La resurrecció i la vida (Joan 11,1-45)

[Evangeli del diumenge, 5 Quaresma – Cicle A]

Joan 11,1-45:

En aquell temps, caigué malalt un home que es deia Llàtzer. Era de Betània, el poble de Maria i de la seua germana Marta. Maria era la qui ungí el Senyor amb perfum i li eixugà els peus, amb els cabells. Llàtzer, el malalt, era el seu germà. Les dues germanes enviaren a dir a Jesús:
—Senyor, aquell que estimeu està malalt.
Jesús, en sentir això, digué:
—Aquesta malaltia no és mortal; és per a donar glòria a Déu: el Fill de Déu serà glorificat.
Jesús estimava Marta i la seua germana i Llàtzer. Després de rebre la notícia de la malaltia, es quedà encarà dos dies al lloc on era. Després, passats aquests dies, digué als deixebles:
—Tornem a Judea.
Ells li digueren:
—Rabí, fa poc que els jueus us volien apedregar, ¿i ara hi torneu?
Jesús contestà:
—La claror del dia dura dotze hores. Els qui caminen de dia no entropessen, perquè veuen la claror d’aquest món, però els qui caminen de nit sí que entropessen, perquè els falta la claror.
Després, afegí:
—Llàtzer, el nostre amic, s’ha adormit; vaig a despertar-lo.
Els deixebles li digueren:
—Senyor, si s’ha adormit, es posarà bo.
Jesús es referia a la seua mort, però els deixebles es pensaven que parlava del son ordinari. Llavors, Jesús els digué clarament:
—Llàtzer és mort. M’alegre de no haver estat allà; serà en profit vostre, perquè cregueu. Però ara, anem-hi.
Tomàs, el Bessó, digué als seus companys:
—Anem-hi també nosaltres; morirem amb ell.
Quan Jesús arribà, ja feia quatre dies que Llàtzer estava al sepulcre. Betània és prop de Jerusalem, cosa de tres quilòmetres, i molts dels jueus havien vingut a donar el condol a Marta i a Maria per la mort del seu germà. Marta, quan va saber que Jesús arribava, eixí a rebre’l. Maria es quedà a casa. Marta digué a Jesús:
—Senyor, si haguéreu estat ací, el meu germà no s’hauria mort. Però, fins i tot ara, jo sé que Déu vos concedirà tot allò que li demaneu.
Jesús li diu:
—El teu germà ressuscitarà.
Marta li respon:
—Ja sé que ressuscitarà quan tothom ressuscite el darrer dia.
Li diu Jesús:
—Jo sóc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que hagen mort, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. ¿Creus açò?
Ella li diu:
—Sí, Senyor: Jo crec que vós sou el Messies, el Fill de Déu que havia de vindre al món.
Havent dit això, se n’anà a cridar la seua germana Maria i li digué en veu baixa:
—El Mestre és ací i et crida.
Quan ella sentí això, s’alçà tot seguit i anà a trobar-lo. Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que estava a l’indret on Marta l’havia trobat. Els jueus que estaven amb ella a casa per donar-li el condol, en veure que s’alçava així i se n’anava, la seguiren, pensant-se que anava a plorar vora el sepulcre.
Maria arribà on era Jesús i, en veure’l, es llançà als seus peus i li digué:
—Senyor, si haguéreu estat ací el meu germà no s’hauria mort.
Jesús, quan va veure com plorava, i com ploraven també els jueus que l’havien acompanyada, es commogué profundament i es contorbà. Llavors, preguntà:
—On l’heu posat?
Li diuen:
—Veniu a veure-ho, Senyor.
A Jesús se li negaren els ulls.
Els jueus deien:
—Mireu com l’estimava.
Altres deien:
—Aquest home que obrí els ulls al cec, ¿no hauria pogut fer que Llàtzer no morira?
Jesús, commogut una altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué:
—Lleveu la llosa.
Marta, la germana del difunt, diu a Jesús:
—Senyor, ja es descompon; fa quatre dies que és mort.
Li respon Jesús:
—¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?
Llavors, van llevar la llosa. Després, Jesús alçà els ulls al cel i digué:
—Pare, vos done gràcies perquè m’heu escoltat. Ja sé que sempre m’escolteu, però dic açò perquè ho sàpia la gent que em rodeja i creguen que sou vós qui m’heu enviat.
Havent dit això, cridà fort:
—Llàtzer, vine a fora.
I el mort isqué.
Tenia els peus i les mans lligats amb les benes d’amortallar, i la cara lligada amb un mocador.
Jesús els digué:
—Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veren allò que va fer Jesús, cregueren en ell.

La resurrecció de Llàtzer és un relat fascinant de l’evangeli de Joan. El to de tot el passatge és de gran familiaritat i afecte; l’estimació de Jesús pels tres germans, el dolor per la mort del seu amic, el plor… tot es torna íntim i personal.
Les dues germanes li retrauen a Jesús la seua absència: «Si hagueres estat ací…» Però Jesús les convida a què vegen més enllà, a què creguen en ell no només com un mag o un remeier, sinó com la resurrecció i la vida.
Jesús porta la verdadera vida; ell mateix passarà pel lliurament total fins a la mort i així arribarà a la resurrecció. La vida autèntica, plena, indestructible que Jesús porta és més profunda que tot quant puguem imaginar. Marta reconeix al principi que el seu germà ressuscitarà a la fi dels temps, com molts jueus creien, però Jesús li demana que crega en ell encara més, que el reconega com la vida mateixa que ha vingut al món, i ella intenta donar el pas de fe plena. Ja no hem d’esperar a la fi dels temps, perquè ha arribat Jesús. Ara és la fi dels temps. Ja no hem d’esperar que Déu vinga de forma definitiva, perquè ja ha vingut en Jesús.
Però no és fàcil creure açò, a Marta li costa, per això avisa a Jesús de què Llàtzer està de veritat mort, perquè porta quatre dies enterrat; Jesús li demana que confie en la glòria de Déu, en la presència de Déu en la seua vida.
Perquè quan arriba Jesús a la nostra vida, a la nostra casa, no canvia la decoració sinó els fonaments. Jesús ens porta una vida nova, totalment renovada, realment alternativa. La veu potent de Jesús és capaç de traure’ns de les nostres foscors, de les nostres morts, de les nostres misèries. Nosaltres demanen Déu «vore per a creure», però Jesús ens repta a que creguem en ell, i només així podrem veure que la glòria de Déu, l’amor immens de Déu sobre el món, està sempre amb nosaltres.

(Diumenge 5 Quaresma – Cicle A)

Deixa un comentari