[Evangeli del diumenge, 18 durant l’any – Cicle A]
Mateu 14,13-21:
En aquell temps, quan Jesús rebé la nova de la mort de Joan Baptista, se n’anà amb una barca cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el van seguir a peu des dels pobles. Quan desembarcà, veié una gran gentada, se’n compadí i curava els seus malalts.
Els deixebles, veient que es feia tard anaren a dir-li:
—Som en un lloc despoblat i ja s’ha fet tard. Digueu adéu a la gent. Que se’n vagen als poblets a comprar-se menjar.
Jesús els respongué:
—No cal que hi vagen. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.
Ells li diuen:
—Ací, només tenim cinc pans i dos peixos.
Jesús respongué:
—Porteu-me’ls.
Llavors, ordenà que la gent s’asseguera a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, els partí i donava els pans als deixebles i ells els donaven a la gent.
Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze cistelles plenes de les sobres. Els qui n’havien menjat eren uns cinc mil hòmens, a més de les dones i les criatures.
La fam és una experiència comuna i quotidiana. Tots necessitem alimentar-nos per a viure. La fam és també un símbol utilitzat en moltes cultures per a expressar qualsevol necessitat vital més profunda que l’aliment físic.
En el passatge de l’evangeli tot comença amb la busca desesperada de la gent. Tenen fam de salvació i acudixen a Jesús. Ell es compadix d’ells perquè tot el seu cor és misericòrdia i amor de Déu. L’afecte que Jesús sent per la gent necessitada és la primera lliçó per als deixebles. Ells, al menys, estan atents a la multitud i se’n adonen del que necessita, però no poden imaginar la resposta que Jesús els donarà: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos.»
Ser seguidor de Jesús mai ha sigut fàcil, però ara Jesús està demanant massa. Poden els deixebles, amb els seus poquíssims pans i peixos, donar de menjar a la multitud? Podem els cristians, amb la nostra xicoteta aportació al món, resoldre la fam de Déu (i d’aliments!) que patix la humanitat?
La resposta sorprenent de l’evangeli és que sí. No pels nostres propis mèrits, clar, sinó basats en Jesús, confiant en ell. Jesús rep tot allò que els seus deixebles tenen i ho multiplica de forma que arriba a tots. Mateu ho expressa amb els mateixos gestos de l’Eucaristia (prengué els pans, els va beneir, els partí, els repartí…), així insinua també que en la celebració eucarística s’està realitzant el miracle de l’aliment espiritual de la humanitat. I què es l’Eucaristia? La celebració de la passió, mort i resurrecció de Jesús per amor. Només l’amor total de Jesús és la resposta a la fam interior de la humanitat. Jesús posa en les nostres mans eixe pa que és l’Evangeli, que és ell mateix, per a què nosaltres el repartim, per a què convidem a tots al seu banquet.
(Diumenge 18 durant l’any – Cicle A)