[Evangeli del diumenge, 19 durant l’any – Cicle A]

Mateu 14,22-33:

En aquells dies, quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell deia adéu a la gent. Després de dir adéu a tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre, encara era allí tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esglaiaren pensant que era un fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida:
—No tingueu por, que sóc jo.
Pere li digué:
—Senyor, si ets tu, mana’m que vinga caminant sobre l’aigua.
Jesús contestà:
—Ja pots vindre.
Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però, en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà a afonar-se.
Llavors, cridà:
—Senyor, salva’m!
A l’instant, Jesús li donà la mà i li digué:
—Quina poca fe! ¿Per què dubtaves?
I, quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien:
—Realment ets Fill de Déu.

Diuen els entesos que este text es pareix molt als relats d’aparició de Jesús ressuscitat, encara que en els evangelis es conte abans de la passió.
La barca de Pere simbolitza la comunitat, l’Església de Jesús, en ella estan els seus seguidors fent el viatge que Jesús els ha manat, travessant la mar, és a dir, avançant per la història, en mig de les tempestes i dificultats. El pobre jueu mai ha sigut un poble mariner, per això la mar, sobre tot la mar oberta, la Mediterrània, era símbol d’inestabilitat, de caos, de maldat; era l’oposat a la terra fermna, establida per Déu, promesa per al seu poble. Jesús pot caminar per damunt de les aigües perquè és Déu que ve a posar ordre en el desordre del món, perquè és capaç de superar el mal.
En l’Església no sempre ens resulta fàcil reconéixer Jesús, per això els deixebles s’esglaien, però ell se’ns dóna a conéixer amb paraules d’ànim: «No tingueu por, que sóc jo». Pere, prototip del seguidor de Jesús, s’atrevix a desitjar ser com Jesús, superar el mal com ell, caminar sobre les aigües; però només serà capaç si Jesús li ho mana. Quan Pere posa els seus ulls en Jesús i només en ell, podrà caminar cap a ell, però quan la seua atenció es torç cap al vent, li pot la por i s’afona. Fins i tot així, afonant-se, Pere conserva la suficient fe com per a demanar-li a Jesús, en una pregària breu i preciosa: «Senyor, salva’m!»
La reacció de Jesús també és interessant: Primer el salva «de seguida», després li critica la seua poca fe. Qualsevol reny de Jesús ve després de que sentim la seua mà salvadora subjectant-nos amb força.
Siguem capaços de somniar, com Pere, que Jesús ens pot fer superar el mal. Posem els nostres ulls només en ell i caminem confiats sobre les dificultats. Si alguna cosa falla, sempre tindrem la seua mà poderosa per a salvar-nos.

(Diumenge 19 durant l’any – Cicle A)