Aneu a tots els pobles (Mateu 28,16-20)

[Evangeli del diumenge, després de Pentecosta – La Trinitat – Cicle B]

Mateu 28,16-20:

En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En veure’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué:
— Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo vos he manat. Jo estic amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.

Hui, Diumenge de la Trinitat, llegim el final (?) de l’evangeli de Mateu; les paraules sonen solemnes i rotundes, definitives, en la boca de Jesús. Encara que la forma de parlar no reflectix una dada històrica, sí és expressió de les primeríssimes reflexions dels cristians que estigueren més a prop d’ell.
Els onze apareixen perfectament humans, perfectament reals, sense encens ni falses glòries. Van a trobar-se amb Jesús, com ha de fer tot deixeble, però també tenen els seus dubtes, les seues vacil·lacions. Quin cristià no es veu reflectit en este clarobscur? També nosaltres caminem cap a ell, pujant la muntanya, però tampoc som perfectes i necessitem que també ell s’acoste a nosaltres.
Jesús comença recordant la seua resurrecció amb una frase que sona molt a citació de l’Antic Testament. La «plena autoritat al cel i a la terra» és el resultat de l’entrega d’amor que ha protagonitzat mitjançant la creu. Ací, en l’amor entregat, ha començat tot, este serà el punt de partida, el model a seguir, el pentagrama sobre el qual la comunitat cristiana haurà d’interpretar la seua partitura.

A continuació dóna el seu manament: «Aneu a convertir», a fer deixebles. Esta breu frase de Mateu ens definix com Església. Si ens preguntem què hem de fer, ací tenim la resposta:

  • Anar. Moure’ns, desplaçar-nos, eixir a buscar tots aquells que necessiten de Déu i del seu missatge d’amor i alliberament. Tots el necessitem, però no tots són capaços d’adonar-se’n. És per això que els pobres, els menyspreats, els marginats foren els qui millor comprengueren Jesús, mentre els rics, els acomodats, els que es creien savis, el rebutjaren.
  • Fer deixebles. No demana llicenciats, ni especialistes; només demana deixebles, que siguen capaços de seguir darrere d’ell pel camí que ens va marcar.
  • Tots els pobles. Sense distinció, sense marginació, sense privilegis ni favoritismes. El missatge de Déu és per a tots perquè davant d’ell tots som germans i iguals.
  • Bategeu-los. Per a Mateu estan totalment unides les accions de les persones amb les accions de Déu, però Déu sempre té la iniciativa. El Baptisme és expressió de l’entrada en la seua comunitat, Déu actua a través d’actes senzills i concrets.
  • Ensenyeu-los. Sense imposat ni obligar, sinó oferint el nostre missatge d’alegria i plenitud amb la paciència de l’educador i la humilitat del qui no és mestre, sinó company de camí.
  • A guardar tot el que ell ens ha manat. La relació amb Jesús no és intelectual (encara que també ens obliga a fer funcionar les neurones, que per a això ens les va regalar, no es tracta d’engolir-se qualsevol idea sense pensar-la), sinó d’experiència personal. Es tracta d’acceptar-lo com guia del camí per a comprendre la nostra vida i a nosaltres mateixos amb els seues criteris, tan diferents a la majoria de la societat.

Per acabar, després del manament tan exigent i difícil, ens dóna la garantia de la seua presència amb una frase majestuosa i greu. Val la pena repetir-la poc a poc, personalitzar-la i pensar que ens la diu Jesús personalment a cada u de nosaltres, que et la diu a tu de forma molt especial: «Jo estic amb tu sempre, cada dia, fins a la fi del món».
La promesa de Jesús cau amb rotunditat i força sobre el cor com el segell i la firma sobre un document oficial. Tenim la garantia, tenim on acudir. Ara ens toca a nosaltres fer que la seua presència siga lluminosa en el món sencer. No és el «final» de l’evangeli, no pot ser-ho, és només el principi d’una nova història d’amor de Déu amb la humanitat.

(Diumenge després de Pentecosta – La Trinitat – Cicle B)

Deixa un comentari