[Evangeli del diumenge, 7 de Pasqua – Ascensió del Senyor – Cicle B]
Marc 16,15-20:
En aquell temps, Jesús s’aparegué als onze i els digué:
—Aneu per tot el món i prediqueu a tothom la Bona Nova de l’Evangeli. Els qui creuran i es faran batejar, se salvaran; els qui no creuran, seran condemnats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans o beuen verins no els faran cap mal, els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons.
Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar pertot arreu, i el Senyor hi cooperava confirmant la predicació de la paraula amb els miracles que la seguien.
L’evangeli de Marc acabava un poc abans del text de hui, en 16,9, quan les dones que han anat al sepulcre i han vist al jove vestit de blanc que els anuncia la resurrecció fugen espantades. No hi havia cap relat d’aparició del Ressuscitat ni l’enviament del l’Esperit, ni Ascensió. Això ho va fer l’autor amb una intenció molt concreta, la de provocar al seu auditori i estimular la reflexió. Ells ja coneixien la resurrecció, per això no li semblava necessari narrar-la.
Però molt prompte, després de passar uns anys, alguns copistes preferiren afegir un final explicatiu a l’evangeli. Tingueren una iniciativa molt interessant perquè, en poques paraules, ens resumixen la seua experiència com a cristians de les primeres comunitats. Això que hui llegim en l’evangeli és el que estaven vivint ells: intentaven abastar el món sencer, viatjaven difonent la bona notícia de l’amor de Déu abocat en la vida i mort de Jesús, regalaven el baptisme en nom de Déu com a primer pas en una vida renovada per l’Esperit Sant; sentien la presència intensament pròxima de Jesús, encara que no el veieren físicament.
Els cinc prodigis dels que parla el text ens mostren les seues vivències missioneres. El primer i l’últim són els mateixos que feia Jesús, expulsar el mal del món i curar els malalts. Les llengües noves són la invitació a la concòrdia i la fraternitat del món sencer; les llengües, l’element més immediat que diferencia els grups humans, seran noves i parlades per tots. Serem capaços, per fi, d’entendre’ns tots. Les serps, símbols del mal, seran vençudes i els verins no tindran efecte.
De nou el temps de Pasqua ens convida a l’esperança; Déu ens dóna la missió d’anar al món sencer i col·laborar a transformar-lo; podem oferir l’evangeli de Jesús, la bona notícia de la seua resurrecció. Déu ens acompanya, segur, amb el miracle del bé que transforma el mal i fa possible la conversió del pecador.
(Diumenge 7 de Pasqua – Ascensió del Senyor – Cicle B)