[Evangeli del diumenge, 13 de setembre de 2015]

Marc 8,27-35:

Jesús i els seus deixebles es dirigiren a les aldees de Cesarea de Filip; pel camí els va preguntar:
—Qui diu la gent que sóc jo?
Ells li contestaren:
—Uns, Joan Baptista; altres Elies; i altres, un dels profetes.
Ell els va preguntar:
—I vosaltres, qui dieu que sóc jo?
Pere li va contestar:
—Tu eres el Messies.
Ell els
va prohibir dir-li-ho a ningú. I començà a dir-los:
—El Fill de l’Home ha de patir molt, ha de ser condemnat pels ancians, grans sacerdots i mestres de la Llei, ser executat i ressuscitar als tres dies.
Els ho explicava amb tota claredat. Llavors Pere se’l va endur a part i es va posar a reprendre’l. Jesús es va girar, i de cara als deixebles va increpar Pere:
—Lleva’t de la meua vista, Satanàs! Tu penses com els hòmens, no com Déu!
Després va cridar la gent i els seus deixebles i els va dir:
—El qui vulga vindre-se’n amb mi que es negue a si mateix, carregue amb la seua creu i em seguisca. Mireu, el qui vulga salvar la seua vida, la perdrà; però el qui perda la seua vida per l’Evangeli, la salvarà.

La pregunta es clàssica, antiga, ancestral, però mai podrem deixar de fer-nos-la: Qui dius tu que és Jesús? Què significa per a tu Jesús? Què expresses, què dius en veu alta sobre ell?
La resposta de Pere ens ha de servir només com exemple, com guia o rengló sobre la qual escriure la nostra. Sobre tot perquè la paraula “Messies” no significa quasi res en la nostra societat, en el nostre món, en la nostra vida.
Messies era, en aquella època, una paraula perillosa i molt ambigua. Molts esperaven un Messies militar, que organitzara el poble en contra dels opressors romans per a aconseguir la independència. Alguns grups més selectes, com els essenis, esperaven un Messies sobre tot religiós, que reformara per dins el culte, el temple, i la vivència profunda de la seua fe. I per a molts altres la figura del Messies no era especialment important en la seua fe jueva.
Però allò que ningú esperava era un “Messies que patira”, un Messies que anava a ser “condemnat i executat” pels dirigents, un Messies que ressuscitara pel poder de Déu. Per això Jesús insistix què “no ho conten a ningú”.
El text de hui està just en la mitat de l’evangeli de Marc; alguns diuen que es pot dividir en dos parts tallant per ací. El primer verset (el títol) del llibre de Marc diu: “Evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu”. En el nostre text s’afirma que Jesús és el Messies i, cap al final de l’evangeli algú reconeixerà, davant de la creu, que Jesús és Fill de Déu. En resum, l’evangeli de Marc tracta de contestar a la pregunta: ¿Qui és Jesús?… millor dit, tracta de donar-nos pistes per a què nosaltres contestem a eixa pregunta.
Hui llegim que: És el Messies; un Messies que no vol que se sàpia per a no ser malinterpretat; és un Messies que serà rebutjat i executat i ressuscitarà; és un Messies que convida tots (la gent) a participar en el seu mateix destí de patiment (agafar la creu), i de resurrecció (salvar la vida).
La pregunta del principi podria quedar-se en la ment, en les idees: “tinc tal idea de Jesús”, però es convertix en una pregunta vital, que toca l’existència. Quan Jesús diu: “el qui vulga vindre-se’n amb mi…” ja no està preguntant “¿què penses de mi en la intimitat de la teua ment?”, sinó, “¿quant estàs disposat, estàs disposada, a arriscar per mi?”

(Diumenge 24é de durant l’any – Cicle B)