[Evangeli del Diumenge de Rams – Quaresma – Cicle B]

Hui vos convide a llegir personalment el text bíblic sense presses, sense idees prèvies, sense «saber» el final. El passatge és llarg, dos capítols sencers dels més extensos de Marc. El teniu ací baix, però potser vos siga més còmode apagar l’ordenador i llegir-lo sobre el paper; podeu imprimir-lo o, molt millor, si teniu la Bíblia per casa, buscar Marc 14,1 – 15,47 i llegir-lo directament.
En el passatge trobareu molts personatges, moltes actituds davant la vida, moltes persones que lluiten per fer valer el seu punt de vista. Trobareu injustícies i patiment, il·lusions de futur i mentides descarades, gent malvada i gent senzilla; trobareu gestos d’amor immens i traïcions de suposats amics, pregàries plenes d’angoixa i un Déu que sembla distant, callat, indiferent…
No vos deixeu portar per tot allò que ja coneixeu, feu l’esforç —tan difícil hui en dia— d’oblidar la història i llegir-la amb ulls nous. Poseu-vos, amb la imaginació, en la pell dels deixebles, o d’un observador imparcial que passava per allí. Acompanyeu Pere quan el seguia de lluny, esperant el desenllaç, acompanyeu-lo també quan «esclata en plors». Sentiu com Jesús vos recrimina també a vosaltres: «no heu estat capaços de vetlar ni una hora». Deixeu que la ira de la injustícia vos inunde al sentir que «els grans sacerdots amb tot el sanedrí buscaven alguna falsa declaració contra Jesús per poder-lo condemnar a mort». I més encara quan veieu la hipocresia de la gent, la mateixa que ha aclamat Jesús a l’entrada a Jerusalem com a Messies i que ara es deixa manipular i demana la seua mort.
Fixeu-vos què Jesús, que tants discursos ha donat al llarg de l’evangeli, ara parla menys, cada vegada menys. Al principi encara trobareu al mestre que instruïx les multituds, fins i tot a les que van a ell amb espases i garrots; però poc a poc les paraules van deixant lloc als gestos. Observeu que gran part del text es reduïx a accions sobre el cos de Jesús; accions violentes, burles, assots, bufetades, escopinyades… i accions afectuoses, poques, com la dona de Betània, les dones que observen de lluny i Josep d’Arimatea.
Feu una pausa, agenolleu-vos si podeu, en el moment de la mort. Deixeu que la vostra imaginació vole per sobre les teulades de Jerusalem, per damunt de les colines i barrancs que l’envolten. Sentiu un vent que assota el rostre apagat de Jesús i remou els cabells del seu cadàver…
Deixeu-vos finalment buidar l’anima amb el final sense final de la lectura. No doneu respostes, no busqueu explicacions, no preteneu saber-ho tot. No caigueu en la temptació que tantes vegades ens venç als cristians, la de tindre totes les respostes. No. No hi ha respostes. Hui no. Davant del misteri de la mort, no.
Obriu després la finestra i mireu el món. Observeu la gent passant pel carrer, caminant amb destinació o sense; sentiu-los riure o plorar, vegeu-los parlar o guardar silenci. ¿No trobem al món allò mateix que hem descobert a l’evangeli? ¿No trobem amistats i traïcions, alegries i desesperances, pregàries i plors, injustícies i morts violentes, afectes i gestos d’amor immens?
I ara, per favor, oblideu les meues paraules. Deixeu que se les enduga el vent. Ara agafeu el text bíblic i deixeu-vos amerar pels esdeveniments. Ara preneu i llegiu.

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc 14, 1 — 15, 47:

Discutien quina seria la manera més astuta d’apoderar-se de Jesús i de matar-lo
C.– Quan faltaven dos dies
per a la festa de la Pasqua dels Àzims,
els grans sacerdots i els mestres de la Llei discutien
quina seria la manera més astuta
d’apoderar-se Jesús i de matar-lo.
Deien:
S. – «No podem fer-ho en un acte de la festa;
potser el poble s’avalotaria.»
S’ha anticipat a ungir el meu cos per al dia que seré amortallat
C.– A Betània, a casa de Simó el leprós,
mentre Jesús era a taula,
vingué una dona amb un gerret d’alabastre
que contenia un perfum preuadíssim de nard autèntic.
La dona trencà l’alabastre
i vessà el perfum sobre el cap de Jesús.
Alguns s’ho miraren malament i comentaven entre ells:
S. – «¿Per què malgastar el perfum d’aquesta manera?
S’hauria pogut vendre
per més de tres-centes monedes de plata
i donar-ho als pobres.»
C.– I estaven disgustats amb ella. Però Jesús digué:
† – «Deixeu-la estar. ¿Per què la inquieteu?
Això que ha fet amb mi és molt bo.
Els pobres els teniu sempre amb vosaltres
i els podreu fer bé sempre que voldreu,
però, a mi, no sempre em tindreu.
Aquesta dona ha fet el que ha pogut:
s’ha anticipat a ungir el meu cos
per al dia que serà amortallat.
Vos ho dic amb tota veritat:
Quan aquesta Bona Nova serà proclamada a tot el món,
també diran açò que ha fet aquesta dona,
perquè Déu li ho tinga present.»
Prometeren a Judes Iscariot de donar-li una paga
C.– Judes Iscariot, un dels dotze,
se n’anà a trobar els grans sacerdots
per entregar-los Jesús.
Ells se n’alegraren
i prometeren de donar-li una paga.
I buscava com podria fer-ho en un bon moment.
¿On m’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els meus deixebles?
C.– El primer dia dels Àzims,
quan la gent immolava l’anyell pasqual,
els deixebles digueren a Jesús:
S. – «¿On voleu que anem a preparar-vos el lloc
perquè puguem menjar l’anyell pasqual?»
C.– Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta con­signa:
† – «Aneu a la ciutat
i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua.
Seguiu-lo i, allà on entre, digueu al cap de casa:
“El mestre pregunta on l’allotjareu
per poder menjar l’anyell pasqual
amb els seus deixebles.”
Ell vos ensenyarà dalt la casa una sala gran,
arreglada amb estores i coixins.
Prepareu-nos allí el sopar.»
C.– Els deixebles se n’anaren.
Arribant a la ciutat,
ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit
i prepararen el sopar pasqual.
Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi
C.– A poca nit, vingué Jesús amb els dotze.
Posats a taula, Jesús digué mentre menjava:
† – «Vos ho dic amb tota veritat:
Un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.»
C.– Ells es posaren tots trists
i començaren a dir-li un per un:
S. – «¡No seré jo!»
C.– Jesús els digué:
† – «Un dels dotze que suca amb mi en el mateix plat.
El fill de l’home fa el camí
que les Escriptures havien predit d’ell,
però, ai de l’home que el traeix:
a aquest home, més li valdria no haver nascut.»
Açò és el meu cos. Açò és la meua sang, la sang de l’aliança
C.– I, mentre menjaven, prengué el pa,
digué la benedicció, el partí, els el donà i digué:
† – «Preneu-lo: açò és el meu cos.»
C.– Després, prengué un calze,
digué l’acció de gràcies,
els el donà i en begueren tots.
I els digué:
† – «Açò és la meua sang,
la sang de l’aliança, vessada per tots els hòmens.
Vos ho dic amb tota veritat:
Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya
fins al dia que en beuré de novell en el Regne de Déu.»
Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades
C.– Després de cantar l’himne,
eixiren cap a la muntanya de les Oliveres.
I Jesús els digué:
† – «Tots tindreu un desengany,
perquè l’Escriptura diu:
“Mataré el pastor, i les ovelles es dispersaran.”
Però, quan hauré ressuscitat,
aniré davant de vosaltres a Galilea.»
C.– Pere li digué:
S. – «Ni que tots es desenganyen, jo no.»
C.– Jesús li respongué:
† – «T’ho dic amb tota veritat:
Avui, aquesta mateixa nit,
tu, abans del segon cant del gall,
m’hauràs negat tres vegades.»
C.– Però ell insistia:
S. – «Ni que haja de morir amb vós, no us negaré.»
C.– I tots els altres deien el mateix.
Començà a sentir-se esglaiat i abatut
C.– Arribaren a una propietat anomenada Getsemaní
i Jesús diu als deixebles:
† – «Seieu ací mentre jo pregue.»
C.– Prengué amb ell Pere, Jaume i Joan,
i començà a sentir-se esglaiat i abatut.
I els digué:
† – «Sent una tristor a l’ànima com per a morir-ne.
Que­deu-vos ací i vetleu.»
C.– Ell s’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra
i pregava que, si era possible,
s’allunyara d’ell aquella hora.
Deia:
† – «Abbà, Pare, a vós tot us és possible:
allunyeu de mi aquest calze.
Però que no es faça el que jo vull,
sinó el que vós voleu.»
C.– Després, va cap als deixebles i els troba adormits.
Diu a Pere:
† – «Simó, ¿dorms?
¿No has estat capaç de vetlar ni una hora?
Vetleu i pregueu, que no caigueu en la temptació.
L’esperit està decidit a tot; però l’home és dèbil.»
C.– Se n’anà una altra vegada
i pregà repetint les mateixes paraules.
Després tornà i els trobà adormits:
és que els ulls els pesaven, i no sabien què respondre-li.
Ve després per tercera vegada i els diu:
† – «Ja podeu dormir tranquils.
És massa tard. Ha arribat l’hora:
el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors.
Alceu-vos, anem, que el qui em traeix ja està ací.»
Deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur
C.– Immediatament, quan encara Jesús parlava,
es pre­sentà Judes, un dels dotze.
L’acompanyava gent armada amb espases i garrots
que venia
de part dels grans sacerdots i notables del poble.
El qui el traïa els havia donat aquesta contrasenya:
S. – «És aquell que jo besaré:
deteniu-lo i emporteu-vos-el ben segur.»
C.– Tot seguit, se li arrima i li diu:
S. – «Rabí.»
C.– I el besà.
Ells detingueren Jesús.
Però un dels presents desembeinà l’espasa
i, d’un colp, tallà l’orella al criat del gran sacerdot.
Jesús els digué:
† – «Heu vingut a agafar-me armats amb espases i garrots,
com si fóra un bandoler.
Cada dia em teníeu amb vosaltres al temple ensenyant
i mai no em detinguéreu.
És que s’havien de complir les Escriptures.»
C.– Llavors, tots el deixaren sol i fugiren.
El seguia un jove cobert només amb un llençol,
i el van agafar;
ell deixà el llençol i fugí tot despullat.
¿Eres tu el Messies, el Fill d’aquell qui és Beneït?
C.– S’endugueren Jesús al palau del gran sacerdot,
i s’hi reuniren tots els grans sacerdots,
els notables i els mestres de la Llei.
Pere el seguia de lluny
fins al pati interior del palau del gran sacerdot
i s’estava assegut amb els guardes
escalfant-se vora el foc.
Els grans sacerdots amb tot el sanedrí
buscaven alguna declaració contra Jesús
per condemnar-lo a mort,
però no en trobaren cap,
perquè, tot i que eren molts
els qui declaraven en fals contra ell,
les seues declaracions no concordaven.
També s’alçaren alguns
que presentaven aquesta falsa acusació:
S. – «Nosaltres vam sentir que deia açò:
Jo destruiré aquest santuari, fet de mà d’hòmens,
i en tres dies en construiré un altre,
no fet de mà d’hòmens.»
C.– Però ni així no concordava la seua declaració.
Llavors, el gran sacerdot s’alçà,
es posà al mig i preguntà a Jesús:
S. – «¿No et vols defensar de res?
¿Què ens dius de les acusacions que
et fan aquests testimonis?»
C.– Però ell callava i no es defensava de res.
Llavors, el gran sacerdot
li va fer aquesta altra pregunta:
S. – «¿Eres tu el Messies, el fill d’aquell que és Beneït?»
C.– Jesús respongué:
† – «Si que ho sóc,
i veureu el Fill de l’home
assegut a la dreta del Totpoderós
i venint enmig dels núvols del cel.»
C.– Però el gran sacerdot s’esguellà els vestits tot dient:
S. – «¿Quina falta ens fan els testimonis?
Vosaltres mateixos heu sentit la blasfèmia.
¿Què vos en sembla?»
C.– Tots van sentenciar que mereixia pena de mort.
Alguns començaren a escopir-lo, a tapar-li la cara,
a donar-li punyades i a dir-li:
S. – «Profetitza!»
C.– I els guardes li donaven bufetades.
No conec de res aquest home de qui parleu
C.– Mentre Pere era a baix, al pati,
ve una de les criades del gran sacerdot
i, en veure’l allí escalfant-se, se’l mira bé i li diu:
S. – «Tu també hi anaves amb el Natzarè, amb Jesús.»
C.– Però ell ho negà i digué:
S. – «No sé res d’això de què em parles.»
C.– Isqué fora, cap al vestíbul, i el gall cantà;
i la criada, en veure’l,
començà una altra vegada a dir als qui estaven allí:
S. – «Aquest home és d’ells.»
C.– Pere tornà a negar-ho.
Poc després, els qui estaven allí li tornaren a dir:
S. – «Segur que ho eres. Se’t coneix fins i tot que eres galileu.»
C.– Ell es posà a proferir malediccions i juraments
asse­gurant que no coneixia de res
aquell home de qui parlaven.
En aquell moment, el gall cantà una altra vegada,
i Pere es recordà que Jesús li havia dit:
«Abans del segon cant del gall
m’hauràs negat tres vegades»,
i esclatà en plors.
¿Voleu que vos indulte el rei dels jueus?
C.– Tot seguit, de bon matí,
els grans sacerdots amb els notables del poble
i els mestres de la Llei i tot el sanedrí,
celebraren una sessió, encadenaren Jesús,
el du­gueren i l’entregaren a Pilat.
Pilat l’interrogà:
S. – «¿Eres tu el rei dels jueus?»
C.– Ell li respongué:
† – «Sí, teniu raó.»
C.– Els grans sacerdots li feien moltes acusacions.
Llavors, Pilat li preguntà altra vegada:
S. – «¿No et vols defensar de res?
Mira quantes acu­sacions et fan.»
C.– Però Jesús
ja no li respongué res més,
tant, que Pilat n’estava sorprès.
Cada any per la festa,
Pilat els indultava el pres que ells demanaven.
Hi havia un tal Barrabàs,
empresonat amb els revoltosos
que havien co­mès un assassinat durant els disturbis.
La gent pujà i començà a demanar a Pilat
que els concedira allò que solia fer.
Pilat els digué:
S. – «¿Voleu que vos indulte el rei dels jueus?»
C.– Perquè s’adonà que els grans sacerdots
li havien entregat Jesús per enveja.
Però els grans sacerdots excitaren la gent
perquè feren indultar Barrabàs.
Pilat tornà a parlar-los i els deia:
S. – «I de Jesús, que teniu per rei dels jueus,
¿què n’he de fer?»
C.– La gent cridà:
S. – «Crucifiqueu-lo!»
C.– Pilat els deia:
S. – «¿Per què? ¿Quin mal ha fet?»
C.– Ells cridaven més fort:
S. – «Crucifiqueu-lo!»
C.– Pilat, volent acontentar la gent,
els deixà lliure Barrabàs,
i entregà Jesús, després de fer-lo assotar,
perquè el crucificaren.
El coronaren amb una corona d’espines que havien teixit
C.– Els soldats el conduïren a l’interior del pati de palau,
que és el pretori,
convocaren tota la tropa,
el vestiren de porpra,
el coronaren amb una corona d’espines que havien teixit
i es posaren a saludar-lo:
S. – «Salve, rei dels jueus.»
C.– Després, li pegaven al cap amb una canya,
l’escopien
i s’agenollaven com si li feren homenatge.
Acabada la burla, li tragueren el vestit de porpra,
li posaren els seus vestits
i se l’endugueren fora per crucificar-lo.
Portaren Jesús a l’indret del Gólgota
C.– I obligaren a carregar-se la creu de Jesús
un tal Simó de Cirene,
pare d’Alexandre i de Rufus,
que passava tornant del camp.
Portaren Jesús al lloc del Gólgota,
que, traduït, vol dir lloc de la Calavera.
El van comptar entre els delinqüents
C.– I li oferien vi adobat amb mirra,
però no en va prendre.
El crucificaren
i es repartiren els seus vestits
i se’ls jugaren als daus, a veure què treia cadascun.
Era mitjan matí quan el crucificaren.
En un rètol constava la causa de la seua condemna:
“El rei dels jueus”.
Juntament amb ell, crucificaren dos bandolers,
un a la seua dreta i un altre a la seua esquerra.
Ell, que salvava els altres, no és capaç de salvar-se ell mateix
C.– Els qui passaven l’insultaven,
movien el cap amb aire de mofa i deien:
S. – «Ah, tu que vols destruir el santuari
i recons­truir-lo en tres dies,
salva’t tu mateix i baixa de la creu.»
C.– També se’n burlaven els grans sacerdots,
comentant amb els mestres de la Llei:
S. – «Ell, que salvava els altres,
no és capaç de sal­var-se ell mateix.
El Messies, el rei d’Israel, que baixe ara de la creu
i nosaltres, quan ho veurem, creurem en ell.»
C.– També li feien retrets
els qui havien estat crucificats amb ell.
Jesús llançà un gran crit i expirà
C.– Arribat el migdia, s’estengué per tota la terra una fosca
fins a mitjan vesprada.
I, a mitjan vesprada, Je­sús cridà amb tota la força:
† – «Eloí, Eloí, lemà sabactani?»
C.– Que traduït vol dir:
† – «Déu meu, Déu meu, ¿per què m’heu abandonat?»
C.– Alguns dels qui eren allí deien:
S. – «Mireu com crida a Elies.»
C.– Un corregué, xopà de vinagre una esponja,
la posà al capdamunt d’una canya perquè beguera, i deia:
S. – «Deixeu, a veure si ve Elies a desclavar-lo.»
C.– Jesús llançà un gran crit i expirà.
Ací tothom s’agenolla i es fa una pausa.

C.– En aquell moment, la cortina que tancava el santuari
s’esguellà en dos trossos de dalt a baix.
El centurió que estava dret davant d’ell,
quan veié com havia expirat, digué:
S. – «És veritat; aquest home era Fill de Déu.»
C.– També hi havia unes dones mirant-s’ho de lluny.
Entre elles, hi havia Maria Magdalena,
Maria, mare de Jaume el menor i de Josep, i Salomé,
que havien seguit Jesús quan era a Galilea
i el proveïen amb els seus propis recursos;
n’hi havia també moltes altres,
que havien pujat amb ell a Jerusalem.
Josep féu rodolar una pedra per tancar l’entrada del sepulcre
C.– Ja a poca nit, com que era divendres,
a punt de començar el repòs del dissabte,
Josep d’Arimatea, membre honorable del sanedrí
que esperava també el Regne de Déu,
va atrevir-se a anar a trobar Pilat
i a demanar-li el cos de Jesús.
Pilat s’estranyà que ja fóra mort.
Cridà el centurió per informar-se’n,
i, una vegada ho va saber per ell, donà el cos a Josep.
Josep comprà un llençol,
desclavà Jesús, l’amortallà amb el llençol
i el posà en un sepulcre tallat a la roca.
Després féu rodolar una pedra
per tancar l’entrada del sepulcre.
Maria Magdalena i Maria de Josep
miraven on l’enterraven.

(Diumenge de Rams – Quaresma – Cicle B)