[Evangeli del diumenge, 30 d’agost 2015]
Marc 7, 1-8. 14-15. 21-23:
Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s’adonaren que alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures, és a dir, sense llavar-se-les ritualment. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar si abans no s’han llavat les mans ritualment; i encara, quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb aigua copes, pitxers, safates i fins i tot els divans on mengen.
Els fariseus i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús:
—Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que prenen els aliments amb les mans impures?
Ell els respongué:
—Amb tota la raó Isaïes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
»Este poble m’honora amb els llavis,
però el seu cor es manté lluny de mi.
El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen són preceptes humans.
»Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició dels hòmens.
Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia:
—Escolteu-me tots i compreneu-ho bé: No hi ha res d’allò que entra a l’home des de fora que el puga fer impur; només allò que ix de l’home el fa impur. Perquè de dins del cor de l’home ixen les intencions roïnes: relacions il·legítimes, furts, assassinats, adulteris, avarícies, maldats, enganys, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància, insensatesa. Tot això roín ix de dins i fa impur l’home.
Cert com el sol que ens dóna calor
no hi ha veritat més gran
la bellesa està dins del cor.
Així diu la cançó de la famosa pel·lícula «La Bella i la Bèstia» en versió Disney. I no està lluny el missatge d’este conte amb el de l’evangeli d’este diumenge. Només hi ha una diferència: els de Disney pareix que no s’ho acaben de creure. Per al món de la imatge, l’única forma d’expressar la bellesa és l’exterior. Per això, al final de la mateixa pel·lícula (atenció, spoiler!), el príncep torna a ser el príncep i…, heu vist com el dibuixen?, és lleig? Està realment la bellesa en l’interior?
La qüestió de la importància d’allò intern i de la relativitat de les coses externes apareix mil·lennis abans de la pel·lícula, i imagine que en totes les cultures hi haurà algun relat o dit que parle del tema. El que crida l’atenció és què fàcil és estar d’acord amb la idea (quasi tot el món accepta que «no es pot jutjar per aparences») i què difícil és portar-lo a la pràctica (quant de temps, diners, esforç i preocupació dediquem a cuidar la nostra imatge? És proporcionat amb la importància que diem que té?).
Per a Jesús la qüestió va encara més enllà. No només en el juí extern que algú pot fer a altre, sinó en el fonament per a fer juís, que són «la tradició dels hòmens», -segons la traducció que llegim ací- que significa: «costums i criteris que els hòmens ens hem inventat al marge de Déu». Normes, criteris i imposicions que nosaltres ens donem a nosaltres mateixos i que servixen per a discernir qui pertany al meu grup i qui no, qui «és dels meus» i qui és enemic.
Que ningú pense que està lliure d’este perill, perquè els que més reneguen de les «tradicions rebudes» tenen també les seues pròpies tradicions (potser amb altres noms). El món de la imatge que déiem abans, per exemple, sobre tot dirigit als jóvens, utilitza moltes voltes el lema «sigues tu mateix», «que no et diguen el que has de fer o pensar», etc. Precisament en la publicitat, que només servix per a imposar-nos una forma de fer, de pensar i de comprar.
L’evangeli de hui ens oferix també un criteri per a distingir entre les falses aparences: l’interior de la persona s’expressa en les seues actituds davant de la vida, en les accions que li ixen de dins. La clau per a «purificar-nos» per dins és tornar a la Paraula de Déu (per això cita el profeta Isaïes), reconéixer l’autenticitat que ell mateix pretén formar en nosaltres, i acudir a ell que pot renovar-nos.
Algú va dir una vegada: «Sigues transparent, perquè els altres vejam meravelles», les meravelles que Déu ha fet, i seguix fent, en tu.
(Diumenge 22é de durant l’any – Cicle B)