Lluc 24,1-12:
El diumenge, molt de matí, les dones anaren al sepulcre amb les espècies aromàtiques que havien preparat. Trobaren que la pedra havia estat apartada de l’entrada del sepulcre. Hi entraren, però no trobaren el cos de Jesús, el Senyor. Mentre es preguntaven què havia passat, se’ls presentaren dos hòmens amb vestits resplendents. Esglaiades, s’inclinaren amb la cara fins a terra, i ells els digueren:
—¿Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No hi és, ací: ha ressuscitat. Recordeu com vos parlava, quan encara era a Galilea, i us deia que el Fill de l’home havia de ser entregat a uns hòmens pecadors, que havia de ser crucificat i, que al tercer dia, havia de ressuscitar.
Llavors, es recordaren del que Jesús havia predit. Se’n tornaren del sepulcre i anunciaren tot això als onze i a tots els altres. Aquestes dones eren Maria Magdalena, Joana, i Maria, mare de Jaume. També les altres que eren amb elles, els ho deien. Però, als apòstols, aquesta història els semblà una quimera, i no se les cregueren.
Pere se n’anà corrents al sepulcre, s’ajupí per mirar a dins i veié que no hi havia res més que el llençol d’amortallar, tot aplanat, i se’n tornà a casa preguntant-se amb estranyesa què podia haver passat.
Lluc ens convida a recordar les paraules de Jesús per a descobrir en elles el sentit que, la primera vegada que les vam sentir, se’ns va escapar. Les dones que van al sepulcre han acompanyat Jesús en els seus viatges i l’han escoltat moltes voltes, però ara, davant de la tomba buida, es pregunten què ha passat. Reben l’aparició de dos missatgers divins que anuncien la resurrecció amb una pregunta: Per què busqueu ací? Per què busqueu entre els morts el qui viu?
És la gran pregunta que la resurrecció ens convida a fer: On busque? On crec trobar el sentit de la vida, d’allò que faig, d’allò que espere? Jesús ha ressuscitat i totes les preguntes s’han donat la volta. Ara donar la vida serà trobar-la i morir per amor serà viure de veritat.
Els dos hòmens amb vestits resplendents conviden a les dones a recordar, a comprendre amb llum nova el que Jesús des de sempre estava anunciant. La resurrecció no és el final del camí, és el principi de la vida del cristià. La vida entregada desembocarà en vida plena.