9
Curació del cec de naixement
Jesús, passant, veié un home que era cec de naixement. Els seus deixebles li van preguntar:
—Rabí, qui va pecar perquè nasquera cec: ell o els seus pares?pEx 20,5; Dt 24,16; Ez 18,20; Lc 13,2.4. Segons una idea molt estesa en temps antics, les malalties eren conseqüència del pecat. Vegeu també Jn 5,14.
Jesús respongué:
—No ha sigut per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifesten en ell les obres de Déu.q10,37 nota d. Mentre és de dia, nosaltres hem de fer les obres del qui m’ha enviat:rSegons altres manuscrits: jo he de fer les obres del qui m’ha enviat. però ara s’acosta la nit, quan ningú no pot treballar. Mentre sóc al món, sóc la llum del món.s8,12+. Vegeu també 12,35-36.
Dit això, va escopir a terra, va fer fang amb la saliva, el va estendre per damunt dels ulls del cectMc 8,23. i li va dir:
—Vés a rentar-te a la piscina de Siloé —que vol dir «enviat».u2Re 5,10; Is 8,6; Lc 13,4. La piscina de Siloé estava situada al sud-est de Jerusalem. L’evangelista remarca la significació del nom hebreu: Jesús és l’enviat que dóna la llum.
Ell hi va anar, s’hi rentà i tornà veient-hi.
Els veïns i els qui sempre l’havien vist captant comentaven:
—Eixe, ¿no és el qui s’asseia a demanar caritat?
Uns deien:
—Sí que és ell.
Altres contestaven:
—No és ell: és un que se li assembla.
Ell va dir:
—Sóc jo mateix.
10 Llavors li preguntaren:
—Doncs com és que se t’han obert els ulls?
11 Ell respongué:
—Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha estès per damunt dels ulls i m’ha dit: “Vés a Siloé i renta-t’hi.” Jo hi he anat, m’he rentat i ara hi veig.
12 Li digueren:
—A on és, eixe home?
Respongué:
—No ho sé.
Discussió amb els fariseus
13 Dugueren als fariseus el qui abans era cec. 14 El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte.vEl fet que Jesús haja curat el cec en *dissabte i haja violat així la llei del repòs (vegeu 5,9-10) no sembla que siga massa important en este cas. De fet, el diàleg se centra en Jesús i en les curacions que fa amb el poder que ha rebut de Déu. 15 També els fariseus li van preguntar com havia arribat a veure-hi. Ell els respongué:
—M’ha posat fang per damunt dels ulls, m’he rentat i ara hi veig.
16 Alguns dels fariseus començaren a dir:
—Este home que no guarda el repòs del dissabte, no pot vindre de Déu.
Però altres replicaven:
—Com és possible que un pecador faça uns senyals com estos?
I estaven dividits entre ells.w7,43+. 17 Llavors es tornaren a dirigir al cec i li digueren:
—I tu, què en dius del qui t’ha obert els ulls?
Ell respongué:
—Que és un profeta.x1,21+. El cec reconeix primerament que el poder de Jesús ultrapassa les possibilitats humanes.
18 Els jueusyEls jueus ací són els *fariseus (vegeu vv. 13.15.16.40). no es van creure que aquell home haguera sigut cec i haguera arribat a veure-hi. Per això van cridar els pares del qui ara hi veia 19 i els van interrogar:
—¿És este el vostre fill, el qui segons vosaltres va nàixer cec? Doncs com és que ara hi veu?
20 Els seus pares respongueren:
—Nosaltres sabem que este és el nostre fill i que va nàixer cec. 21 Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Pregunteu-ho a ell, que ja és prou major per a poder donar raó de si mateix.
22 Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tot aquell que confessara que Jesús era el Messies.zDesprés de la caiguda de Jerusalem (70 dC), els fariseus van ser els qui marcaren la nova orientació que va anar prenent el judaisme. La conseqüència va ser la ruptura total amb els cristians. És probable que este text siga reflex d’este trencament irreversible. Vegeu també 12,42 i 16,2. 23 Per això els seus pares van dir que ja era prou major i que l’interrogaren a ell mateix.
24 Llavors van cridar per segona vegada l’home que havia sigut cec i li digueren:
—Dóna glòria a DéuaJs 7,19. reconeixent allò que nosaltres ja sabem: que eixe home és un pecador.
25 Ell contestà:
—Si és un pecador, no ho sé. Però sé una cosa: jo era cec i ara hi veig.
26 Ells insistiren:
—Digues què t’ha fet. Com t’ha obert els ulls?
27 Ell els respongué:
—Ja vos ho he dit i no me n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? O és que també vosaltres vos voleu fer deixebles seus?
28 Ells el van insultar i li digueren:
—Deixeble seu, ho deus ser tu! Nosaltres som deixebles de Moisés. 29 I de Moisés, sabem que Déu li va parlar, però este no sabem d’on és.b7,27.
30 L’home els contestà:
—Justament això és el que em sorprèn. Ell, a mi, m’ha obert els ulls, i vosaltres no sabeu d’on és. 31 Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, però sí que escolta els qui el veneren i complixen la seua voluntat.cIs 1,15; Sl 34,16-17; 66,18; Pr 15,8.29. 32 Mai no s’havia sentit dir que ningú obrira els ulls d’un cec de naixement. 33 Si este no vinguera de Déu, no hauria pogut fer res.dEl cec reconeix ara l’origen diví de Jesús (vegeu vv. 17.35-38).
34 Ells li van replicar:
—Tot tu vas nàixer en pecat, i ens vols donar lliçons?
I el van traure fora.eVegeu v. 22.
La ceguera incurable
35 Jesús va sentir dir que l’havien tret fora i, quan el trobà, li va dir:
—Creus en el Fill de l’home?f1,51 nota r.
36 Ell li va respondre:
—I qui és, Senyor, perquè hi puga creure?
37 Li diu Jesús:
—Ja l’has vist: és el qui et parla.g4,26.
38 Ell va afirmar:
—Hi crec, Senyor.
I el va adorar.hL’adoració és un gest cultual reservat a Déu (vegeu 4,22-24). Finalment el cec reconeix que Jesús és el Fill de l’home que baixa del cel i hi torna (1,51; 3,13-15; 6,62-63).
39 Llavors Jesús va dir:
—Jo he vingut a este món per fer un juí:i5,22+. perquè els qui no hi veuen, hi vegen, i els qui hi veuen, es tornen cecs.jMentre que els uns són il·luminats i arriben a la fe, els altres es tanquen en la tenebra de la incredulitat (3,17-21).
40 Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren:
—¿És que nosaltres també som cecs?
41 Jesús els contestà:
—Si fóreu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persistix.k15,22. És el pecat de la incredulitat (vegeu 3,36).

p9,2 Ex 20,5; Dt 24,16; Ez 18,20; Lc 13,2.4. Segons una idea molt estesa en temps antics, les malalties eren conseqüència del pecat. Vegeu també Jn 5,14.

q9,3 10,37 nota d.

r9,4 Segons altres manuscrits: jo he de fer les obres del qui m’ha enviat.

s9,5 8,12+. Vegeu també 12,35-36.

t9,6 Mc 8,23.

u9,7 2Re 5,10; Is 8,6; Lc 13,4. La piscina de Siloé estava situada al sud-est de Jerusalem. L’evangelista remarca la significació del nom hebreu: Jesús és l’enviat que dóna la llum.

v9,14 El fet que Jesús haja curat el cec en *dissabte i haja violat així la llei del repòs (vegeu 5,9-10) no sembla que siga massa important en este cas. De fet, el diàleg se centra en Jesús i en les curacions que fa amb el poder que ha rebut de Déu.

w9,16 7,43+.

x9,17 1,21+. El cec reconeix primerament que el poder de Jesús ultrapassa les possibilitats humanes.

y9,18 Els jueus ací són els *fariseus (vegeu vv. 13.15.16.40).

z9,22 Després de la caiguda de Jerusalem (70 dC), els fariseus van ser els qui marcaren la nova orientació que va anar prenent el judaisme. La conseqüència va ser la ruptura total amb els cristians. És probable que este text siga reflex d’este trencament irreversible. Vegeu també 12,42 i 16,2.

a9,24 Js 7,19.

b9,29 7,27.

c9,31 Is 1,15; Sl 34,16-17; 66,18; Pr 15,8.29.

d9,33 El cec reconeix ara l’origen diví de Jesús (vegeu vv. 17.35-38).

e9,34 Vegeu v. 22.

f9,35 1,51 nota r.

g9,37 4,26.

h9,38 L’adoració és un gest cultual reservat a Déu (vegeu 4,22-24). Finalment el cec reconeix que Jesús és el Fill de l’home que baixa del cel i hi torna (1,51; 3,13-15; 6,62-63).

i9,39 5,22+.

j9,39 Mentre que els uns són il·luminats i arriben a la fe, els altres es tanquen en la tenebra de la incredulitat (3,17-21).

k9,41 15,22. És el pecat de la incredulitat (vegeu 3,36).