18
Passió, mort i resurrecció de Jesús (18-20)
Els soldats busquen Jesús
(Mt 26,47-56; Mc 14,43-50; Lc 22,47-53)
Després de dir això, Jesús va eixir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles.qMt 26,30.36 (= Mc 14,26.32 = Lc 22,39). Judes, el qui el traïa,rMt 10,4+. coneixia també aquell lloc, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles.sLc 21,37; 22,39. Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romanstMt 27,27 notes s i t. i alguns guardesuMilícia dependent del gran sacerdot (vegeu 7,32; 19,6). que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats. Jesús, que sabia tot el que li havia de passar,v13,1 nota j. ix fora i els pregunta:
—Qui busqueu?
Li respongueren:
—Jesús de Natzaret.
Els diu:
—Sóc jo.wLit.: Jo sóc. Vegeu 8,28 nota t.
També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. Quan Jesús va dir: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. Jesús tornà a preguntar-los:
—Qui busqueu?
Li digueren:
—Jesús de Natzaret.
Ell respongué:
—Ja vos he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que estos se’n vagen.
S’havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un.»x6,39; 17,12. La paraula de Jesús es complix igual com es complixen les Escriptures. La paraula de Jesús és la paraula del Pare i, per tant, té el mateix valor (vegeu 14,24 nota i).
10 Llavors Simó Pere es va traure una espasa que portavayLc 22,36.38. i d’un colp tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. 11 Jesús va dir a Pere:
—Guarda’t l’espasa a la baina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat?zMt 20,22 nota m (= Mc 10,38); 26,39 (= Mc 14,36 = Lc 22,42).
Jesús davant d’Annàs i de Caifàs. Negacions de Pere
(Mt 26,57-75; Mc 14,53-72; Lc 22,54-71)
12 Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandavaaUn tribú és un oficial romà d’alta graduació (Ac 21,31). i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar, 13 i el dugueren primer a casa d’Annàs,b Annàs havia sigut gran sacerdot abans de Caifàs, entre els anys 6 i 15 dC. Però va continuar sent un personatge molt influent, i ací és anomenat gran sacerdot (vv. 15.16.19.22). que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any.c11,49 nota f. 14 Caifàs era el qui havia donat als jueus este consell: «Convé que un sol home muira pel poble.»d11,49-50.
15 Simó Pere i un altre deixeblee13,23 nota d. seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot.fÉs la casa d’Annàs, anomenat gran sacerdot (vegeu v. 13 nota b). Posteriorment serà dut a casa de Caifàs (v. 24). 16 Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va eixir fora, parlà amb la portera i va fer entrar Pere. 17 La criada que feia de portera va dir llavors a Pere:
—¿Vols dir que tu no eres també deixeble d’este home?
Ell respongué:
—No, no ho sóc.
18 Com que feia fred, els criats i els guardes s’estaven allà drets calfant-se amb les brases d’un foc que havien encès. Pere també es calfava amb ells.
19 Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seua doctrina. 20 Jesús li contestà:
—Jo he parlat al món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reunixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat. 21 Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven de quines coses els parlava; ells saben el que he dit.
22 Quan Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:
—¿És esta la manera de contestar al gran sacerdot?gAc 23,2.
23 Jesús li respongué:
—Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?
24 Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot.hL’Evangeli segons Joan no diu res en concret de l’interrogatori a casa de Caifàs. De fet, Caifàs ja ha pronunciat el seu veredicte (11,47-53).
25 Mentrestant, Simó Pere s’estava allà dret calfant-se. Li digueren:
—¿Vols dir que tu no eres també deixeble d’ell?
Ell ho negà:
—No, no ho sóc.
26 Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella,iVegeu v. 10. li va dir:
—¿Segur que no t’he vist a l’hort amb ell?
27 Pere tornà a negar-ho, i a l’instant el gall cantà.j13,38.
Jesús davant de Pilat
(Mt 27,1-2.11-14; Mc 15,1-5; Lc 23,1-5)
28 Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori.kEra la residència oficial del governador romà (vegeu Mt 27,27 nota s). Era de bon matí. Però ells no van entrar dins del pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual.lSegons la Llei jueva, els qui entraven a casa d’un *pagà quedaven en estat d’*impuresa ritual i no podien celebrar la *Pasqua (vegeu Nm 9,6.10). Vegeu també Ac 11,2-3. 29 Per això Pilatm Pilat va ser governador de Judea de l’any 26 al 36 dC. va eixir a trobar-los fora del pretorin19,13. i va dir:
—Quina acusació porteu contra este home?
30 Ells li contestaren:
—Si este no fóra un criminal,oL’acusació última serà la de traïció al *Cèsar i, per tant, de revolta contra Roma (vegeu 19,12). no te l’hauríem entregat.
31 Pilat els replicà:
—Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i jutgeu-lo d’acord amb la vostra Llei.
Els jueus li respongueren:
—A nosaltres no ens és permés executar ningú.pMt 27,2 nota x.
32 Calia que es compliren les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir.q3,14; 8,28; 12,33. Vegeu també v. 9 nota x.
33 Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, va fer cridar Jesús i li va dir:
—¿Tu eres el rei dels jueus?r12,13 nota c. El tema de la reialesa de Jesús ocupa un lloc fonamental en el relat de la passió. Jesús és exaltat i entronitzat com a rei dels jueus (vegeu 19,14.19): és la glorificació de Jesús, la revelació plena de la seua condició de Fill, assegut a la dreta del Pare.
34 Jesús contestà:
—¿Ix de tu, això que preguntes, o bé altres t’ho han dit de mi?
35 Pilat replicà:
—És que sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meues mans. Què has fet?
36 Jesús contestà:
—La meua reialesa no és d’este món.sLa reialesa de Jesús no té el seu origen en este món ni té res a veure amb els valors que hi dominen (1,10 nota i). Si fóra d’este món, els meus hòmens haurien lluitat perquè jo no fóra entregat als jueus. Però la meua reialesa no és d’ací.
37 Pilat li va dir:
—Per tant, tu eres rei?
Jesús respongué:
—Tu ho dius: jo sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat.tJesús ha dit allò que ha vist i ha escoltat del Pare (5,19; 8,26). Sobre la veritat, vegeu 8,32 nota x. Tots els qui són de la veritat escolten la meua veu.u1Tm 6,13.
38 Li diu Pilat:
—I què és la veritat?
Jesús, condemnat a mort
(Mt 27,15-31; Mc 15,6-20; Lc 23,13-25)
Després de dir això, Pilat va eixir altra vegada fora, on eren els jueus,vVegeu v. 28. i els va dir:
—Jo no li trobe res per a poder-lo inculpar. 39 Però ja que teniu per costum que vos deixe lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que vos deixe lliure el rei dels jueus?w12,13 nota c.
40 Ells van contestar cridant:
—Eixe, no! Volem Barrabàs!
Barrabàs era un bandoler.xMc 15,7; Lc 23,19. Compareu-ho amb el v. 30.

q18,1 Mt 26,30.36 (= Mc 14,26.32 = Lc 22,39).

r18,2 Mt 10,4+.

s18,2 Lc 21,37; 22,39.

t18,3 Mt 27,27 notes s i t.

u18,3 Milícia dependent del gran sacerdot (vegeu 7,32; 19,6).

v18,4 13,1 nota j.

w18,5 Lit.: Jo sóc. Vegeu 8,28 nota t.

x18,9 6,39; 17,12. La paraula de Jesús es complix igual com es complixen les Escriptures. La paraula de Jesús és la paraula del Pare i, per tant, té el mateix valor (vegeu 14,24 nota i).

y18,10 Lc 22,36.38.

z18,11 Mt 20,22 nota m (= Mc 10,38); 26,39 (= Mc 14,36 = Lc 22,42).

a18,12 Un tribú és un oficial romà d’alta graduació (Ac 21,31).

b18,13 Annàs havia sigut gran sacerdot abans de Caifàs, entre els anys 6 i 15 dC. Però va continuar sent un personatge molt influent, i ací és anomenat gran sacerdot (vv. 15.16.19.22).

c18,13 11,49 nota f.

d18,14 11,49-50.

e18,15 13,23 nota d.

f18,15 És la casa d’Annàs, anomenat gran sacerdot (vegeu v. 13 nota b). Posteriorment serà dut a casa de Caifàs (v. 24).

g18,22 Ac 23,2.

h18,24 L’Evangeli segons Joan no diu res en concret de l’interrogatori a casa de Caifàs. De fet, Caifàs ja ha pronunciat el seu veredicte (11,47-53).

i18,26 Vegeu v. 10.

j18,27 13,38.

k18,28 Era la residència oficial del governador romà (vegeu Mt 27,27 nota s).

l18,28 Segons la Llei jueva, els qui entraven a casa d’un *pagà quedaven en estat d’*impuresa ritual i no podien celebrar la *Pasqua (vegeu Nm 9,6.10). Vegeu també Ac 11,2-3.

m18,29 Pilat va ser governador de Judea de l’any 26 al 36 dC.

n18,29 19,13.

o18,30 L’acusació última serà la de traïció al *Cèsar i, per tant, de revolta contra Roma (vegeu 19,12).

p18,31 Mt 27,2 nota x.

q18,32 3,14; 8,28; 12,33. Vegeu també v. 9 nota x.

r18,33 12,13 nota c. El tema de la reialesa de Jesús ocupa un lloc fonamental en el relat de la passió. Jesús és exaltat i entronitzat com a rei dels jueus (vegeu 19,14.19): és la glorificació de Jesús, la revelació plena de la seua condició de Fill, assegut a la dreta del Pare.

s18,36 La reialesa de Jesús no té el seu origen en este món ni té res a veure amb els valors que hi dominen (1,10 nota i).

t18,37 Jesús ha dit allò que ha vist i ha escoltat del Pare (5,19; 8,26). Sobre la veritat, vegeu 8,32 nota x.

u18,37 1Tm 6,13.

v18,38 Vegeu v. 28.

w18,39 12,13 nota c.

x18,40 Mc 15,7; Lc 23,19. Compareu-ho amb el v. 30.