[Evangeli del diumenge, després de la Trinitat – El Cos i la Sang de Crist – Cicle B]

Marc 14,12-16.22-26:

El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús:
—¿On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?
Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna:
—Aneu a la ciutat i vos trobareu amb un home que duu un cànter d’aigua. Seguiu-lo i, allà on entre, digueu al cap de casa: “El mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles”. Ell vos ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allí el sopar.
Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.
I, mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué:
—Preneu-lo: açò és el meu cos.
Després, prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué:
—Açò és la meua sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els hòmens. Vos ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins al dia que en beuré de novell en el Regne de Déu.
Després de cantar l’himne, eixiren cap a la muntanya de les Oliveres.

El curiós incident de l’home del cànter
El passatge amb què comença el text de hui sempre crida l’atenció. Sembla un estrany cas d’endevinació poc adient per a l’evangeli. ¿No podria haver dit Jesús on havien d’anar senzillament? (De fet, això és el que conta Mateu).
En realitat, Marc no veu les coses com les veiem nosaltres, per a ell és una forma clara de dir que Jesús porta les regnes de la situació; y a més ho diu narrativament, amb una escena posada a posta per a cridar l’atenció del lector (això ho aconseguix, ¿o no?), i per a preparar-lo. Què vol dir això de preparar el lector? Doncs és una cosa que fem tots quan parlem o escrivim, donar claus i pistes per a què se’ns entenga quan arribem al cor de la qüestió. I ací resulta que el cor va a ser molt complicat: estem a punt de llegir el relat de la passió i mort de Jesús, res menys! D’entrada, i segons totes les aparences, un fracàs absolut. Així que a Marc, més que preparar el sopar, l’interessa preparar el lector per a què no es confonga; que no, que Jesús no l’agafaren desprevingut, no el capturaren en un descuit, ell es va entregar lliure i voluntàriament per amor. Este és el sentit del passatge tan pintoresc, Jesús domina tant la situació, que coneix fins i tot els detalls insignificants (com un home portant un cànter).

Sang de l’Aliança
Preparat el sopar i el lector, trobem Jesús a taula fent un gest que abasta tot el significat del que va a passar. És massa ric en matisos per a comentar-los tots ací, però suggerim només alguns:
– Compartir la taula era molt més important en aquella societat que en la nostra. Significava estar en comunió de pensament i vida amb els altres comensals.
– Partir i repartir el pa estava reservat al senyor de la casa, que la realitzava amb tota la seua importància.
– El pa i el vi són elements quotidians (totes les cultures tenen el seu pa i el seu vi, encara que no siguen idèntics), i essencials per a la vida. Jesús està donant vida als seus amb este gest.

Les paraules de Jesús es referixen a la Sang de l’Aliança abocada per tots:
– L’Aliança és el pacte que des de sempre Déu ha volgut establir amb el seu poble. El poble d’Israel la va acceptar, però va fallar moltes vegades, anant darrere dels ídols. Hui nosaltres no oferim encens a figuretes d’or o plata, però sí podem tindre els nostres ídols particulars, com el poder, els diners, l’egoisme…; tots els ídols, en el fons, pretenen substituir Déu i esclavitzar-nos a ells.
– La Sang abocada no és un «preu» que Jesús havia de pagar, com si Déu fóra com aquells ídols que demanaven sacrificis humans. La Sang és la vida, i Jesús l’entrega lliurement per amor, mostrant-nos un camí insospitat per a la nostra pròpia vida, un camí d’entrega que, sorprenentment, ens portarà a la plenitud de nosaltres mateixos, a la vida més autèntica, a la felicitat.
– I esta sang s’aboca per tots, no només per un poble escollit, sinó per la humanitat sencera que està cridada a acollir l’oferiment d’amor de Déu, expressat de forma suprema en l’entrega de Jesús.

Pa i vi són, des de llavors, el signe de l’entrega de Jesús, que nosaltres repetim per petició seua. La comunitat de Marc ja ho feia, i els seus lectors sabien en què consistia, per això ell vol fer-los reflexionar sobre allò més dur i difícil, la creu. Tot el que celebraven cada diumenge tenia el seu origen en aquella entrega inoblidable.
I ara, amb el lector preparat, ja es pot passar al relat de la passió.

(Diumenge després de la Trinitat – El Cos i la Sang de Crist – Cicle B)