[Evangeli del diumenge 2n de Nadal]
Al principi existia la Paraula.
La Paraula estava amb Déu
i la Paraula era Déu.
Ella estava amb Déu al principi.
Per ella tot ha vingut a l’existència,
i res del que existix no hi ha vingut sense ella.
En ella hi havia la vida,
i la vida era la llum dels hòmens.
La llum resplendix en la foscor,
i la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tots cregueren. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni.
Existia la llum verdadera,
que ve al món
i il·lumina tots els hòmens.
Era present en el món,
que per ell ha vingut a l’existència,
i el món no l’ha reconegut.
Ha vingut a sa casa,
i els seus no l’han acollit.
Però a tots els qui l’han rebut,
als qui creuen en el seu nom,
els ha concedit ser fills de Déu.
No han nascut per descendència de sang,
ni per desig carnal,
ni per voler humà,
sinó de Déu mateix.
La Paraula s’ha fet carn
i ha habitat entre nosaltres,
i hem contemplat la seua glòria,
glòria que té com a Fill únic del Pare,
ple de gràcia i de veritat.
Joan dóna testimoni d’ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.»
De la seua plenitud,
tots nosaltres n’hem rebut
gràcia rere gràcia.
Perquè la Llei fou donada per Moisés,
però la gràcia i la veritat
han vingut per Jesucrist.
A Déu, ningú no l’ha vist mai:
el seu Fill únic, que és Déu
i està en el si del Pare,
és qui l’ha revelat.
L’evangeli de Joan té un sabor especial. Com tots els evangelis, la seua pregunta última és «Qui és Jesús?» I s’adona, com tots els qui al llarg de la història ens hem preguntat el mateix, que ho ni ha paraules exactes per a contestar. Així que la millor opció és recórrer a la poesia, i això fa en el pròleg del seu llibre, que llegi hui: presenta –o més be, suggerix– en un poema, de què tractarà allò que el lector es trobarà després en el seu llibre.
Comencem des del principi, des de l’Origen, des de Déu. Allí trobem ja la Paraula de Déu, creadora, enviada, vivificant, lluminosa; la saviesa de Déu que tot ho renova amb la seua presència. Des d’allí ve al món per a donar vida als hòmens i dones –açò és el que estem celebrant en el Nadal–, per què els nostre cor es convertisca de la seua duresa i bategue al ritme de l’amor de Déu.
Però –per desgràcia sempre hi ha un però–, el món no va rebre la llum, els seus –els hòmens, creats per ell– no la volgueren acollir, la tenebra fuig de la llum, perquè en la foscor es pot obrar el mal impunement, sense que ningú no se n’adone… Potser nosaltres mateixos, a voltes, hem preferit quedar en la foscor –és a dir, no reconéixer el que fem o vivim–, perquè ni la nostra consciència se n’adone i ens denuncie, demanant-nos la conversió.
D’altra banda, també hi ha alguns que han sigut capaços d’acollir-lo. Als qui l’acullen, els dóna la possibilitat de ser fills de Déu, els dóna la força de renovar la seua vida des de l’arrel, des d’un nou naixement; tot en la vida cobra un sentit nou, insospitat, diferent; tot en el món parla de Déu, de perdó, d’amor, d’entrega a pesar de les dificultats, del valor redemptor fins i tot de l’absurd de la creu.
Nosaltres, a pesar de les nostres limitacions, estem en este camí, avancem poc a poc cap a la llum que ve. La lectura de hui, a més de ser realista i recordar-nos que molts no acullen Jesús, també està plena d’esperança, perquè el pla de Déu seguix avant, en ell no hi ha falsedats ni mitges veritats. Si ha promés vindre a salvar-nos, podem tindre la plena seguretat que complix la seua paraula. Per això pot assegurar-nos l’evangelista que «la Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres», s’ha fet u de nosaltres, de la nostra mateixa pasta, i ens comprén perquè compartix les nostres misèries i les nostres alegries. De tot açò és testimoni Joan Baptista, enviat per Déu per a donar testimoni de la Llum que ve per a transformar-nos, sense imposar-se, que s’oferix perquè l’acollim en llibertat. El Baptista crida perquè també nosaltres, dos mil anys després, sentim el seu crit i ens unim a ell. El món sí té solució, allò nou ha començat, Déu ha posat en marxa la renovació, la nova creació. Ens unim a ell?
(Temps de Nadal – 2n Diumenge)
(Text bíblic de laparaula.com/biblia)
Hola. De tant en tant entre per a llegir l’Evangeli dominical i l’esplicació i he vist que les últimes dos setmanes no s’ha publicat res. Només volia saber si es continuarà publicant enguany també. Moltes gràcies i felicitacions per la web.
Salutacions, Jordi. Sí es publicarà, estes setmanes vaig endarrerit amb altres coses urgents. Espere reprendre ja esta setmana.
Ànim, Xavi! Esperem que tornes prompre amb els teus encoratjadors i enlluernadors comentaris. Avant i amunt, germà!
Gràcies, Nando, ja he posat el del diumenge que ve.