[Evangeli del diumenge, 2 Advent – Cicle B]

Marc 1,1-8:

Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.
En el profeta Isaïes hi ha escrit açò: «Jo envie davant teu el meu missatger perquè et prepare el camí. Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí.»
Complint això, Joan començà a batejar en el desert. Predicava un baptisme de conversió, per obtenir el perdó dels pecats, i anaven a trobar-lo de tot arreu de Judea, amb tota la gent de Jerusalem, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà.
El vestit de Joan era de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i s’alimentava de llagostes i mel boscana. I predicava així:
—Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua, ell us batejarà amb l’Esperit Sant.

Comença el llibre que Marc va escriure i la primera cosa que ens diu és que es tracta d’una bona notícia (evangeli) sobre Jesús que és el Messies (Crist) i Fill de Déu. En temps de Marc la paraula «Messies» podia significar moltes coses per als jueus i l’expressió «Fill de Déu» moltes altres per als de cultura grega o romana.
I és que Marc va a escriure una cosa nova, per això li interessa cridar la atenció del lector per a què s’interrogue.
La cita del profeta Isaïes va en la mateixa línia: hem de preparar el camí al Senyor, és necessari un missatger que anuncie la seua arribada, a l’estil dels que pregonaven que anava a passar una persona important per a què els de més baixa condició deixaren pas. Però este missatger és estrany, crida en el desert perquè el Senyor no arriba imposant-se, sinó al contrari, és necessari eixir de la ciutat, anar al desert, per a escoltar este anunci, és necessària l’actitud d’escoltar, de la busca, de no quedar-se còmodament instal·lat en la pròpia mediocritat.
Després d’esta introducció, ens presenta a Joan Baptista, personatge estrany i sorprenent, amb la força dels antics grans profetes. ¡Portaven segles sense profetes! Molts acudixen a ell perquè no estan contents amb la seua pròpia vida, perquè saben que és necessari un canvi però no saben com fer-lo. Joan els anima, els dóna força, els espenta a convertir-se, a canviar la seua mentalitat vella per la nova de qui espera el Senyor que ve. Canviar no és tan fàcil, Joan no és cap ingenu, però és conscient de què està anunciant una cosa gran, de què rere d’ell arribarà qui porta l’Esperit Sant, la força de Déu, ¡i ell sí serà capaç de transformar-nos!
Joan també és sincer, la gent pot confondre’s i prendre’l com el Messies; però ell no enganya ningú, ell no és l’amo del seu missatge, i ho expressa amb una imatge comercial que a nosaltres ens resulta desconeguda, però que té un sentit molt clar.
Portar sandàlies sobre un terreny era símbol de propietat. Només l’amo podia portar-les, i no els esclaus. Quan algú volia cedir el seu dret de compra o herència sobre un terreny a altra persona, es llevava la sandàlia i li la donava (vegeu Rut 4,7-8). Ací Joan està dient que Déu no cedix el seu dret de propietat sobre el poble. El poble d’Israel pertany només a Déu, i per això mateix ell vindrà a alliberar-lo com tantes altres vegades ja ha fet.

Per a la reflexió i oració:

• El missatge de Jesús és bona notícia, produïx alegria i esperança.
• Jesús és el Messies esperat, quines són les meues esperances més profundes, quins els meus desitjos? Estic esperant que vinga Jesús a la meua vida?, o és més còmoda la meua vida sense ell?
• Quins obstacles hi ha en el meu cor o en les meues actituds que impedixen la vinguda del Senyor?
• Canviar no és fàcil: confia en l’Esperit de Déu que tot ho pot.