[Evangeli del diumenge, 17 durant l’Any – Cicle A]

Mateu 13,44-52:

En aquell temps, Jesús digué a la gent:
—Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp. L’home que el troba, el deixa amagat i, content de la troballa, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
»També passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. El dia que en va trobar una de molt de preu, anà a vendre tot allò que tenia i la comprà.
»També passa amb el Regne del cel com amb aquelles grans xàrcies que, tirades a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan són plenes, les trauen a la platja, s’asseuen i recullen en cistelles tot allò que és bo, i llancen allò que és dolent. Igualment passarà a la fi del món: Eixiran els àngels, destriaran els roïns d’entre els justs i els llançaran al forn encès: allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. ¿Ho heu entès, tot açò?
Li responen:
—Sí.
Ell els digué:
—Mireu: Els mestres de la Llei que es fan deixebles del Regne del cel són com aquells caps de casa que trauen del seu cofre joies modernes i antigues.

Hui llegim en l’evangeli varies paràboles amb diferents enfocaments. Totes pretenen dir-nos com és el «Regne dels cels» o «Regne de Déu», però cada una es fica en un aspecte.
El tresor amagat en el camp ens parla del descobriment d’una cosa valuosa que està oculta i que, per això, passa desapercebuda a la majoria de la gent. El tresor està allí, però només qui té el cor en busca el trobarà. Subratlla també l’alegria que provoca la troballa. És una crida a comprendre la importància que hauria de tindre per a nosaltres conéixer l’evangeli. Els que estem acostumats a sentir parlar sobre Jesús des de xicotets, és fàcil que se’ns despiste la radical novetat del seu missatge i l’alegria que produïx en qui el descobrix en profunditat. Nosaltres podríem ser com treballadors rutinaris del camp que no han descobert encara el tresor que hi ha enterrat en ell.
La paràbola de la perla és molt pareguda, però afegix un matís interessant; el comerciant que busca perles fines és un entés en la seua matèria. Les perles de verdader calor no són fàcils de reconéixer. Per a nosaltres, el comerciant simbolitza la necessitat de convertir-nos en experts del Regne. No ens val amb conéixer quatre frases boniques, necessitem entendre cada vegada més Jesús i el seu missatge, esforçar-nos per comprendre’l, per reflexionar-lo, per fer-lo vida.
La tercera paràbola és molt diferent, tracta de la fi dels temps i del judici, és a dir, de la seriositat amb què hauríem de prendre’ns les nostres opcions. Viure la vida amb coherència és molt important que de vegades posem en un segon pla. Mateu insistix molt en què escoltar Jesús i entendre’l implica també viure a fons la seua mateixa vida. No té prou amb les paraules, hi ha que «fer-se deixeble del Regne».
Per acabar, la imatge del mestre de la llei que ha acceptat Jesús és com un autoretrat de l’evangelista. L’escriptor de l’evangeli seria, segurament, un jueu mestre de la llei que havia descobert en Jesús la plenitud d’allò que havia estudiat des de xicotet. Ell se sent com el cap de casa que compren l’Antic Testament a la llum de les noves paraules de Jesús.

(Diumenge 17 durant l’Any – Cicle A)