[Evangeli del diumenge, 5 de Pasqua – Cicle B]
Joan 15,1-8:
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
—Jo sóc el cep vertader, i el meu Pare és el vinyater. El sarment que no dóna fruit en mi, el Pare el talla, i el que dóna fruit, l’esporga i neteja perquè encara en done més.
»Vosaltres ja sou nets gràcies al missatge que vos he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com el sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no podeu donar fruit si no esteu en mi.
»Jo sóc el cep, i vosaltres, els sarments. Qui està en mi i jo en ell
dóna molt de fruit perquè, sense mi, no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb els sarments, i s’asseca. Els sarments, una vegada secs, els recullen, els tiren al foc i cremen.
»Si vos quedeu en mi i el que jo vos he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot allò que desitgeu, i ho tindreu.
»La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.
L’evangeli de Joan concentra la major part de les ensenyances als deixebles en els capítols 13 al 17, durant l’últim sopar. La lectura de hui ens en regala un fragment amb la imatge del cep i els sarments. Com sempre passa amb els símbols i les paràboles, aquells que coneixen bé de què es tracta, perquè forma part del seu treball i de la seua vida, reben un missatge més profund, més intens, que aquells que només en tenen referències. Els vinyaters saben, per exemple, que la vinya és una de les plantacions més apreciades, i ho argumenten dient que és l’única planta que té un nom especial per al tronc i per a les branques (cep i sarments).
La imatge de la vinya i el seu fruit, per tant, no és només la d’un cultiu qualsevol; es tracta de l’origen del vi, símbol de l’alegria i la festa en aquella cultura, i també encara en la nostra.
Jesús ens diu que ell és el cep vertader, que la nostra unió amb ell afavorirà el nostre fruit. Hi ha molts altres ceps que no són vertaders, que ens prometen mil i un fruits però només són enganys estèrils. En la nostra vida podem perdre’ns buscant estos ceps, perseguint les promeses de felicitat que es multipliquen en la societat. Només trobant Jesús, unint-nos a ell, l’autèntica saba de l’amor de Déu correrà per dins de la nostra ànima i es manifestarà en fruits de fraternitat i solidaritat.
La missió del Pare és presentada com la del vinyater, que talla els sarments que han decidit no donar fruit i esporga i neteja els que poden donar-ne més. Ja ens agradaria a nosaltres donar el fruit mínim, el que ens fa complir l’expedient, el necessari perquè el vinyater no es fixe massa en nosaltres i ens deixe tranquils. Però Jesús no ha vingut a portar-nos tranquil·litat, sinó a impulsar-nos perquè arribem a la plenitud de nosaltres mateixos. Cap pare es conforma amb la mediocritat dels seus fills, més bé desitja que es desenvolupen al màxim. Igualment, Déu ens dóna els talents perquè els fem fructificar, per convertir-los en regals per als altres.
Per això, el Pare ens esporga, ens neteja del pecat, del conformisme, de la mediocritat, i ens possibilita una vida profunda i autèntica que, sense ell, no podríem ni somiar.
La clau del fruit, però, està en la unió amb Jesús, en «estar en ell». I què vol dir açò? Què significa estar en Jesús? En primer lloc, necessitem agafar consciència de ser estimats per ell. Jesús ha vingut només per a estimar-nos, i tot el que ha fet i ha dit és expressió del seu amor total per nosaltres, per cada un i cada una. Si ens posem a treballar pel Regne sense saber-nos volguts per Déu, arribaran prompte les dificultats, els cansaments, les limitacions, i no tindrem cap lloc on agarrar-nos, cap punt ferm, cap cep d’on reomplir-nos de la saba del seu amor.
És Jesús el qui ens crida a estar amb ell i ens envia a difondre l’evangeli i construir el Regne. Per eixe orde. La unió amb Jesús és afectiva i efectiva, és a dir, implica un afecte, un sentiment, i unes obres, una eficàcia. Cada un pot fer revisió de la seua vida i vore com viu i com demostra la seua comunió amb Jesús. Des de sempre, els cristians hem vist imprescindibles la pregària personal i la comunitària, l’acció pels més necessitats, la fraternitat, la lluita per la justícia… Tots, d’una manera o d’altra, amb unes accions o altres, vivim i col·laborem per fer realitat el somni de Déu en el món. Esta és la glòria de Déu Pare que cantem cada diumenge: donar molt de fruit i ser bons deixebles de Jesús.
(Diumenge 5 de Pasqua – Cicle B)