[Evangeli de Nadal – Missa del dia]
L’evangeli de Joan comença amb un poema d’introducció a la seua obra.
Al principi existia la Paraula.
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.
Ella estava amb Déu al principi.
Per ella tot ha vingut a l’existència,
i res del que existix no hi ha vingut sense ella.
En ella hi havia la vida,
i la vida era la llum dels hòmens.
La llum resplendix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tots cregueren. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.
Existia la llum verdadera,
que ve al món
i il·lumina tots els hòmens.
Era present en el món,
que per ell ha vingut a l’existència,
i el món no l’ha reconegut.
Ha vingut a sa casa,
i els seus no l’han acollit.
Però a tots els qui l’han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit ser fills de Déu.
No han nascut per descendència de sang,
ni per desig carnal,
ni per voler humà,
sinó de Déu mateix.
La Paraula s’ha fet carn
i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seua glòria,
glòria que té com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
Joan dóna testimoni d’ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.»
De la seua plenitud,
tots nosaltres n’hem rebut
gràcia rere gràcia.
Perquè la Llei fou donada per Moisés,
però la gràcia i la veritat
han vingut per Jesucrist.
A Déu, ningú no l’ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l’ha revelat.
Joan veu Jesús com el gran revelador de Déu, perquè «Déu, ningú no l’ha vist mai». La corrent agnòstica, que està tant de moda, estaria d’acord amb Joan… només en esta frase. Per a l’evangelista, el misteri de Déu, impossible de comprendre per a l’ésser humà, s’ha volgut manifestar per pur amor. Els creients no hem d’oblidar que mai posseïm Déu, que mai és una cosa «ja sabuda», que tant sols podem acostar-nos a ell amb humilitat gràcies a què ell s’ha acostat a nosaltres.
A Joan li agrada molt la metàfora de la Llum, li fascina el contrast entre la tenebra i la claredat. Es dóna compte que el mal preferix sempre la foscor, que nosaltres mateixos, quan sabem que ens hem enganyat, preferim tirar terra per colgar el nostre mal en compte de descobrir-lo i reconéixer-lo. Qualsevol metge es posaria les mans al cap si volguérem curar les ferides només tapant-les i ignorant-les; no obstant això, és el que fem moltes vegades amb les ferides de l’ànima. Per a Joan, la Llum, Déu, és l’únic que pot descobrir-nos qui és ell i qui som nosaltres. Acostar-nos a la llum ens dóna por, perquè posarà al descobert els nostres errors, però és l’única forma de començar a corregir-los.
Altre tema que preocupa a Joan és com podem rebre Jesús-Llum que ve a nosaltres. No tots l’han acollit, això ho sap molt bé; només els què es «deixen nàixer» de nou per l’aigua i l’Esperit podran obrir els ulls a la identitat oculta de Jesús: La Paraula de Déu que ens visita.
«Paraula» és una altra metàfora que Joan ens oferix per a la reflexió. Però la Paraula de Déu no és ni una informació ni una opinió entre moltes, és la Paraula creadora, la que obri la Bíblia dient allò de «es faça la Llum». És a dir, que Déu ve a trobar-se amb nosaltres al mateix temps en la humilitat de la nostra carn i amb tot el poder d’amar-nos i transformar-nos. Eixe és Jesús, l’incomprés que molt pocs foren capaços de seguir, el misteri de Déu que se’ns regala si estem disposats a vore més enllà, més a fons.
Joan Baptista (no confondre amb l’Evangelista), va ser enviat per Déu com «testimoni», per a anunciar que la Llum estava a punt de brillar. La seua missió és també la nostra, que la Llum del Nadal no siga superficial, sinó profunda, que el nom de Jesús ressone no només en les nadales, sinó en el cor.
(Solemnitat de Nadal – Missa del dia)
(Text bíblic de laparaula.com/biblia)