[Evangeli del diumenge, 4t Quaresma – Cicle A]
Joan 9,1-41:
En aquell temps, Jesús, tot passant, va veure un cego de naixement. Els deixebles li preguntaren:
—Rabí, ¿qui va pecar, perquè nasquera cego aquest home, ell o els seus pares?
Jesús contesta:
—Això no ha estat perquè va pecar, ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelen les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre sóc en el món, sóc la llum del món.
Dit això, escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cego i li digué:
—Vés a rentar-te a la piscina de Siloè (aquest nom significa «Enviat»).
Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-s’hi.
La gent del veïnat, i els qui l’havien vist sempre captant, deien:
—¿No és aquell home que veiem assegut captant?
Uns responien:
—Sí que és ell.
Altres deien:
—No és ell, és un que se li sembla.
Ell digué:
—Sí que ho sóc.
Llavors, li preguntaren:
—¿Com se t’han obert els ulls?
Ell contestà:
—Aquell home que es diu Jesús va fer un poc de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anara a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist.
Li digueren:
—¿On és?
Respongué:
—No ho sé.
Dugueren als fariseus l’home que abans era cego. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué:
—M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara m’hi veig.
Alguns dels fariseus deien:
—Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu.
Però altres responien:
—¿Com és possible que un pecador faça tals miracles?
I es dividiren entre ells. Es dirigiren al cego una altra vegada i li digueren:
—Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, ¿tu, què en dius d’ell?
Ell contestà:
—Que és un profeta.
Els jueus no volien creure que aquell home haguera estat cego i ara s’hi poguera veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los:
—¿Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va nàixer cego? ¿Com és que ara s’hi veu?
Els seus pares respongueren:
—Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va nàixer cego. Però com és que ara s’hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix vos donarà raó del que li ha passat.
Els seus pares van respondre així, perquè tenien por dels jueus, que, ja llavors, havien acordat excloure de la sinagoga tot aquell qui reconeguera que Jesús era el Messies; per això, van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interrogaren a ell mateix.
Llavors, cridaren una altra vegada aquell home que havia estat cego i li digueren:
—Dóna glòria a Déu, reconeixent la veritat: Nosaltres sabem que aquest home és un pecador.
Ell contestà:
—Que siga un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cego, ara m’hi veig.
Ells insistiren:
—«Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls.
Respongué:
—Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. ¿Per què voleu sentir-ho una altra vegada? ¿És que també us voleu fer seguidors d’ell?
Li contestaren en un to insolent:
—Eres tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però, d’aquest, ni sabem d’on és.
L’home els contestà:
—Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però, a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seua voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú haja obert els ulls a un cego de naixement. Si aquest no vinguera de Déu, no tindria poder per a fer res.
Li respongueren:
—¿Tot tu vas nàixer en pecat i ens vols donar lliçons?
I el van excloure de la sinagoga. Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué:
—¿Creus en el Fill de l’home?
Ell respongué:
—I ¿qui és, Senyor, per què hi puga creure?
Jesús li diu:
—Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.
Li diu ell:
—Hi crec, Senyor.
I l’adorà.
Jesús afegí:
—És per fer un juí que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegen, i els qui hi veien, es tornen cegos.
Ho van sentir alguns dels fariseus que estaven amb ell i li digueren:
—¿Així, voleu dir que nosaltres també som cegos?
Jesús els contestà:
—Si ho fóreu, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que us hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa.
L’evangeli de hui subratlla el procés de fe del cego curat. Al principi, els deixebles de Jesús, seguint les idees normals de la seua època, entenen que la malaltia és un castic de Déu pel pecat. Com este home havia nascut cego, es preguntaven si el pecat era seu o dels seus pares. Jesús rebutja esta forma de pensar en Déu; allò important es acceptar Jesús com enviat de Déu, capaç d’obrir-nos els ulls per a comprendre. Però superar la ceguesa, la incomprensió, és un procés llarg que cada persona ha de fer per si mateix, per això Jesús només apareix al començament i al final del llarg passatge bíblic.
Al principi, el cego reconeix que «aquell home que es diu Jesús» l’ha curat. Encara no s’ha parat a pensar que Jesús deu de ser més que un simple «home». Quan els fariseus el volen convéncer de què Jesús és un pecador, ell reflexiona i se n’adona de què és «un profeta», és a dir, un home que parla de part de Déu.
Els fariseus representen la incomprensió total, la verdadera ceguesa; no volen reconéixer Jesús encara que tinguen davant totes les proves de què obra el bé. Només veuen que ha curat en dissabte i això, segons ells, és desobeir Déu. Després el cego donarà un pas endavant i afirmarà que «este ve de Déu», i fins i tot es posa a «donar lliçons» als que deurien de ser els mestres de la Llei. Els papers s’han invertit i això ofén als fariseus, no estan disposats a aprendre, perquè no volen reconéixer la seua ceguesa.
Els pares del cego no volen problemes, per això responen amb evasives; en canvi, el cego guarit dóna testimoni de Jesús amb fermesa i ha de carregar amb les conseqüències: és expulsat de la sinagoga, es rebutjat pel seu propi poble.
Encara falta un últim pas en el camí de fe del cego: l’encontre directe amb Jesús. «Creus en el Fill de l’home?» Al final el cego adora Jesús reconeixent-lo com Senyor. Joan mostra la dificultat del procés de fe. La fe partix de l’encontre amb Jesús, però també exigix donar testimoni, comporta dificultats i requerix decisió i compromís.
(Diumenge 4t Quaresma – Cicle A)