[Evangeli del diumenge, 2 durant l’Any – Cicle A]
Joan 1,29-34:
En aquell temps, Joan va veure que Jesús venia i digué:
—Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt d’ell el pecat del món. És aquell de qui jo deia: «Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» Jo no sabia qui era, però vaig vindre a batejar amb aigua perquè ell es manifestara a Israel.
Després, Joan testificà:
—He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posà damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però, el qui m’envià a batejar amb aigua, em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l’Esperit Sant.» Jo ho he vist, i done testimoni que aquest és el Fill de Déu.
Joan Baptista és el testimoni. És aquell que dóna testimoni d’allò que ha vist, que ha experimentat, que ha sigut real en la seua vida. Només pot donar testimoni el que ha estat present, el que sap de què va, i no el que només ho coneix de segona mà, per haver-ho sentit.
El testimoni de Joan Baptista va dirigit primer a les autoritats de Jerusalem, que havien enviat a alguns a interrogar-lo; davant d’ells reconeix que ell no és el Messies esperat, que només l’anuncia. Després parla a la gent i assenyala a Jesús dient que és «l’anyell de Déu», el «corder de Déu» gràcies al qual quedarà perdonat el pecat del món. Els jueus que l’escoltaven estaven familiaritzats amb els sacrificis al temple, on es sacrificaven animals, per exemple corders, i s’oferien a Déu per a demanar-li el perdó. Per als cristians, les paraules de Joan són una referència clara a la creu, on Jesús donarà voluntàriament la seua vida per a rescatar-nos del pecat i donar-nos vida.
Joan afirmarà dos vegades que «no sabia qui era». Ell va rebre la missió de batejar amb aigua però encara no coneixia a Jesús. Només en el moment del bateig (que l’evangelista Joan no ens relata, sinó que dona per suposat), Joan Baptista comprendrà qui és Jesús, i per això necessitarà anunciar-ho. Jesús és l’home ple de l’Esperit de Déu; damunt d’ell ha baixat l’Esperit com un colom i s’ha posat en ell per a quedar-se, per a viure en ell.
L’evangeli de Joan està tot ell escrit com si fos un gran juí sobre Jesús. El món, que no vol rebre Jesús ni la llum que ell porta, li posarà totes les traves possibles, l’assetjarà, l’interrogarà i al final el detindrà, el condemnarà i l’executarà. El juí davant del sanedrí, com sabem, presentarà falsos testimonis i cap d’honrat. Joan Baptista, en canvi, dóna testimoni honrat a favor de Jesús; ell té prou valentia per a afirmar davant de tot el poble, i d’aquells que li pregunten, allò que ha vist de part de Déu: «Jo ho he vist, i done testimoni que aquest és el Fill de Déu.»
Als cristians se’ns crida igualment a ser testimonis del Senyor, però testimonis creïbles, que no parlem d’allò que hem sentit dir sinó que tenim experiència directa d’allò que vivim i anunciem. Necessitem primer «omplir-nos» de Déu, tindre familiaritat amb ell, trobar-nos habitualment amb ell en la pregària, en l’escolta de la seua Paraula, en el testimoni de la comunitat, en la celebració, en el necessitat. Només una vida plena de Déu pot testimoniar realment davant del món qui és Jesús.
(Diumenge 2 durant l’Any – Cicle A)