[Evangeli del diumenge, 34 durant l’any. Jesucrist, Rei de tot el món – Cicle A]
Mateu 25,31-46:
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
—Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles.
»Llavors, els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.
»Després, el Rei dirà als de la seua dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell vos tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set, em donàreu beure, quan era foraster, em vau acollir, quan em veiéreu despullat, em vau vestir, quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.”
»Els justs li respondran: “Senyor, ¿quan us vam veure famolenc i vos vam donar menjar, o que passàveu set, i vos vam donar beure? ¿Quan us vam veure foraster i vos vam acollir, o despullat, i vos vam vestir? ¿Quan vos vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-vos?”
»El Rei els respondrà: “Vos ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per menut que fóra, m’ho fèieu a mi.”
»Després, dirà als de la seua esquerra: “Lluny de mi, maleïts! Aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar, quan tenia set, no em donàreu beure, quan era foraster, no em vau acollir, quan em veiéreu despullat, no em vau vestir, quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.”
»Ells li respondran: “Senyor, ¿quan vos vam veure famolenc o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?”
»Ell els contestarà: “Vos ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per menut que fóra, m’ho negàveu a mi.”
»I aniran als suplicis eterns, mentre que els justs entraran a la vida eterna.
Si ens trobàrem amb Jesús ferit, famolenc o necessitat, segur que ens agradaria ajudar-lo. Però ens resulta difícil reconéixer-lo en els necessitats. Per això hem de demanar que òbriga els nostres ulls per a què la seua presència ens siga clara. O el que és igual, demanar que moga els nostres cors per a què la seua duresa no siga la causa de la nostra ceguesa. Trobar Jesús en el necessitat és entrar en un misteri que se’ns escapa. Perquè Jesucrist, com recordem hui, és Rei de tot el món (o també podríem dir President del Govern del món, Primer ministre, el qui talla l’abadejo…). A ell, ens diu el Nou Testament, se li ha donat tot poder i tota glòria sobre tota la creació. I dic que és un misteri que se’ns escapa perquè estem acostumats a la paraula «poder» com dominació, opressió, egoisme… Però el poder li ve a Jesucrist per la seua entrega, per regalar tota la vida, fins l’última gota, pels hòmens i dones del món. Per això Jesucrist li dóna la volta a tots els nostres criteris. Ara és ell el qui ens espera en els necessitats per a què el reconeguem, i ens posem a fer com ell: servir, entregar-nos, viure per als altres. Sant Pau, sempre tan realista, ens recorda que pel pecat el ser humà és capaç de desbaratar la vida, el regal més especial que hem rebut de Déu. Però també ens diu, des de la seua profunda fe, que Crist ha ressuscitat per la seua entrega, que ara ja no regna el pecat ni la mort, que l’entrega té sentit perquè conduïx a la Vida. Hui és un dia per a reconéixer que Crist regna, de veritat, en tot el món; encara que de vegades no ho aparente, encara que parega que domina més la mort, l’egoisme i l’opressió, podem afirmar amb certesa que la victòria definitiva només és de Jesús, perquè ell ha comprés allò que els poderosos de la Terra es neguen a entendre: que la força autèntica està en el servici. I açò ens ha d’omplir d’alegria i esperança. Hui també és dia de revisar la nostra vida, les nostres actituds davant els necessitats, i demanar-li a Déu que ens done un cor de carn capaç de sentir misericòrdia i una mirada neta per a reconéixer-lo.