[Evangeli del diumenge, 6 de Pasqua – Cicle B]

Joan 15,9-17:

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
— Jo vos estime tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que vos tinc. Si observeu els meus manaments, vos mantindreu en l’amor que vos tinc, com jo també observe els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té.
»Vos he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena. El meu manament és que vos estimeu els uns als altres tal com jo vos he estimat.
»Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo vos mane. Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres vos he dit amics, perquè vos he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare.
»No sou vosaltres, els qui m’heu escollit. Sóc jo qui vos he escollit per confiar-vos la missió d’anar per tot el món i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I el Pare vos concedirà tot allò que demanareu en nom meu.
»Açò vos mane: que vos estimeu els uns als altres.

Els capítols 13 al 17 de l’evangeli de Joan ens mostren Jesús dirigint les seues ensenyances als seus deixebles (o millor dit, amics, perquè ell mateix utilitza eixa paraula). Sabem que, històricament, Jesús hauria educat els seus seguidors en moltes altres ocasions, però Joan ha volgut construir el seu evangeli com en dos grans parts (dels capítols 1 al 12 i del 13 al 21), i en els capítols de l’últim sopar concentra els discursos més íntims i personals.
El fragment que llegim es pareix al testament d’un amic que se’n va. Parla de si mateix en passat: «vos he estimat», i llança els seus amics a fer el mateix en el futur. De la lectura subratllem només cinc paraules: Amor, manaments, alegria, amistat i elecció.

Amor. És una constant quan Joan es posa íntim i personal. Per a ell l’amor és una paraula que ho resumix tot, fins a dir que Déu és amor. Potser el millor comentari a estos textos, més que una sèrie de paraules més o menys fredes, seia una cançó, un poema, una obra d’art. L’amor és l’entrega total, o millor dit, és la motivació profunda, arrelada en el fons del cor, que dóna lloc a eixa entrega. L’amor és, al final de tot, l’única cosa que conta, l’única que salva, l’única que pot fer especials les nostres vides, diferents al simple treballar-per-a-viure-viure-per-a-treballar. L’amor pot viure’s de mil formes però, per desgràcia, no tot el que porta l’etiqueta d’amor ho és en realitat.
Per això, l’amor té també el seu «test de qualitat», que tots els cristians i els simpatitzants de Jesús ens podem aplicar: només és autèntic si és «com el de Jesús». Per això és tan important la segona part de la frase: «com jo vos he estimat». Això significa dos coses: per començar, que ell ens ha estimat primer. Si se’ns oblida que som, abans que res, els «estimats de Déu», posar-nos nosaltres a estimar se’ns farà molt pesat. La segona cosa és que l’amor autèntic és el de l’entrega total, fins a donar la vida, tota sencera; tal com Jesús va fer.

Manaments. Hui potser no ens agrada esta paraula, però podem aprofitar-ne altra també molt bíblica: voluntat. La voluntat de Déu ens la donà a conéixer Jesús de forma clara: és la salvació, la vida, la felicitat de tot ser humà i de la societat sencera. Per això els seus manaments només pretenen senyalar-nos on està la nostra felicitat: en fer una societat més justa, més fraterna, més solidària i unida. Una bona tasca per als pròxims mil·lennis!

Alegria. Molt poc pragmàtic és este home! Se li ocorre dir que tot això ens ho ha dit per a que visquem alegres. Esta idea es pot expressar amb paraules més serioses i professionals: sentit de la vida, plenitud humana… però preferix la paraula «alegria» perquè és més familiar, més divertida, més propera. Crida també l’atenció que l’autèntica alegria siga viure com Jesús, totalment entregat, i no les «diversions»; encara que més d’un es confon.

Amistat. Altra paraula «d’anar per casa». Jesús és el Senyor, clar que sí, però ho és en forma d’amic i no de tirà. La proximitat amb ell i l’amistat que rebem primer d’ell ens donarà forces i ànims per a seguir endavant pel camí que ell ens marca.

Elecció. L’última paraula que subratllem. Hem de viure molt conscients d’haver sigut elegits per Déu. L’elecció en la Bíblia mai és un privilegi, sinó sempre un servici a favor d’altres. Però això no lleva res a l’alegria de ser amics de Déu perquè ell s’ha fixat en nosaltres, ens indica la seua voluntat i ens llança a estimar com més millor.

(Diumenge 6 de Pasqua – Cicle B)