots li respongueren:
S. – «Que el crucifiquen!»
C.– Digué Pilat:
S. – «¿Per què? ¿Quin mal ha fet?»
C.– Ells cridaven més fort encara:
S. – Que el crucifiquen!»
C.– Quan Pilat s’adonà que era inútil el seu intent i que més bé crearia un avalot, es rentà amb aigua les mans davant la gent i els digué:
S. – «Jo no sóc responsable de la sang d’aquest home; arregleu-vos vosaltres.»
C.– Tot el poble respongué:
S. – «Que la responsabilitat d’aquesta sang caiga sobre nosaltres i sobre els nostres fills.»
C.– Llavors, els deixà lliure Barrabàs i entregà Jesús, després de fer-lo assotar, perquè el crucificaren.

Salve, rei dels jueus

C.– Els soldats del governador s’endugueren Jesús a l’interior del pretori, reuniren al seu voltant tota la tropa, li llevaren els vestits, el cobriren amb un mantell de color grana, i li posaren al front una corona d’espines que havien teixit, i, a la mà dreta, li posaren una canya. Després, per burlar-se’n,
s’agenollaven davant d’ell i li deien:
S. – «Salve, rei dels jueus!»
C.– També l’escopien i li prenien la canya per pegar-li al cap. Acabada la burla, li llevaren el mantell, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo.

Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell

C.– Quan eixien, trobaren un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a carregar-se la creu de Jesús. Arribaren a un indret anomenat Gólgota, que vol dir lloc de la Calavera. Li oferiren una beguda de vi barrejat amb fel, ell la tastà, però no en volgué beure. Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus. I s’assegueren allà per fer la guàrdia. Sobre el seu cap, havien posat escrita la causa de la seua condemna: “Aquest és Jesús, el rei dels jueus”. Dos bandolers foren crucificats juntament amb ell, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.

Si eres el Fill de Déu, baixa de la creu

C.– Els qui passaven l’insultaven, movien el cap amb aires de mofa i deien:
S. – «Tu que vols destruir el santuari i reconstruir-lo en tres dies, salva’t tu mateix; si eres el Fill de Déu, baixa de la creu.»
C.– També se’n burlaven els grans sacerdots amb els mestres de la Llei i els notables. Deien:
S. – «Ell, que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix! Ell que és el rei d’Israel, que baixe ara de la creu i creurem en ell. Confiava en Déu: que ell l’allibere, si tant se l’estima, ell que deia: Sóc Fill de Déu.»
C.– Els bandolers que havien estat crucificats amb ell també li feien els mateixos retrets.

Eli, Eli, lema sabacthani?

C.– Des del migdia fins a mitjan vesprada, s’estengué una foscor sobre tota la terra. Cap a mitjan vesprada, Jesús cridà amb tota la força:
† – «Eli, Eli, lema sabacthani?»
C.– Que vol dir:
† – «Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?»
C.– Alguns dels qui eren allí deien:
S. – «Ara, crida a Elies.»
C.– Un d’ells anà corrents a prendre una esponja xopa de vinagre i la posà al capdamunt d’una canya perquè beguera. Però els altres li deien:
S. – «Deixa’l estar. A veure si ve Elies a salvar-lo.»
C.– Jesús tornà a cridar amb tota la força i expirà.

(Ací tothom s’agenolla i es fa una pausa)

C.– En aquell moment, la cortina que tancava el santuari s’esqueixà en dos trossos de dalt a baix, la terra tremolà, les roques es clevillaren, els sepulcres s’obriren i ressuscitaren molts cossos dels sants que hi reposaven; després de la resurrecció de Jesús, van eixir dels sepulcres, anaren a la Ciutat Santa i s’aparegueren a molts. Quan el centurió i els soldats que guardaven Jesús veieren el terratrèmol i tot allò que havia passat, s’esglaiaren molt i deien:
S. – «És veritat: Aquest home era Fill de Déu.»
C.– També moltes dones estaven allà mirant-s’ho de lluny. Havien seguit Jesús des de Galilea i el proveïen amb els seus propis recursos. Entre elles, hi havia Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume i de Josep, i la mare dels fills de Zebedeu.

Josep posà el cos de Jesús en el seu sepulcre nou

C.– A poca nit, vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep, i era també dels seguidors de Jesús. Aquest home anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Pilat manà que li donaren el cos. Josep el prengué, l’amortallà amb un llençol, i el posà en el sepulcre nou que ell s’havia fet tallar a la roca. Després, féu rodolar una gran pedra, per tancar l’entrada del sepulcre, i se n’anà. Maria Magdalena i l’altra Maria eren allà, assegudes davant el sepulcre.

Podeu disposar d’una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapieu

C.– L’endemà, que era ja dissabte, els grans sacerdots i els fariseus anaren en corporació a trobar Pilat per dir-li:
S. – «Senyor, ens hem recordat que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: “Al cap de tres dies ressuscitaré.” Doneu ordre de guardar el sepulcre fins el tercer dia, no fóra cas que els deixebles anaren a robar-lo i digueren al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts”; seria una impostura pitjor que la primera.»
C.– Pilat els digué:
S. – «Podeu disposar d’una guàrdia. Feu guardar el sepulcre tan bé com sapieu.»
C.– Ells anaren al sepulcre i l’asseguraren segellant-ne l’entrada i posant-hi guàrdia.