[Evangeli del diumenge, 5 durant l’Any – Cicle A]

Mateu 5,13-16:

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:
—Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, ¿amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llançaran al carrer i que la gent la trepitge.
»Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc quan algú encén un llum, no el posa davall una mesura sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa.
»Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel.

El món no ens és indiferent. Si algú ha confós el cristianisme amb la busca d’un més enllà que es desentén del món, que sàpiga que no ha entés res. Si algú creia que el cristià està sempre pensant en el cel com qui està en els núvols, és que no s’ha assabentat de què va açò. Si algú pensa en la religió com «l’opi del poble», que faça el favor de llegir l’evangeli de hui.
No; el món no ens és indiferent. Per a Jesús estava clar. Si Joan ens recorda que «no som del món» (Joan 17,14) ho fa per a què no ens acomodem a allò roin de les nostres societats, per a què no ens aburgesem, per a què alcem la mirada cap a Déu; però mai per a què fugim del món. La societat humana ens interessa, i tant que ens interesa! Creiem que podem aportar molt, creiem que el missatge de Jesús és alternatiu (però alternatiu de veritat, no solament perquè la parauleta estiga de moda), que amb els seus criteris i els seus valors podem construir una societat millor, més humana, més fraterna, més solidària, més justa.
Allò que Jesús hui ens encomana pot fet tremolar al més pintat: ¡Il·lumineu les ombres del món! ¡Doneu sabor a esta humanitat insípida! Com sempre, les paraules de Jesús tenen la seua contrapartida: Si hem d’il·luminar, com un ciri, com una llàntia d’oli, haurem de cremar-nos, de fondre’ns en favor dels altres; si hem de donar sabor a l’ensalada del món, haurem de barrejar-nos a fons, com la sal, haurem d’arribar a tots els racons, a totes les persones, a totes les fronteres on la falta de sabor faça perdre el sentit de l’existència.
Llum i sal són les grans metàfores del nostre viure i actuar en el món. Podem amagar-nos en el rebost, però llavors perdrem la nostra raó de ser. Si la sal perd el gust, si perd el seu ésser, la seua essència, la seua identitat, ja no val per a res. Si tapem la llum amb una mesura ja no il·lumina, es convertix en un absurd, en un acudit d’ella mateixa, en una burla.
Nosaltres cristians, som sal i llum quan ens desgastem per fer del nostre món un lloc un poc millor per a tots, quan seguim els passos de Jesús, que va saber desgastar-se de tot, fins a l’últim alé de la seua vida, fins a l’últim esforç. La llum no és un element decoratiu, la necessita el món per a no entropessar, per saber per on va; la sal no és un condiment per a sibarites, en les societats antigues era l’única forma de què els aliments no es feren malbé, era la diferència entre menjar i no menjar, entre viure o morir.
«Vosaltres sou la sal de la terra, la llum del món», així que mans a l’obra!

(Diumenge 5 durant l’Any – Cicle A)