[Evangeli dg., 28 febrer 2016. 3r Quaresma – Cicle C]
Avancem per la quaresma i arribem al tercer diumenge amb un text sorprenent…
Per aquell mateix temps, alguns dels presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien. Jesús els respongué:
—¿Vos penseu que eixos galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus? Vos assegure que no: i si no vos convertiu, tots acabareu igual. I aquelles díhuit persones que van morir a Siloé quan la torre els va caure al damunt, ¿vos penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Vos assegure que no: i si no vos convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.
I va afegir esta paràbola:
—Un home tenia una figuera plantada a la seua vinya. Va anar a buscar-hi fruit i no n’hi trobà. Llavors digué al qui li portava la vinya:
»—Mira, fa tres anys que vinc a buscar fruit d’esta figuera i no n’hi trobe. Talla-la. Per què ha d’ocupar la terra inútilment?
»Ell li respongué:
»—Senyor, deixa-la encara enguany. La cavaré tot al voltant i hi tiraré fem, a veure si dóna fruit d’ara en avant. Si no, fes-la tallar.
Avancem per la quaresma i arribem al tercer diumenge amb un text sorprenent. Per una part, Jesús recorda amb paraules dures la necessitat de conversió. Convertir-se és replantejar-se seriosament quins són els fonaments de la meua vida, d’on trac el sentit de viure, d’estimar, de sacrificar-me pels altres. Descobrir en Déu i el seu amor, manifestat en Jesucrist, el camí de la felicitat autèntica.
Convertir-se és, també, buscar els mitjans concrets per viure en coherència amb el missatge de Jesús. No vol dir, però, que siguem ja perfectes, que no ens equivocarem mai. El pecat forma part de la nostra debilitat, i Déu, que ens coneix i estima, ens dóna sempre la possibilitat del perdó.
Per altra part, Lluc posa, al costat de la primera escena, tan exigent, una paràbola tendríssima. L’amo de la figuera fa càlculs amb sentit comú, com home de negocis que és, i vol tallar-la. L’encarregat del camp, en canvi, es mostra més pacient, disposat a treballar més del normal per aquella figuera improductiva. Se li nota l’ofici, d’enamorat del camp i de les plantes que cuida; no li és indiferent aquella figuera, no és per a ell només un negoci, és part de la seua vida i no vol que li la lleven tan fàcilment.
Déu és així. Sovint pensem en ell com un amo exigent que s’enfada fàcilment, o bé com un iaio vellet i mig sord que ho perdona tot perquè no s’entera massa. No. Déu és exigent perquè ens estima immensament, perquè som part preciosa del seu cor, perquè fa moltíssim per nosaltres i per la nostra felicitat.
Esta quaresma, asseguem-nos a pensar què vol dir per cada u «convertir-se» i posem-nos a la faena. Ell està cuidant-nos per a què donem fruit abundant.
(Diumenge 3r Quaresma – Cicle C)
(Dibuix: fano)
(Text bíblic de www.laparaula.com/biblia)