[Evangeli de l’Epifania del Senyor – Cicle C]

Mateu 2,1-12:

Després que Jesús va nàixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven:
—On és el rei dels jueus que ha nascut? Hem vist eixir a l’Orient la seua estrela i venim a adorar-lo.
Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de nàixer el Messies. Ells li respongueren:
—A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
»I tu Betlem, terra de Judà,
»no eres de cap manera la més menuda
»de les principals viles de Judà,
»perquè de tu eixirà un príncep
»que pasturarà Israel, el meu poble.
Llavors Herodes cridà en secret els savis i va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrela; després els encaminà a Betlem dient-los:
—Aneu i informeu-vos amb exactitud d’eixe xiquet; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també puga anar a adorar-lo.
Després de sentir eixes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrela que havien vist eixir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt del lloc on era el xiquet. L’alegria que tingueren en veure l’estrela va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el xiquet amb Maria, sa mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seues arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra.
I, advertits en somnis que no anaren a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Els evangelis de la infància de Jesús són textos molt pensats, molt més del que estem acostumats en la nostra cultura, que produïx cada dia milers de pàgines per a ser consumides sense massa transcendència. No es feia així fa dos mil anys, quan només uns pocs sabien llegir i escriure. El passatge que llegim hui va ser composat amb atenció, destil·lat gota a gota per persones enamorades de Jesús i del seu missatge que volien expressar a les seues comunitats qui era ell i quin significat tenia per a les seues vides.

La seua preocupació no era històrica. Ells eren molt conscients de la importància de la història i per això presenten el naixement de Jesús en un lloc i una època precisos: en temps d’Herodes el Gran, en la Judea dominada pels romans. Al costat dels cristians hi havia molts altres grups religiosos que elevaven les seues reflexions a l’absolut diví, a l’infinit sobrenatural, i negaven tota importància a la quotidianitat. Els cristians no eren així; sabien que les seues arrels estaven fortament assentades en la història d’un xiquet que va nàixer envoltat en sang, com qualsevol altre xiquet, es va omplir els pulmons per primera vegada amb els seus plors estridents.

La història és important, però la preocupació dels qui escriviren els evangelis de la infància no eren els detalls històrics, sinó mostrar-nos la veritat més profunda d’este Jesús acabat de nàixer: ell és el Messies esperat, que va ser rebutjat pels jueus però acollit per molts pagans, quan els seus enviats l’anunciaran per tot el Mediterrani.

Els mags que vénen d’Orient representen eixos pagans que han sigut capaços de llegir els signes dels temps. Déu està creant alguna cosa nova i això queda simbolitzat amb l’aparició d’una estrela, un senyal celestial habitual en les biografies de l’època per parlar del naixement de grans personatges. El punt important, per a nosaltres, no és mirar al cel i buscar l’estrela amb un telescopi, o pitjor, imaginar que era un cometa i fer càlculs astronòmics per esbrinar la data exacta de l’aparició de la llum al cel, això seria el súmmum de l’absurd. Mateu ens demana que mirem més a dins, no més amunt, al cor i l’actitud dels mags i d’Herodes. La contraposició és molt forta: uns viatgen, estan atents als signes, pregunten amb tota sinceritat i s’alegren immensament quan troben el xiquet. L’altre és incapaç de moure’s, de canviar, fa càlculs amb engany, té por de l’adversari que li puga llevar el tron… Són dos formes de vore la vida, de pensar en el futur, de reaccionar davant de les coses noves que Déu ens regala a cada moment.

(Epifania del Senyor – Cicle C)