[Evangeli del Diumenge de Resurrecció – Cicles A, B, C]
Joan 20,1-9:
El primer dia de la setmana, Maria Magdalena se n’anà al sepulcre, de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu:
—S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.
Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, se n’anà cap al sepulcre. Corrien els dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dins i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell, arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc.
Llavors, entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho va veure i cregué. Fins aquell moment, encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Anaren al sepulcre, i no el veieren.
Anaren a la mort, i no el trobaren.
Buscaren entre els difunts, entre la tenebra dels que ja no són, s’esforçaren rebuscant-lo en el NO de l’univers. Però allí no estava.
Déu està en el SÍ. En el SÍ a la Vida, en el SÍ a l’Amor, en el SÍ al sentit ocult i desconegut d’este patiment teu. Déu habita el SÍ, Déu crea el SÍ, Déu és el SÍ sobre el que s’aferma la teua pròpia Vida.
Perquè no existixes per casualitat. Perquè no has vingut al món com una coincidència. Perquè no estàs ací com un descuit. La teua Vida té sentit, sí. La teua vida ha sigut volguda des de sempre, sí. Els teus problemes et porten endavant, sí. El teu camí està sembrat de dificultats tant com d’amor per a què aprengues a botar-les a elles i a descansar en ell. Sí.
Ja mai ens cobrirà l’ombra del NO. Ja mai baixaran sobre nosaltres els dubtes del no sé, no entenc, no té sentit… Perquè, encara que no sapiguem, encara que no sempre entenguem, sí té sentit.
Seguix, lluita, camina, avança, confia, creu, Ama… perquè sí té sentit. Perquè el «sí et vull», el «sí confie en tu», el «sí t’estime» són paraules plenes de Déu, són paraules que enderroquen el món dels NO, són paraules que derroquen el poder del mal, de la tenebra, del pecar. «Sí, et perdone», «sí, m’importes», «sí, caminarem junts», «sí, buscarem la justícia», «sí…»
El matí del Diumenge de Pasqua ha transformat tots els dies en Diumenges, i tots els matins en resurrecció de Vida.
Sí, convenç-te. La teua vida sí té sentit. El teu dolor sí cura. La teua confiança sí troba resposta. La teua lluita per la justícia és una sembra que sí germinarà, que Déu farà germinar, encara que no sempre tu ho veges. Sí, confia. El Món Nou està al girar del cantó, el Món Nou ha començat a habitar ja entre nosaltres. Sí. El Món Nou està cridant a la porta del teu cor.
Déu ha cridat a l’univers la seua Última Paraula. I la seua Última Paraula és igual que la Primera:
SÍ!
(Diumenge de Resurrecció – Cicles A, B, C)