[Evangeli del diumenge, 15 durant l’Any – Cicle A]

Mateu 13,1-23:

Aquell dia, Jesús isqué de casa i s’assegué vora el llac. Era tanta la gent que es reuní entorn d’ell, que pujà a una barca i s’hi assegué. Tota la gent es quedà vora l’aigua i ell els parlà llargament en paràboles. Digué:
—El sembrador va eixir a sembrar. Quan sembrava, una part de la llavor caigué arran del camí, vingueren els ocells i se la menjaren. Una part caigué en un terreny rocós, on hi havia poca terra. De seguida va nàixer, ja que la terra era poc fonda, però, com no tenia arrels, quan eixí el sol, amb el calor, s’assecà. Una part caigué entre els cards, però els cards van créixer i l’ofegaren. Una part caigué a la terra bona i donà fruit: o cent, o seixanta, o trenta. Qui tinga orelles, que ho senta.
Els deixebles s’acostaren i li preguntaren:
—¿Per què els parles en paràboles?
Ell respongué:
—Déu vos fa a vosaltres el do de conèixer els secrets del Regne, però a ells, no. Als qui tenen, Déu els donarà encara més i en tindran a vessar; però, als qui no tenen, els prendrà fins allò que els queda.
»Jo els parle en paràboles perquè, tot i veure-hi, no veuen res, i, tot i sentir-hi, no senten ni entenen res. En el cas d’ells, es compleix aquella profecia d’Isaïes que deia:
Per més que escolteu, no entendreu res,
per més que mireu, no veureu res.
El cor d’aquest poble s’ha fet insensible,
s’ha tornat dur d’orella i s’ha tapat els ulls,
no fóra cas que, si els seus ulls hi veien,
les seues orelles hi sentien
i el seu cor arribava a entendre,
es convertiren, i jo els retornara la salut.
»Però els vostres ulls i les vostres orelles sí que són feliços de poder veure i de poder sentir. Vos ho dic amb tota veritat: Molts profetes i justs desitjaven veure açò que vosaltres veieu, però no ho veieren, desitjaven sentir açò que vosaltres sentiu, però no ho sentiren.
»Escolteu, per tant, vosaltres, què vol dir la paràbola del sembrador. La llavor sembrada arran del camí vol dir que a tots aquells que escolten la predicació del Regne però no l’entenen, el Maligne els pren la llavor sembrada en els seus cors. La llavor sembrada en un terreny rocós vol dir aquells que reben amb alegria la predicació del Regne així que la senten, però només per un moment: no arrela dins d’ells, i, tan bon punt es troben amb dificultats o amb persecucions per la paraula que havien rebut, sucumbeixen de seguida. La llavor sembrada enmig dels cards vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne, però les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses l’ofeguen i no dóna fruit. La llavor sembrada en terra bona vol dir aquells que han sentit la predicació del Regne i l’han entesa, i, per això, dóna fruit: o cent, o seixanta, o trenta.

La paràbola del sembrador té una força especial. Resulta molt suggeridor per la gran quantitat d’imatges que inclou, per tractar temes que mai passaran de moda, per la seua gran actualitat: Ve la paraula a tu, i tu, què fas amb ella?
Hui ens agraden molt les tipologies, les classificacions, les ordenacions de tipus de coses, de tipus de persones… La paràbola del sembrador ens planteja quatre actituds, ens les posa davant per a què ens reflectim en elles com en un espill i ens descobrim en una, o varies, d’elles.
Però abans de les diferències, és important vore els elements comuns. El sembrador sembra per igual; Jesús oferix la seua paraula a tots, sense excepció, sense discriminació; tots, amés, l’escolten, així que ningú té excusa, ningú pot fer-se el despistat. La paraula de Déu ha arribat als oïts de tots, ara la pilota està en el seu terrat. Què faran? Eixa és la qüestió:

• Uns escolten i no entenen; en el fons, no els interessa. Si alguna cosa ens importa de veritat, ja busque, la manera de comprendre-ho, de fer-ho nostre, de què algú ens ajude.
• Altres escolten i fins i tot accepten amb alegria, però mentre tot funcione bé; quan arriben les dificultats… ja no se’n recorden. I és que hi ha dos tipus d’alegria, una és superficial, passatgera, efímera, l’altra és autèntica, la que brolla de les conviccions profundes, de les decisions preses amb fermesa. Seguir Jesús no és un camí fàcil, ell mai ens ha enganyat amb publicitat falsa. Les cartes estan a la vista: la resurrecció passa per la creu.
• Una tercera actitud és la de qui mesura les coses per interés. En un plat de la balança posa Jesús i el seu missatge, en l’altre les riqueses, el poder, la comoditat… Segons quina balança usem, s’inclinarà cap un costat o l’altre. No és fàcil descobrir que seguir Jesús porta a una felicitat més fonda i millor.
• En quart lloc està la terra bona. Tots han escoltar la Paraula, però només alguns decidixen complicar-se la vida per a entendre-la i viure-la. No és que siguen superiors als altres, potser sols han tingut un oït més despert. Estos produïxen fruit, és a dir, s’impliquen, transformen la societat, enriquixen la vida dels qui tenen prop.

Possiblement, tots tinguem un poc de cada grup. La paràbola se’ns posa davant per a què ens revisem i prenguem la nostra opció.
La Paraula ve a tu, Què fas amb ella?

(Diumenge 15 durant l’Any – Cicle A)