[Evangeli del diumenge, 30 durant l’any – Cicle A]

Mateu 22,34-40:

En aquell temps, quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta:
—Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?
Jesús li contestà:
—Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d’aquests dos.

Jesús no és l’únic que resumia tota la Llei i els Profetes, és a dir, totes les Escriptures Sagrades dels jueus, en els dos manaments de l’amor a Déu i als altres, però ell li dóna una plenitud nova als dos manaments amb l’exemple de la seua vida.
Els fariseus volen temptar a Jesús posant-li davant una pregunta difícil, que ells mateixos discutien. Havien desenvolupat, a partir de la Llei i de tradicions relacionades, un llistat de 613 prescripcions, repartides en 365 prohibicions, tantes com dies de l’any, i 248 obligacions, tantes com elements composen el cos humà, segons les idees de l’època. Molts rabins tenien les seues pròpies idees sobre quins manaments eren els principals.
Per Jesús la resposta és clara, l’amor a Déu i al germà està en l’arrel de tota la Llei. Si observem la vida de Jesús, no hi ha dubte de què significa l’amor ni quin és el germà a qui haig d’estimar i qui no. Per a ell, l’amor és l’entrega total de la vida i germans són tots els hòmens i dones del món, inclosos els enemics. Les seues paraules les va il·lustrar estimant fins a morir en la creu, sense reservar-se res.
De vegades, per a nosaltres és més difícil entendre què significa estimar Déu. ¿Quina necessitat té Déu del nostre amor? Pensem que allò que de veritat importa és l’amor als altres. Però en realitat no estem parlant de dos amors tan diferents. L’amor a Déu es demostra i es viu en l’amor als germans. No és una obligació que es manifeste amb celebracions o pregàries; les celebracions i l’oració són necessitats nostres, són la nostra forma d’adonar-nos de què és Déu el que està a l’arrel de la nostra vida, i que tot ho podem viure com agraïment a ell. Estimar Déu és reconéixer que el món té sentit, que l’univers ha sigut creat per el seu amor, i que té en l’amor la seua raó de ser. Estimar els germans és la forma coherent de correspondre, agraïts, a l’immens amor que Déu ha abocat primer sobre cada u de nosaltres.