18
Passió, mort i resurrecció de Jesús (18-20)
Els soldats busquen Jesús
1 Després de dir això, Jesús va eixir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles.
q 2 Judes, el qui el traïa,
r coneixia també aquell lloc, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles.
s 3 Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats romans
t i alguns guardes
u que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arribar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats.
4 Jesús, que sabia tot el que li havia de passar,
v ix fora i els pregunta:
—Qui busqueu?
5 Li respongueren:
—Jesús de Natzaret.
Els diu:
També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. 6 Quan Jesús va dir: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra. 7 Jesús tornà a preguntar-los:
—Qui busqueu?
Li digueren:
—Jesús de Natzaret.
8 Ell respongué:
—Ja vos he dit que sóc jo. Però si em busqueu a mi, deixeu que estos se’n vagen.
9 S’havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un.»
x 10 Llavors Simó Pere es va traure una espasa que portava
y i d’un colp tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus.
11 Jesús va dir a Pere:
—Guarda’t l’espasa a la baina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat?
z Jesús davant d’Annàs i de Caifàs. Negacions de Pere
12 Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava
a i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar,
13 i el dugueren primer a casa d’Annàs,
b que era sogre de Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any.
c 14 Caifàs era el qui havia donat als jueus este consell: «Convé que un sol home muira pel poble.»
d 15 Simó Pere i un altre deixeble
e seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot.
f 16 Pere s’havia quedat fora, a la porta. Però l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, va eixir fora, parlà amb la portera i va fer entrar Pere.
17 La criada que feia de portera va dir llavors a Pere:
—¿Vols dir que tu no eres també deixeble d’este home?
Ell respongué:
—No, no ho sóc.
18 Com que feia fred, els criats i els guardes s’estaven allà drets calfant-se amb les brases d’un foc que havien encès. Pere també es calfava amb ells.
19 Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seua doctrina. 20 Jesús li contestà:
—Jo he parlat al món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reunixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat. 21 Per què em preguntes a mi? Pregunta als qui m’escoltaven de quines coses els parlava; ells saben el que he dit.
22 Quan Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient:
—¿És esta la manera de contestar al gran sacerdot?
g 23 Jesús li respongué:
—Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?
24 Llavors Annàs l’envià lligat a casa de Caifàs, el gran sacerdot.
h 25 Mentrestant, Simó Pere s’estava allà dret calfant-se. Li digueren:
—¿Vols dir que tu no eres també deixeble d’ell?
Ell ho negà:
—No, no ho sóc.
26 Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella,
i li va dir:
—¿Segur que no t’he vist a l’hort amb ell?
27 Pere tornà a negar-ho, i a l’instant el gall cantà.
j Jesús davant de Pilat
28 Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori.
k Era de bon matí. Però ells no van entrar dins del pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual.
l 29 Per això Pilat
m va eixir a trobar-los fora del pretori
n i va dir:
—Quina acusació porteu contra este home?
30 Ells li contestaren:
—Si este no fóra un criminal,
o no te l’hauríem entregat.
31 Pilat els replicà:
—Emporteu-vos-el vosaltres mateixos i jutgeu-lo d’acord amb la vostra Llei.
Els jueus li respongueren:
—A nosaltres no ens és permés executar ningú.
p 32 Calia que es compliren les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir.
q 33 Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, va fer cridar Jesús i li va dir:
—¿Tu eres el rei dels jueus?
r 34 Jesús contestà:
—¿Ix de tu, això que preguntes, o bé altres t’ho han dit de mi?
35 Pilat replicà:
—És que sóc jueu? Són el teu poble i els grans sacerdots els qui t’han posat a les meues mans. Què has fet?
36 Jesús contestà:
—La meua reialesa no és d’este món.
s Si fóra d’este món, els meus hòmens haurien lluitat perquè jo no fóra entregat als jueus. Però la meua reialesa no és d’ací.
37 Pilat li va dir:
—Per tant, tu eres rei?
Jesús respongué:
—Tu ho dius: jo sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat.
t Tots els qui són de la veritat escolten la meua veu.
u 38 Li diu Pilat:
—I què és la veritat?
Jesús, condemnat a mort
Després de dir això, Pilat va eixir altra vegada fora, on eren els jueus,
v i els va dir:
—Jo no li trobe res per a poder-lo inculpar.
39 Però ja que teniu per costum que vos deixe lliure algú en ocasió de la Pasqua, ¿voleu que vos deixe lliure el rei dels jueus?
w 40 Ells van contestar cridant:
—Eixe, no! Volem Barrabàs!
Barrabàs era un bandoler.
x