[Evangeli del diumenge, 1 novembre 2015]
Mateu 5,1-12a:
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assentà, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a ensenyar-los dient:
—Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.
»Feliços els qui ploren, perquè seran consolats.
»Feliços els humils, perquè posseiran la terra.
»Feliços els qui tenen fam i set de ser justos, perquè seran saciats.
»Feliços els compassius, perquè seran compadits.
»Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu.
»Feliços els qui treballen per la pau, perquè seran anomenats fills de Déu.
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.
»Feliços vosaltres quan, per causa meua, vos insultaran, vos perseguiran i escamparan contra vosaltres tota classe de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.
Els cristians coneixem bé les benaurances; amb elles comença el conegut «discurs de la muntanya», que anirem llegint en els pròxims diumenges (Mateu, capítols 5 al 7). Les benaurances formen un poema, un cant d’esperança davant d’un món que està malament, que necessita d’una renovació. Jesús anuncia que ha arribat Déu, que ha arribat el seu Regne, i que ve per a posar-li remei al món que l’egoisme ha fet malbé.
Les benaurances suposen un canvi radical del món, el posen cul per amunt, afirmen que els infeliços són feliços, que Déu mateix els farà feliços.
Les quatre primeres descriuen la confiança total en Déu:
1. Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells.
Els «pobres d’esperit» no són només els qui no tenen diners, sinó els qui, també, confien plenament en Déu. Són els exclosos de la societat als qui Déu estima de forma especial. Per a ells, els que res tenen més que a Déu, serà el Regne; allò més important ho posseiran ells, que res posseïxen ara.
2. Feliços els qui ploren: vindrà el dia que seran consolats.
Els qui ploren, els qui patixen, tant per ells mateixos com pels altres, van a ser consolats per Déu; van a vore que Déu restaura el món que els fa plorar, neteja el pecat i l’egoisme i restablix el bé.
3. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país.
Els humils, els que no s’imposen als altres, els no violents, moltes vegades són desposseïts del que tenen pels violents. Jesús diu que, ara que arriba el Regne, els humils van a ser els hereus de la terra, del món.
4. Feliços els qui tenen fam i set de ser justs: vindrà el dia que seran saciats.
Els qui desitgen la justícia, els qui volen que la voluntat de Déu, que és voluntat d’amor, triomfe en el món, van a vore fet realitat el seu desig.
Les altres quatre benaurances tracten de les actituds del cristià, de com col·laborar amb Déu per a què vinga el seu Regne:
5. Feliços els compassius: Déu els compadirà.
Els compassius, els que tenen misericòrdia, són els que es deixen interpel·lar pel patiment dels altres, els que són capaços de posar-se en el lloc de l’altre i comprendre’l. D’ells Déu se’n compadirà, perquè l’amor profund i compassiu és el tret més important de Déu, segons Jesús ens el va mostrar.
6. Feliços els nets de cor: són ells els qui voran Déu.
Els nets de cor són capaços de confiar en els altres, no pensen mal dels altres, sinó que intenten vore sempre allò bo. Ells voran Déu perquè descobriran que Déu està present en el cor de tots els que els rodegen, perquè voran a tots els hòmens i dones del món com a germans.
7. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills.
Els qui posen pau tenen una de les més grans faenes del món; la pau no es construïx només evitant la guerra; també prop de nosaltres, amb els que tenim més a prop, podem ser constructors de pau i sanadors de discòrdies. Així serem reconeguts com Fills de Déu, com família de Déu.
8. Feliços els perseguits pel fet de ser justs: el Regne del cel és per a ells.
Quan Jesús diu que són feliços els perseguits per ser justs, per buscar la justícia de Déu, està reconeixent que construir el Regne de Déu és difícil. Les benaurances no presenten un món ideal i perfecte que vindrà del cel de repent. És en el món real, l’únic que existix, on tenim que treballar, on estem cridats a ajudar a construir el Regne de Déu, a lluitar per la justícia.
9. Feliços vosaltres quan, per causa meua, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota classe de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.
La novena benaurança és diferent; va dirigida als qui escolten a Jesús, a «vosaltres». Mateu la va escriure pensant en la seua comunitat, que sí era perseguida i insultada per ser cristiana. També l’escriu per a nosaltres, perquè ser cristià seguix sent difícil hui en dia, encara que les dificultats hagen canviat. Allò més difícil per a nosaltres és ser coherents amb la nostra fe. Jesús ens seguix demanant que visquem en coherència amb el seu anunci i ens seguix prometent que serà Déu el qui li donarà la volta a este món injust per a posar-lo del revés, per a fer feliços als qui ara desitgen la justícia i treballen per ella.
(Tots Sants)
M’agradat molt lo que ha escrit de les benaventuranses
Gràcies, Pepita! 😀 Que el bon Jesús ens ajude a viure-ho.