[Evangeli del diumenge, 4 durant l’any – Cicle B]

Marc 1,21-28:

A Cafar-Naüm, Jesús anà en dissabte a la sinagoga i ensenyava. La gent s’estranyava de la seua manera d’ensenyar, perquè no ho feia com els mestres de la llei, sinó amb autoritat.
En aquella sinagoga, hi havia un home posseït d’un esperit impur que es posà a cridar:
—¿Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui eres: eres el Sant de Déu.
Però Jesús el reprengué i li digué:
—Calla, i ix d’aquest home.
Llavors, l’esperit impur sacsejà violentament el posseït, llançà un gran crit i se’n va eixir. Tots quedaren intrigats i es preguntaven entre ells:
—¿Què vol dir tot això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot mana als esperits impurs, i l’obeeixen.
I, prompte, la seua anomenada s’estengué per tota la regió de Galilea.

Després de les primeres crides als pastors, Jesús se’n va a Cafar-Naüm, vora el llac de Galilea, per a ensenyar a la sinagoga. El seu missatge estranya a la gent; potser siga un bon inici… o potser no, perquè Jesús no deia «estranyeu-vos!» sinó «convertiu-vos i creieu!», i ací no es diu que ningú es convertisca ni crega.
Esta primera idea deuria fer pensar a aquells que demanen de la religió elements espectaculars, que els fascinen els fets inexplicables, les aparicions i els missatges del cel. És cert que Déu pot manifestar-se de la forma que desitge, però també ho és que ell ja ens ha dit quina és la seua forma preferida de parlar amb nosaltres: la paraula i la vida de Jesucrist. Ell no va vindre per a «sorprendre’ns», això seria massa superficial; Jesús, com llegim en el passatge d’este diumenge, va vindre per a transformar-nos, per a eliminar el mal que viu en nosaltres.
El relat de l’exorcisme és molt aparatós per a subratllar la intensitat de la força transformadora de Jesús. Però no hem de deixar-nos desviar pels detalls (el sacseig violent, el crit…). L’autèntica sorpresa del passatge és que hi havia un endimoniat dins de la sinagoga; en la part més sagrada del poble, on tenien prohibit entrar els impurs, s’havia colat l’impur i ningú se n’havia adonat. L’arribada de Jesús, la primera cosa que fa, és desvetlar el mal que estava ocult. És igual que la llum que, vulga o no, il·lumina allò que estava a fosques i manifesta el bé i el mal que romanien amagats.
El mal, al vore’s descobert, intenta els seus trucs i crida, però Jesús, de forma molt breu, mana fora l’esperit i recupera al ser humà que estava perdut.
Igualment ens passa a nosaltres. Sense Jesús ens falta la llum per a comprendre què està bé i què està mal; poden colar-se en el nostre cor maldats que ni sabem que estan dins. Quan Jesús s’acosta, quan el seu missatge ressona en el nostre cor, el mal es descobert i es resistix, es sacseja, crida. És una reacció habitual quan algú es veu descobert en la seua maldat: no vol acceptar-la.
Però la missió de Jesús és la del servici de neteja i recollida de fem. Va vindre per a netejar-nos de les nostres misèries, per a carregar damunt d’ell la nostra maldat i endur-se-la, per a transformar-nos en hòmens i dones nous.

(Diumenge 4 durant l’any – Cicle B)