Donar-se u mateix (Marc 12,38-44)

Definitivament, Jesús no és doctor en matemàtiques. Diu que la viuda pobra ha donat més que tots!
[Evangeli dg., 8 nov. 2015. 32é de l’any – Cicle B]

Marc 12,38-44:

Jesús, instruint la gent, deia:
—Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els salude a les places i que els facen ocupar els seients d’honor a les sinagogues i els primers llocs en els convits. Devoren els béns de les viudes i fan veure que preguen llargament. Per això estos seran jutjats amb més rigor.
Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt. Llavors va arribar una viuda pobra que hi tirà dos monedetes de coure. Jesús va cridar els seus deixebles i els digué:
—En veritat vos dic que esta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres. Tots han donat d’allò que els sobrava; ella, en canvi, ha donat d’allò que necessitava, tot el que posseïa, tot el que tenia per a viure.

Definitivament, Jesús no és doctor en matemàtiques. Diu que la viuda pobra ha donat més que tots! Si tots han vist que ha posat menys diners en la cistella! De quina cosa ha donat més la pobra dona? Jesús ho explica al final: ha donat més vida, ha donat més amor, s’ha donat a ella mateixa.

Hi ha una gran ensenyança en esta xicoteta escena: mira bé què dones, i què reps a canvi, no siga cas que les teues donacions siguen una forma d’emmascarar el teu orgull.

Sembla estrany, però ens passa sovint. De vegades una persona acostumada a fer un servici no accepta que una altra persona el faça. He tingut esta experiència en diferents parròquies; detalls xicotets que solen passar desapercebuts: Unes persones majors que sempre porten les ofrenes a l’altar en una missa del diumenge, i que no foren capaces de deixar que ajudara una xiqueta que, un dia, volia col·laborar; un cap de centre juvenil, molt entregat, que volia que les coses es feren sempre a la seua manera; una senyora que sol dirigir el rosari abans de la missa i que, un dia que arribà tard, es va enfadar perquè una altra ja ho estava fent. Què hi ha darrere d’estes actituds? No és gens fàcil valorar-ho. Són persones que volen ajudar sincerament, i que s’entreguen molt, però de vegades els costa més fer donació de la seua humilitat. Per això, com ens diu la lectura de hui, tota ofrena a Déu i als altres s’ha d’observar amb els ulls de Jesús, que penetren profundament el cor, els sentiments, les intencions.

És per això que Marc ens conta esta escena just després de les crítiques als mestres de la Llei. Jesús denuncia que els agrada aparentar que són importants, ser lloats pels altres, ser ben considerats. En el moment de l’oració, els jueus es posaven (i es posen) unes caixetes amb pregàries escrites, nugades al front i al braç amb cintes. Això són les filactèries. Jesús critica la falta d’interioritat, la superficialitat d’aquells que deurien conduir el poble. Fins i tot l’oració els servix per a aparentar i no per a buscar la voluntat de Déu.

Però, molt de compte! És fàcil aplicar estes crítiques als altres i quedar-nos tan amples: «Els mestres de la Llei representen els bisbes, o el papa, o els capellans, o els qui tenen autoritat, o els qui manen…» És la forma més còmoda de desactivar la Paraula de Déu i convertir-la en orxata: «Què bé funcionaria el món si tots els altres feren el que deuen fer!»

La Paraula de Déu de hui, en canvi, va dirigida a cada u, a tu personalment, i vol que et reconegues tu mateix, tu mateixa, en ella. Què tens tu de «mestre de la Llei»? Quan et deixes dur per l’orgull? Quan busques aparentar? Quan el teu servici no és del tot desinteressat? I també: Quan eres capaç d’oferir-te sincerament? Quan actues com la viuda pobra? Quanta donació plena de vida hi ha a la teua ànima?

Tots tenim part d’orgull i part d’autenticitat. La Paraula de Déu ens vol ajudar a reflexionar per mirar la nostra vida amb els ulls de Jesús i distingir allò que cal potenciar i allò que hem de revisar.

(Diumenge 32 durant l’any – Cicle B)
(Dibuix: fano)
(Text bíblic: laparaula.com/biblia)

Una resposta a “Donar-se u mateix (Marc 12,38-44)

  1. Gràcies, Xavi, per activar l’Evangeli en la nostra vivència quotidiana. Era fàcil no sentir-se al·ludit en esta ocasió. L’Evangeli ens porta a una vida més profunda i lliure.

Deixa un comentari