La resposta d’un xiquet… (Lluc 2,41-52)

[Evangeli del diumenge de la Sagrada Família – Cicle C]
Estem acostumats a no fer massa cas del que diuen els xiquets…

Lluc 2,41-52:

Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum. Acabats els dies de la celebració, quan se’n tornaven, el xiquet es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonaren. Pensant-se que era a la caravana, van fer una jornada de camí abans de començar a buscar-lo entre els parents i coneguts; i com que no el trobaven, van tornar a Jerusalem a buscar-lo. Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien es meravellaven de la seua intel·ligència i de les seues respostes. En veure’l allà, els seus pares van quedar molt sorpresos, i sa mare li digué:
—Fill meu, per què t’has portat així amb nosaltres? Ton pare i jo et buscàvem amb ànsia.
Ell els respongué:
—Per què em buscàveu? No sabíeu que jo havia d’estar a casa del meu Pare?
Però ells no comprengueren esta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i els era obedient. Sa mare conservava tot això en el seu cor. Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels hòmens.

Estem acostumats a no fer massa cas del que diuen els xiquets. Pensem que encara desconeixen moltes coses del món i de la vida, i per això les seues reflexions no ens poden aportar gran cosa. Però, a voltes, ens sorprenen amb frases carregades de profunditat, perquè diuen les coses pel seu nom, amb la senzillesa de qui les descobrix per primera volta, i així ens ajuden a mirar amb ulls nous, amb ulls innocents, allò que, de tant vore-ho, creiem ja més que sabut.

És el que els passa a Maria i Josep en la lectura de hui. Ells coneixen la Llei de Moisés i són jueus fidels i pietosos que van a Jerusalem per la festa de la Pasqua, portant fins i tot el seu fill que, als dotze anys, encara no estava obligat. El viatge s’organitzava en caravanes de pelegrins, i les famílies i veïns viatjaven junts, ajudant-se entre tots; per això Maria i Josep perden de vista el xiquet sense preocupar-se al principi. No són pares despistats, és Jesús el qui viu dins d’ell un misteri que se’ls escapa.

Quan, dies després, el troben en el temple de Jerusalem, el gran centre religiós dels jueus, Maria expressa la seua angoixa de mare, molt comprensible: Per què ens has fet açò? I Jesús adolescent dóna una resposta enigmàtica: Jo he d’estar en la casa i en les coses del meu Pare.

Estem tan acostumats a sentir que Jesús és el Fill de Déu, que ens calen les paraules d’un xiquet per fer-nos pensar de nou què pot significar això. Lluc ens diu que ells no comprengueren i que Maria conservava totes estes coses en el seu cor.

L’evangeli ens presenta Jesús com un savi, assegut entre els mestres que se sorprenen de la seua intel·ligència. Ell és l’autèntic mestre que, amb la pedagogia de les preguntes i les respostes, dóna a conéixer Déu Pare.

Jesús és el gran regal de Déu que ens pot ensenyar què significa viure, què significa estimar, què vol dir que som criatures estimades de Déu. Ell es va ocupar tota la vida en les coses del seu Pare, és a dir, ens va mostrar com és l’amor més pur, gratuït i apassionat.

Quan arriba l’amor a la nostra vida, no espera de nosaltres una resposta intel·lectual ni la comprensió d’un concepte. L’amor parla al cor i demana vida, afecte, passió i esperança. En estos dies de Nadal estem celebrant que la gran llum de l’Amor de Déu ha arribat a nosaltres. Ara ens toca posar-nos en marxa.

(Diumenge dins l’Octava de Nadal – La Sagrada Família – Cicle C)
(Text bíblic de laparaula.com/biblia)

Deixa un comentari